SANT JORDI

Santa Jordina o el debat entre la tradició i reescriure contes

Sant Jordi és masclista? Cal modificar les llegendes populars? Els autors Natza Farré i Cesk Freixas i els investigadors Gerard Coll i Montserrat Ribas hi reflexionen amb una mirada feminista

per Daniel Muñoz Soler, 23 d'abril de 2021 a les 13:30 |
Sant Jordi 2021 a Sant Cugat. | Anna Mira
Diu la llegenda que un dia, fa molt i molt de temps, va existir un país que el 23 d'abril celebrava l'amor entre llibres i roses. Aquella tradició, molt celebrada i estimada pels seus ciutadans, tenia els seus orígens en la baixa edat mitjana i s'inspirava en la figura d'un cavaller anomenat Jordi del qual ni tan sols els historiadors en tenien dades fiables.

La figura d'aquell màrtir va romandre durant segles com un misteri, però el poble va fer-se'l seu i el va convertir en un símbol. De fet, la casa reial del territori (anomenem-lo Corona d’Aragó) es va encarregar d'estendre la figura de Sant Jordi entre la seva població: ja al segle XIII, el monarca de torn (anomenem-lo Pere el Catòlic) va concedir diversos privilegis a l'orde de Sant Jordi d'Alfama i així va iniciar una llarga tradició de comtes catalans i confraries sota aquest patró. Uns anys més tard, el 1343, en un territori al sud d'aquella corona (anomenem-lo València), el 23 d'abril va esdevenir festa popular. El 1407, en una illa a l'est del regne (anomenem-la Mallorca), la festivitat també es va començar a celebrar. Finalment, a la part central del reialme (diguem-ne Catalunya), la diada es va convertir en festa de precepte el 1456.


Aquell país llunyà, doncs, ja durant el segle XV, va començar a celebrar el 23 d'abril la "fira dels enamorats". Aquella jornada, dedicada a la rosa i celebrada al pati del palau de la Generalitat, es va anar popularitzant fins que, a partir del segle XVII, es van començar a regalar roses a les dames que assistien a l'acte. L'arrelament definitiu d'aquella diada de Sant Jordi va arribar el 1914, amb la primera forma d'autogovern del país, la Mancomunitat, que va començar a promoure activament el costum. Uns anys més tard, a partir de 1930, el país va unir aquella jornada dels enamorats i la rosa amb el dia del llibre.

Amb el pas del temps, la diada va evolucionar i modernitzar-se fins que algunes veus van començar a reclamar que calia revisar la cultura i el llenguatge. La seva tradició era masclista? Calia modificar els contes i llegendes populars? Havien de començar a parlar de Santa Jordina?


Cavallers que salven princeses i altres bestieses

Natza Farré, periodista i autora dels llibres Curs de feminisme per microones i Que no t'expliquin contes!opina que hi ha tradicions "molt més perverses" que la de Sant Jordi i que a hores d'ara "ningú no es creu la bestiesa dels cavallers que salven princeses". Creu que la solució passa per "saber d'on venim però sent conscients que aquests orígens no són un bon punt de partida; que responen a una època en que es pensava de manera diferent". Explica que "revertir la tradició no té cap sentit perquè no deixaries de transmetre els mateixos valors, que tampoc serien molt feministes, cap al sentit contrari".


La comunicadora diu que el 23 d'abril li agrada tant que li costa criticar-lo. "És un dia absolutament comercial, però és guai que sigui el llibre allò que es ven. És l'únic de l'any que la cultura del llibre es viu d'una forma tan festiva i no com una cosa densa, de quatre gats enfadats", afirma. A més, admet que s'ha educat en l'amor romàntic que desprèn la diada i que no li desagrada. "Jo critico les relacions tòxiques, que crec que es donen en tota mena d'amor", aclareix.


Farré "no està en contra" de parlar de Santa Jordina, però tampoc ho veu clar: "O ens inventem noms nous o no modifiquem els que ja tenim. Sóc partidària de no celebrar el dia de Nadal sinó el solstici d'hivern, per exemple, però no li veig cap sentit a dir Santa Jordina o Reines Magues", comenta. 

Tot i el seu plantejament, creu que és positiu que hi hagi gent que opti per revertir el gènere dels personatges dels contes populars. "Es tracta de crear personatges femenins que els nens i nenes pensin que són la bomba i no ens tornem a basar en els valors de qui salva a qui i totes aquestes merdes que no porten enlloc", conclou.

Sobredimensionem la importància del llenguatge?

Gerard Coll, director del Centre d'Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la UVic-UCC, diu que, evidentment, la llegenda de Sant Jordi ve acompanyada d'una reflexió més àmplia que es basa a repensar què fem amb les nostres tradicions o contes. Des d'un punt de vista molt semblant al de Natza Farré, opina que és important conèixer les nostres tradicions en la seva forma original a la vegada que les revisem críticament. "Són estratègies combinables", defensa.

Pel que fa al llenguatge i al fet de feminitzar la figura de Sant Jordi, opina que a vegades "ens centrem massa en aspectes culturals o del llenguatge i poc en altres elements estructurals". A més, tem que un llenguatge políticament correcte pugui esdevenir elitista, que no tothom entengui, i que allunyi la gent menys sensibilitzada en la qüestió. "El llenguatge és important, però a vegades el sobredimensionem", afirma. I és pregunta: Fins a quin punt les transformacions del llenguatge no acaben sent superficials i no canvien altres comportaments més substancials com normatives o valors?".

Aquesta fixació en el llenguatge, argumenta, "és fruit d'un procés cultural que va molt més enllà del feminisme. A Occident, quan el marxisme cau com a forma predominant d'articular les lluites de l'esquerra, també ho fa la centralitat de la qüestió material". Coll assegura que una sèrie de moviments socials, entre els quals s'inclou el feminisme, "van fer que la part més simbòlica i cultural de les lluites guanyés terreny al que és material".

Tot i que afirma que els canvis en la parla també són importants, Coll se sent més atret per "canvis en les polítiques des d'una perspectiva interseccional; que entengui el gènere com un element creuat amb altres eixos de desigualtat com la classe social o l'origen".

"Tots som masclistes"

L'autor Cesk Freixas, que recentment ha publicat Contes tradicionals d'avui i de sempre, comenta que "hem de ser conscients que venim d'una tradició cultural i social que obeeix una realitat masclista i patriarcal. En conseqüència, la nostra història, explicada a través dels contes i llegendes, reprodueix aquesta dimensió masclista". A més, també vol deixar clar que creu que, en aquest àmbit, com a homes, "un argument potent és reconèixer que tots som masclistes i a partir d'aquí veure què podem fer per deixar de ser-ho". 

Freixas no gosa dir si cal o no reescriure els contes i rondalles del país: "Entenc que formen part de la nostra història, però a la vegada penso gràcies a la creació artística i l'evolució de la societat també és interessant fer-ne lectures diferents". En la seva obra, en la qual el cantautor reescriu contes tradicionals catalans, va apostar per fer una relectura diferent de la llegenda de Sant Jordi però sense canviar el gènere del protagonista. "Jo he canviat dos elements de la història original: La princesa és un príncep, de manera que ell i el cavaller mantenen una relació homosexual, i també hi he afegit elements antimonàrquics a la trama".

A casa seva, diu Freixas, "tenim el costum de regalar-nos llibres i roses indiferentment de qui sigui el destinatari. No pensem si la persona que tenim davant té nom d'home o de dona. És un dia per celebrar l'amistat, l'amor i la cultura".

Repensar el llenguatge com a forma d'activisme

Montserrat Ribas, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, considera que canviar el gènere del llenguatge en els contes tradicionals és positiu com a forma d'activisme. "Això visibilitza que la nostra cultura és profundament masculinitzada i que les seves llegendes també ho són. Si les feminitzem, demostrem la nostra voluntat de capgirar aquesta situació i que les dones prenguin protagonisme". Com Farré i Coll, creu que és una bona opció mantenir la versió original dels contes i elaborar-ne de noves. "La llegenda de Sant Jordi reflecteix un passat històric i una visió antropològica que tampoc hem d'anul·lar", defensa. 

Ribas opina que el llenguatge té un paper important en el masclisme d'una societat "perquè nosaltres accedim a un món discriminat o diferenciat lingüísticament". Creu que amb la parla "és important crear noves realitats, perquè el llenguatge fa que no puguem conceptualitzar determinades situacions o fets perquè no sabem com denominar-los". Tot i això, està d'acord amb Gerard Coll en què no podem deixar que el llenguatge sigui "pur maquillatge". "No podem deixar que parlant d'una forma inclusiva pensem que ja ho hem resolt tot", conclou.

Altres notícies de Sant Jordi que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació