25
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
02
de maig
a les
16:40h
"Comença una altra partida, ara en camp neutral i sense àrbitres comprats", va dir Carles Puigdemont dijous, poc després que el Tribunal Constitucional (TC) anunciés que tombava el recurs d'empara de Jordi Turull contra la sentència de l'1-O. L'independentisme comença una nova batalla judicial al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) amb la confiança que es faci justícia. Aquesta via, però, no és ni ràpida ni senzilla. Els advocats dels presos polítics, com avançava Jordi Pina en una entrevista a NacióDigital, ja han començat a reunir-se per repartir-se la feina de cara a Estrasburg. Un any després de presentar els recursos d'empara al TC, l'independentisme exhaureix la via interna a Espanya i ja té oberta la porta de les instàncies europees.
Com funciona Estrasburg? Quines són les claus d'aquesta nova etapa? La partida tot just comença i anirà per llarg. David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la UB, apunta que el tribunal podria trigar fins a quatre anys a dictar sentència tot i que en els casos en què hi ha gent empresonada el procediment pot anar més ràpid. En tot cas, el primer pas un cop es presenti la demanda és l'admissió a tràmit. Això pot trigar uns mesos i, segons fonts jurídiques consultades, si el tribunal decideix admetre el cas serà "un indicador important" de cara al futur. Estrasburg funciona per sales i un cop s'admet a tràmit la demanda passa a una sala de set jutges que es pronuncia sobre el fons i acaba dictant sentència després d'un intercanvi d'arguments entre les parts i, molt probable en aquest cas, una vista. Un cop es dicta sentència, es pot presentar recurs a la Gran Sala. Si no, es converteix en ferma.
En els recursos a Estrasburg preval la concreció i tot plegat està molt acotat per tal de filtrar l'allau de casos que arriben. Per tant, no es poden presentar de bon principi escrits extensos sinó que cal sintetitzar i també per això caldrà una coordinació intensa entre les defenses, per evitar solapar-se i no deixar-se res al tinter. Els advocats dels presos confien que el procediment acabi amb l'anul·lació de la sentència del Suprem. "El funcionament del TEDH és diferent al sistema dels tribunals espanyols. No es tracta de parlar de manera llarga i barroca. Les sentències dels tribunals anglesos són molt sintètiques, van al gra. Estrasburg funciona amb aquesta lògica", explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart. La qüestió, ara com ara, està molt oberta i no s'han presentat encara les demandes al tribunal.
Possibles vies de condemna a Espanya
Els advocats plantejaran diverses vulneracions de drets en el procediment viscut Espanya des de 2017, des de qüestions procedimentals fins a qüestions de drets substantius. Els primers fan referència, per exemple, a la competència del Tribunal Suprem en el cas del procés: la sala segona podia jutjar l'1-O? Era competent per jutjar tots els acusats, o només aquells que eren aforats en el moment dels fets? Els segons suposen qüestions més de fons, que tenen a veure amb la legalitat penal, el dret de reunió o la llibertat d'expressió. Hi ha la possibilitat que el tribunal es quedi només en la qüestió procedimental i deixi sense resoldre allò que afecta, per exemple, la llibertat d'expressió, tot i que Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional per la UAB, sosté que, especialment en els casos de Cuixart, Carme Forcadell i Jordi Sànchez, el tribunal hauria d'abordar també les qüestions de fons.
Hi ha diverses possibilitats per les quals el TEDH pot condemnar Espanya. Segons Bondia, serà més fàcil centrar-se en les qüestions procedimentals, en les irregularitats que ha tingut el procediment penal contra l'independentisme. Així, assenyala que la fragmentació de la causa de l'1-O -hi ha hagut diversos judicis en tribunals diferents per uns mateixos fets- pot ser una de les vies perquè Estrasburg condemni Espanya. Una altra pot ser la desproporció de la pena. "Sense entrar a valorar si van cometre o no sedició, el TEDH pot dir que la pena imposada és desproporcionada tenint en compte els fets, i argumentar que fins i tot a Espanya s'està treballant una reforma de la sedició", sosté. En el cas dels Jordis, Bondia apunta que el tribunal sí que podria entrar en la qüestió de la llibertat d'expressió.
El risc de repetició del judici
En cas que el TEDH consideri que s'han vulnerat drets procedimentals i que conclogui, per exemple, que el Suprem no era competent per jutjar l'1-O -cosa que ja ha dit la justícia belga en el cas de Lluís Puig- o que el procediment no ha seguit unes mínimes garanties procedimentals, podria anul·lar la sentència del procés i això podria obrir la porta a la repetició del judici. En cas que consideri que s'han vulnerat drets substantius, com ara el dret de reunió o el dret de representació política, també suposaria l'anul·lació de la sentència i l'alliberament immediat dels presos, i no s'hauria de repetir el judici. Pot passar, però, que el TEDH no prengui la mateixa decisió en tots els casos o que quan es pronunciï els presos polítics ja hagin complert pràcticament la totalitat de la condemna.
"Hem de treballar perquè l'anul·lació de la sentència no impliqui la repetició del judici", sosté Salellas. Hi ha un precedent recent, en aquest sentit: el cas d'Arnaldo Otegi. Estrasburg va resoldre el 2018 que el dirigent abertzale no havia tingut un judici just a l'Audiència Nacional per al cas Bateragune, una operació contra l'esquerra independentista basca. Dos anys després, el juliol passat, el Suprem va anul·lar-ne la condemna i va ordenar a l'Audiència Nacional la repetició del judici. En el cas dels presos polítics, es combinen denúncies per vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius. Serà determinant veure en quins termes de pronuncia el TEDH, que hauria de definir com s'han de restituir els drets vulnerats i dir a Espanya què ha de fer. Això seria un cop dur per a l'Estat.
Sentències "d'obligat compliment"
Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans són "d'obligat compliment" per a Espanya, però el propi tribunal no té capacitat coercitiva per fer-les complir. "L'execució de la sentència queda en mans de l'Estat i es fa mitjançant un procediment específic d'execució de sentències del TEDH", detalla Barceló. Si Espanya no volgués complir la resolució, apunten fonts jurídiques, el Consell d'Europa podria posar-li una sanció. En tot cas, anirà per llarg. Tot just ara l'independentisme comença a deixar enrere el Suprem i obre una nova etapa judicial, ara a Europa, on confia poder defensar-se en "camp neutral". Jordi Turull, el primer dels presos en rebre la sentència del TC, ho resumia aquesta setmana: "Ara sí que ens podrem defensar davant d'un organisme seriós que no es mou ideològicament ni en termes de venjança".
Com funciona Estrasburg? Quines són les claus d'aquesta nova etapa? La partida tot just comença i anirà per llarg. David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la UB, apunta que el tribunal podria trigar fins a quatre anys a dictar sentència tot i que en els casos en què hi ha gent empresonada el procediment pot anar més ràpid. En tot cas, el primer pas un cop es presenti la demanda és l'admissió a tràmit. Això pot trigar uns mesos i, segons fonts jurídiques consultades, si el tribunal decideix admetre el cas serà "un indicador important" de cara al futur. Estrasburg funciona per sales i un cop s'admet a tràmit la demanda passa a una sala de set jutges que es pronuncia sobre el fons i acaba dictant sentència després d'un intercanvi d'arguments entre les parts i, molt probable en aquest cas, una vista. Un cop es dicta sentència, es pot presentar recurs a la Gran Sala. Si no, es converteix en ferma.
En els recursos a Estrasburg preval la concreció i tot plegat està molt acotat per tal de filtrar l'allau de casos que arriben. Per tant, no es poden presentar de bon principi escrits extensos sinó que cal sintetitzar i també per això caldrà una coordinació intensa entre les defenses, per evitar solapar-se i no deixar-se res al tinter. Els advocats dels presos confien que el procediment acabi amb l'anul·lació de la sentència del Suprem. "El funcionament del TEDH és diferent al sistema dels tribunals espanyols. No es tracta de parlar de manera llarga i barroca. Les sentències dels tribunals anglesos són molt sintètiques, van al gra. Estrasburg funciona amb aquesta lògica", explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart. La qüestió, ara com ara, està molt oberta i no s'han presentat encara les demandes al tribunal.
Possibles vies de condemna a Espanya
Els advocats plantejaran diverses vulneracions de drets en el procediment viscut Espanya des de 2017, des de qüestions procedimentals fins a qüestions de drets substantius. Els primers fan referència, per exemple, a la competència del Tribunal Suprem en el cas del procés: la sala segona podia jutjar l'1-O? Era competent per jutjar tots els acusats, o només aquells que eren aforats en el moment dels fets? Els segons suposen qüestions més de fons, que tenen a veure amb la legalitat penal, el dret de reunió o la llibertat d'expressió. Hi ha la possibilitat que el tribunal es quedi només en la qüestió procedimental i deixi sense resoldre allò que afecta, per exemple, la llibertat d'expressió, tot i que Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional per la UAB, sosté que, especialment en els casos de Cuixart, Carme Forcadell i Jordi Sànchez, el tribunal hauria d'abordar també les qüestions de fons.
Hi ha diverses possibilitats per les quals el TEDH pot condemnar Espanya. Segons Bondia, serà més fàcil centrar-se en les qüestions procedimentals, en les irregularitats que ha tingut el procediment penal contra l'independentisme. Així, assenyala que la fragmentació de la causa de l'1-O -hi ha hagut diversos judicis en tribunals diferents per uns mateixos fets- pot ser una de les vies perquè Estrasburg condemni Espanya. Una altra pot ser la desproporció de la pena. "Sense entrar a valorar si van cometre o no sedició, el TEDH pot dir que la pena imposada és desproporcionada tenint en compte els fets, i argumentar que fins i tot a Espanya s'està treballant una reforma de la sedició", sosté. En el cas dels Jordis, Bondia apunta que el tribunal sí que podria entrar en la qüestió de la llibertat d'expressió.
El risc de repetició del judici
En cas que el TEDH consideri que s'han vulnerat drets procedimentals i que conclogui, per exemple, que el Suprem no era competent per jutjar l'1-O -cosa que ja ha dit la justícia belga en el cas de Lluís Puig- o que el procediment no ha seguit unes mínimes garanties procedimentals, podria anul·lar la sentència del procés i això podria obrir la porta a la repetició del judici. En cas que consideri que s'han vulnerat drets substantius, com ara el dret de reunió o el dret de representació política, també suposaria l'anul·lació de la sentència i l'alliberament immediat dels presos, i no s'hauria de repetir el judici. Pot passar, però, que el TEDH no prengui la mateixa decisió en tots els casos o que quan es pronunciï els presos polítics ja hagin complert pràcticament la totalitat de la condemna.
"Hem de treballar perquè l'anul·lació de la sentència no impliqui la repetició del judici", sosté Salellas. Hi ha un precedent recent, en aquest sentit: el cas d'Arnaldo Otegi. Estrasburg va resoldre el 2018 que el dirigent abertzale no havia tingut un judici just a l'Audiència Nacional per al cas Bateragune, una operació contra l'esquerra independentista basca. Dos anys després, el juliol passat, el Suprem va anul·lar-ne la condemna i va ordenar a l'Audiència Nacional la repetició del judici. En el cas dels presos polítics, es combinen denúncies per vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius. Serà determinant veure en quins termes de pronuncia el TEDH, que hauria de definir com s'han de restituir els drets vulnerats i dir a Espanya què ha de fer. Això seria un cop dur per a l'Estat.
Sentències "d'obligat compliment"
Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans són "d'obligat compliment" per a Espanya, però el propi tribunal no té capacitat coercitiva per fer-les complir. "L'execució de la sentència queda en mans de l'Estat i es fa mitjançant un procediment específic d'execució de sentències del TEDH", detalla Barceló. Si Espanya no volgués complir la resolució, apunten fonts jurídiques, el Consell d'Europa podria posar-li una sanció. En tot cas, anirà per llarg. Tot just ara l'independentisme comença a deixar enrere el Suprem i obre una nova etapa judicial, ara a Europa, on confia poder defensar-se en "camp neutral". Jordi Turull, el primer dels presos en rebre la sentència del TC, ho resumia aquesta setmana: "Ara sí que ens podrem defensar davant d'un organisme seriós que no es mou ideològicament ni en termes de venjança".