El túnel de les Glòries podria ser una realitat a finals d'any

Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, explica que les obres estan "executades al 85%"

Les obres del túnel de Glòries durant la visita de Colau i Sanz aquest dijous
Les obres del túnel de Glòries durant la visita de Colau i Sanz aquest dijous | ACN
NacióDigital
22 d'abril del 2021
Actualitzat a les 16:17h
Recta final dels treballs per fer una realitat el túnel viari de les Glòries que permetrà creuar la plaça de banda a banda. Les obres de construcció de la infraestructura, d'alta complexitat, ja estan executades en més del 85%, segons ha dit aquest dijous la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz.

En la visita a les obres del túnel que ha fet juntament amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Sanz es congratula de començar a "veure i concretar aquesta llum al final del túnel", a la vegada que ha agraït la professionalitat dels equips que hi han treballat i les associacions de veïns de l'entorn per reivindicar una solució.

Al seu torn, Colau ha afirmat que es fa "una passa de gegant" acabant una obra "històrica", que és també "una conquesta veïnal". Tant Sanz com Colau han destacat també que l'obra permetrà tenir un gran parc i mobilitat sostenible en aquest àmbit, ja que en soterrar el trànsit rodat hi haurà un nou espai en superfície lliure de cotxes.

El gener passat es va dur a terme l'excavació que va permetre connectar el túnel a banda i banda del seu recorregut i, segons el calendari previst el seu ús serà una realitat a finals d'aquest any. El túnel de sortida de la ciutat -en sentit Besòs- es posarà en funcionament al setembre, i el túnel d'entrada a la ciutat -sentit Llobregat- entre finals de novembre i principis de desembre.

Una obra de gran complexitat

Ángel Sánchez, director general de Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), ha destacat la complexitat dels treballs tècnics que s'han hagut de fer per excavar i construir el túnel, que passa per sota de quatre infraestructures ferroviàries existents -l'L1 del metro i l'R1, l'R3, l'R4 i l'R2 sud de Rodalies.

El túnel, que segueix la traça de la Gran Via, té una longitud total de 957 metres, sense comptar les rampes d'accés. Està format per dos tubs independents, un per sentit. En cadascun dels tubs hi haurà tres carrils: dos per a vehicle privat i un reservat exclusivament per al bus. El pas dels vehicles comptarà amb un seguiment 24 hores des de la central d'operacions de la ciutat, a través de les diferents càmeres i sensors que s'instal·laran.

Alliberament d'espai en superfície

L'actuació entorn de les Glòries permetrà soterrar el trànsit rodat i generar un nou espai en superfície i sense la presència de cotxes. L'objectiu és tenir més espai per a vianants, verd i que fomenti la mobilitat sostenible.

La primera fase del nou parc de Glòries va obrir-se a la ciutadania l'abril del 2019 i enguany el desenvolupament de l'àmbit urbanístic continua avançant amb el pla que desenvolupa l'espai de la plaça situat entre els carrers de Castillejos, Badajoz-Independència, Consell de Cent i el parc de la Canòpia.

Reivindicació veïnal

Jaume Badenes, de l'Associació de Veïns del Poblenou, ha defensat la lluita dels veïns per la transformació definitiva de la plaça de les Glòries. "Fa molts anys que esperem", ha assenyalat. De fet, la primera adjudicació de l'obra es remunta al 2010.

Segons Badenes, era un "punt negre" de la ciutat que no estava resolt urbanísticament. "Aconseguir que això fos un gran parc va ser una lluita difícil", ha admès. Amb tot, ha reconegut que el túnel és una solució tècnica "espectacular" i ha assegurat que els veïns volen "una ciutat amable".

Per la seva banda, l'alcaldessa Ada Colau també ha fet un reconeixement a aquesta lluita. "És una obra de molts mandats diferents, però la línia de constància són els veïns i veïnes, que no us heu rendit mai", ha dit als representants veïnals presents en la visita a l'obra. "Estem fent ciutat", ha conclòs, satisfeta que s'avança en el model de 'superilla Barcelona'.
Arxivat a