ENTREVISTA

Laia Estrada: «No coneixem l'estratègia de Junts»

La diputada de la CUP reivindica l'acord amb ERC perquè va "més enllà del que es va fer la legislatura anterior", però marca distàncies amb la taula de diàleg: "S'hauria d'haver llençat a la paperera de la història per inefectiva"

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca, 24 d'abril de 2021 a les 20:35 |
Laia Estrada | Adrià Costa
La CUP té clar que el país es troba en una crisi múltiple i que el nou Govern s'ha de posar a treballar tan aviat com sigui possible. La formació, que en anteriors legislatures havia tingut un rol d'oposició, ha volgut condicionar des del primer moment l'arquitectura dels acords amb els seus nou diputats, decisius per activar una majoria independentista que, ara com ara, no està lligada pel desacord entre ERC i Junts en les negociacions per a la investidura de Pere Aragonès. El pacte entre republicans i anticapitalistes consolida el viratge a l'esquerra del Parlament després del 14-F, a l'espera de veure com es desplega un cop hi hagi Govern. Els cupaires tenen clar quin serà el seu paper: "empènyer" des de la "centralitat" per sortir del "fangar" de la passada legislatura.

Una de les cares noves de la CUP al Parlament és Laia Estrada (Tarragona, 1982). En aquesta entrevista amb NacióDigital, Estrada reclama concrecions a Junts després de dos mesos de negociacions que han "costat" i no han donat resultats. "Necessitem un full de ruta clar i que Junts l'expliqui", sosté. Les reunions a tres bandes -l'última, la setmana passada- no serveixen per contrastar les diferents estratègies. Estrada també reivindica el pacte amb ERC, que concedeix un termini de dos anys a la taula de diàleg amb l'Estat. Els anticapitalistes no avalen l'instrument de negociació amb l'Estat i no hi participaran. El seu camí, com detalla Estrada, passa per "acumular forces" i fer un referèndum unilateral abans d'acabar la legislatura.


- Què hem d'esperar de la CUP aquesta legislatura? 

- Un paper molt actiu d'empènyer, tant per fer avançar el nostre procés d'alliberament nacional com per fer possible que es donin les respostes eficaces i necessàries per atendre l'actual crisi múltiple que estem vivint. No tindrem un paper passiu o només fiscalitzador, volem situar-nos en la centralitat per empènyer i aconseguir que aquesta legislatura no sigui ni de paràlisi ni de retrocés, com ho va ser l'anterior. 


"Volem aconseguir que aquesta legislatura no sigui ni de paràlisi ni de retrocés"

- En aquests dos mesos, la CUP ha arribat a un acord amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès i ha demanat que es formés Govern sense més demora. Això és un exercici de responsabilitat? 


- Sí, una responsabilitat que sempre hem tingut. El paper de responsabilitat, per a nosaltres, ha estat fonamental sempre, independentment d'on ens hàgim situat. La legislatura passada ens vam abstenir perquè vam dir que només donaríem els nostres vots favorables a la investidura de Carles Puigdemont. Enteníem que, en aquell moment, era qui s'havia d'investir per fer avançar de manera clara el procés d'independència. Si no era així, nosaltres vam dir que ens abstindríem. Això també va ser un acte de responsabilitat, des del nostre punt de vista. Recordo que ens vam oferir moltes vegades per entrar a la mesa del Parlament. El nostre paper ara és de responsabilitat, com el d'altres legislatures. La diferència és, potser, que ara la CUP ha volgut condicionar des del primer moment i, per això, hem pres la iniciativa a les negociacions, tant amb ERC, com amb Junts, com amb els comuns. Altra cosa són els resultats, però hem pres la iniciativa, a diferència d'altres legislatures. 

- Si el que ha fet la CUP és un exercici de responsabilitat, el que està fent Junts és un exercici d'irresponsabilitat? 

- Per a nosaltres, la urgència que hi hagi Govern no és perquè sí. Necessitem un nou Govern per donar resposta a les necessitats del país, que són evidents, com ara l'emergència habitacional, climàtica o sanitària. La CUP està fent el que toca i ha fet els deures. No qualificarem ningú de responsable o irresponsable, però pensem que el país necessita que es comenci a treballar ja. El país, la majoria de la població, surt perdent-hi amb aquesta demora i ens resulta incomprensible que sigui tan complicat arribar a acords. Quan parlem del nostre acord, també ens sembla molt sorprenent que pugui ser un obstacle en les negociacions entre ERC i Junts. És un acord que, en clau estratègica, diu que es reprèn l'embat amb l'Estat i, en clau programàtica, planteja qüestions molt elementals, de mínims, que donen sentit als reclams majoritaris del nostre país.

"No qualificarem ningú de responsable o irresponsable, però pensem que el país necessita que es comenci a treballar ja"

- Junts està dilatant les negociacions? 

- L'evidència és que han passat moltes setmanes des de les eleccions, mesos, i no tenim Govern ni acord. La realitat que hem viscut nosaltres en les negociacions amb Junts és que han costat. Ara bé, la responsabilitat no és només d'un; són dos els que no són capaços d'entendre's, i no acabem de comprendre per què està passant això.
 

Laia Estrada: "No qualificarem ningú de responsable o irresponsable, però pensem que el país necessita que es comenci a treballar ja". Foto: Adrià Costa


- Pot ser que Junts vulgui demostrar al seu electorat que posa les coses difícils a ERC?

- No entrarem a fer valoracions de tipus tacticista sobre què busquen, no ho podem saber. Podem afirmar que la gent és qui hi surt perdent amb tot això. Necessitem començar a treballar per donar resposta a l'emergència habitacional, per garantir que els milers de pisos buits es posen a disposició de la gent, que hi hagi una regulació dels preus del lloguer, impedir els desnonaments sense alternativa habitacional, començar a posar solució a les llistes d'espera, a les mancances en l'atenció primària, abordar l'emergència climàtica... Són qüestions urgents. Que les dues principals forces independentistes no es posin d'acord és una mala notícia per al país i, especialment, per a l'independentisme, que aquesta legislatura havia d'assumir el lideratge, prendre la iniciativa per posar les bases del nou país que volem sobirà, lliure i al servei de la gent.

"Junts és una força que ha estat capaç d'aprovar lleis més progressistes que el PSC, que es defineix com d'esquerres"

- ERC i la CUP han posat molt èmfasi en acords d'esquerres i progressistes. Junts és una força d'esquerres? 

- Junts és una força que ha estat capaç d'aprovar lleis més progressistes que el PSC, que es defineix com d'esquerres. A vegades les etiquetes són molt enganyoses. El PSC i el PSOE, de socialista i obrer, no en tenen res. Al Parlament s'han aprovat lleis per àmplia majoria, amb els vots favorables de Junts i abans de Junts pel Sí, que són progressistes. S'ha demostrat que els anhels del poble català que han estat aprovats via llei per àmplia majoria al Parlament, després han estat suspeses pel Tribunal Constitucional i han patit les ingerències de l'Estat, hi hagués qui hi hagués al govern espanyol. Tant si eren governs de dretes com ara, amb el "govern més progressista de la història". No ho posarem en qüestió, potser és això el més progressista que hi pot haver a l'estat espanyol, i aquest és el drama. Les aspiracions socials del nostre poble no tenen cabuda al règim del 78. Més que posar etiquetes, fixem-nos en què s'ha aprovat. 

- Se sent més propera, doncs, a Joan Canadell o a Gemma Lienas? 

- Ens sentim properes a les lleis que s'han aprovat per fer front a l'emergència climàtica i que s'han suspès, com per exemple, tot allò que té a veure amb els impostos a les grans emissions. També ens sentim properes a la regulació dels lloguers, també suspesa. També a les lleis per fer front a la pobresa energètica o a la vulneració del dret a l'habitatge, i que també han estat suspeses. Ens sentim properes a això, i pensem que ho hem de reprendre de manera ambiciosa. L'acord amb ERC recull aquestes propostes en matèria social, climàtica i de salut, de manera que enllaça amb les reclamacions que s'han fet des dels moviments socials i la població. És clar que no és el programa socialista de l'esquerra independentista, però pensem que, en termes programàtics, ha de poder ser assumible per a tot l'independentisme. En termes d'estratègia de confrontació amb l'Estat, nosaltres fem la nostra proposta. La podem contrastar. Si Junts la considera fluixa, ens pot ajudar a millorar-la, cap problema. 

- Quan va ser l'última reunió a tres per intentar desencallar la situació? 

- La setmana passada. En clau d'autodeterminació i independència, seria important poder confrontar projectes i fulls de ruta en aquestes reunions, però de moment no estan servint per això. 
 

Laia Estrada: "Junts és una força que ha estat capaç d'aprovar lleis més progressistes que el PSC, que es defineix com d'esquerres". Foto: Adrià Costa


- Quim Torra deia, en una entrevista al diari Ara, que no podia entendre l'aval de la CUP a un acord amb ERC que "nacionalment no aclareix res". Què li respondria? 

- Un acord que parla d'una estratègia d'acumulació de forces i de confrontació amb l'Estat des del primer moment, quan comenci la legislatura de manera efectiva i hi hagi Govern, ens sembla que és anar més enllà del que es va fer la legislatura anterior. En segon lloc, parlem de donar resposta a les necessitats i urgències socials i, alhora, fer-ho amb una estratègia de confrontació. No avantposem la lluita social a la lluita per la independència. Això s'ha afirmat i és fals. Per a nosaltres, és indestriable una cosa de l'altra, van en paral·lel perquè l'Estat ens obliga a què així sigui. A més, aconseguim posar un termini a la taula de diàleg. Nosaltres no hi creiem i no hi participarem, a diferència de Junts, que malgrat no hi creu sí que hi participa. Nosaltres ja hem dit que si no és per parlar d'autodeterminació i amnistia, no hi tenim res a fer a la taula de diàleg, però com a mínim hi posem un termini.

"Torra? Un acord que parla d'una estratègia d'acumulació de forces i de confrontació amb l'Estat des del primer moment ens sembla que és anar més enllà del que es va fer la legislatura anterior"

El que li respondria al president Torra és, com ell va dir, que l'autonomisme no porta enlloc i necessitem un full de ruta clar. El de la CUP passa per una estratègia de confrontació i acumulació de forces, i per fer un nou referèndum unilateral d'independència. Que Junts expliqui el seu, més enllà d'una DUI que no sabem en quin moment s'ha de fer, què s'ha de fer prèviament, com se sostindrà... Ja hem vist que hi ha hagut més d'una DUI que s'ha suspès al cap de deu segons o que no s'ha sabut sostenir, i que han estat mancades de qüestions elementals, com ara les estructures d'estat. Al nostre acord, quan parlem del control públic dels sectors estratègics, parlem d'això. Demanaria al president Torra que expliqués el full de ruta de Junts.

- Carles Puigdemont definia l'estratègia d'ERC de "pactisme màgic". Com s'hauria de definir l'estratègia de Junts?

- Més enllà de l'etiqueta fàcil, és insuficient. No està acompanyada d'un full de ruta clar per fer efectiva la DUI. Nosaltres ja estem d'acord en fer una declaració unilateral d'independència, perquè no ens queda una altra via en aquest estat espanyol. El problema va molt més enllà, no va només de percentatges. Celebrem el 52% de vots independentistes, però el 80% de la població està a favor d'un referèndum i tampoc es permet. Per tant, necessàriament hi haurà d'haver una declaració unilateral d'independència. La qüestió és què fem prèviament i què fem posteriorment. 

- No creuen en la taula de diàleg, però li han donat dos anys de marge. 

- Hem aconseguit que ERC li posi un termini. No és que li donem un marge de dos anys per veure si ens convencen. Aquesta taula de diàleg s'hauria d'haver llençat ahir a la paperera de la història per inefectiva i perquè, a l'altra banda, no hi ha el menor interès en parlar i negociar sobre aquelles qüestions que poden resoldre el nostre conflicte d'alliberament nacional, que és l'autodeterminació i l'amnistia. Ja ha quedat acreditat que no és útil, però en un procés de negociació has d'arribar a un punt de consens i el punt de consens que hem arribat és que nosaltres no exigirem com a condició per donar suport al Govern que abandonin la taula de diàleg en els propers dos anys. Donem aquest marge perquè és l'estratègia d'ERC. No la compartim, però com a mínim la coneixem. En el cas de Junts, no la coneixem. És el resultat d'una negociació, però en cap cas implica que nosaltres avalem la taula de diàleg. Tant de bo ens equivoquem i que demà passat es comenci a parlar del dret a l'autodeterminació, de l'amnistia i de les més de 3.000 persones represaliades, però ho dubto molt. 
 

Laia Estrada: "Un acord que parla d'una estratègia d'acumulació de forces i de confrontació amb l'Estat des del primer moment ens sembla que és anar més enllà del que es va fer la legislatura anterior". Foto: Adrià Costa


- Si abans del final de la legislatura no és possible el referèndum, com actuarà la CUP?

- A l'acord queda molt clara aquesta aposta i volem creure que ERC la complirà, com la resta de l'acord. Si no és així, si no hi ha un referèndum unilateral d'independència, ha de ser perquè hi ha una alternativa, perquè hi ha una altra estratègia i ens hem posat d'acord les tres forces independentistes i les entitats amb un full de ruta capaç d'alinear les diferents institucions, el carrer, l'exili al voltant d'una estratègia antirrepressiva comuna. Nosaltres no plantegem el referèndum com un bolet, sinó dins d'un procés de confrontació i embat, que combina la ruptura amb l'Estat i la resposta a les emergències socials del país. Si aquesta nova estratègia passa per una alternativa, es posa sobre la taula i ens fa abandonar la nostra via, benvinguda sigui. Però, de moment, no la coneixem. 

- Si no hi ha referèndum, hi ha d'haver una DUI?

- El problema de la DUI és que abans calen unes passes prèvies, com ara la creació d'estructures d'estat. Si hi ha un full de ruta clar que permet entendre allò previ i allò posterior a la DUI, i que no necessitem o és prescindible el referèndum unilateral, llavors es pot valorar. Nosaltres veiem un sentit en el referèndum tant a nivell internacional com a nivell de municipis, és una eina, no una finalitat en si mateix. Si hi ha una altra estratègia en què no és necessària aquesta passa es pot valorar. No volem imposar la nostra estratègia sinó consensuar-ne una. Nosaltres fem una proposta, a diferència d'altres formacions, però es tracta de consensuar-la. L'1-O va ser possible gràcies a això, es va poder alinear institucions i carrer, i anar a l'una. Això ara no hi és i la legislatura passada, tampoc. És sorprenent que la principal crítica a l'acord amb ERC sigui la inconcreció en la qüestió nacional quan, en la darrera legislatura, l'estratègia independentista va brillar per la seva absència. Que se'ns posi sobre la taula un altre full de ruta i no tindrem cap problema en abordar-la. 

"És sorprenent que la principal crítica a l'acord amb ERC sigui la inconcreció en la qüestió nacional quan, en la darrera legislatura, l'estratègia independentista va brillar per la seva absència"

- En les reunions a tres no ha passat això?

- No, no hi ha hagut concreció en cap cas. 

- Què ha de passar perquè la CUP entri al Govern en aquesta legislatura? 

- Que puguem posar-nos d'acord en moltes més qüestions i que la militància ho avali. Ara mateix, tenim un mandat molt de mínims. El mandat que tenim de la militància és que hem de millorar l'acord en els termes programàtics. Hi ha dues parts: la part d'estratègia de confrontació amb l'Estat i la part de programa polític. La militància ens ha dit que la part de programa polític és minsa i l'hem de millorar. 
 

Laia Estrada: "Les mesures que s'hagin d'aplicar per preservar la salut de la població han d'anar acompanyades d'ajudes econòmiques". Foto: Adrià Costa


- Aquesta setmana s'ha presentat el protocol dels Mossos sobre els projectils de foam i la CUP ha dit que és insuficient. S'ha començat a incomplir l'acord amb ERC?

- Pensem que allò no és un protocol. No en clarifica ni els usos, ni els mecanismes de control, i emplacem el Govern en funcions a fer la feina que toca i aportar uns protocols reals que siguin útils. Demanem la suspensió dels projectils de foam, però a l'acord amb ERC hi ha una moratòria fins que no hi siguin els protocols. La primera qüestió que hem d'aclarir amb ERC és que allò no es pot considerar uns protocols. 

- Per tant, és un primer incompliment? 

- No, no podem dir que sigui un primer incompliment. Precisament, el que hem de fer, en la línia de millorar l'acord, és avançar en aquestes qüestions per evitar que hi hagi escletxes per on es puguin colar aquestes inconcrecions. En aquest país tenim un problema amb la repressió. De l'Estat esperem pals, però de la Generalitat, no. I no parlem només de pals físics i abusos policials impunes, sinó també de la persecució judicial contra militants independentistes. Això també està sobre la taula per millorar-ho. 

- Miquel Sàmper o Ester Capella serien bones figures per a la conselleria d'Interior?

- No entrarem a valorar les persones concretes. Es tracta de parlar de les polítiques que es fan. En l'àmbit d'Interior, hem vist canvis de persones que no han significat canvis en les polítiques. El problema no és a qui posem. Sovint s'ha parlat dels "vetos de la CUP" i la CUP no veta absolutament ningú. Només hem vetat el 155, ja ho vam dir en campanya i no hem negociat res amb ells. Pel que fa a polítics concrets, no volem parlar de noms sinó de polítics i projecte. 

- És compatible que la CUP doni suport al Govern mentre continuen els desnonaments? 

- És difícil, ho dificulta. Dimecres hi va haver 23 desnonaments a Barcelona. Ho dificulta, evidentment, i tensions. Però això no és un problema d'ERC amb la CUP, sinó de l'esquerra amb el país. L'independentisme ha de demostrar un projecte polític al servei de la majoria de la població i hi ha qüestions clares en aquest sentit, com l'habitatge. Això vol dir garantir el dret a l'habitatge a partir dels milers de pisos buits que hi ha, regular els lloguers, deixar d'enviar la Brimo per fer efectius els desnonaments i evitar que es deixi fora de casa la gent. És evident que això tensa, però no només a la CUP, tensa el país. Esperem un canvi de polítiques de manera urgent, perquè ara representa que l'estat d'alarma està paralitzant alguns desnonaments, però no s'han aturat. Quan acabi la moratòria creixeran encara més els desnonaments, i aquesta és una urgència a la qual cal donar resposta. No perquè la CUP ho diu, sinó perquè ho demana el país. I hi ha solucions.
 

Laia Estrada. Foto: Adrià Costa


- Com ara?

- Tenim milers de pisos buits que estan en mans de grans propietaris, de grans tenidors, de fons voltor... És incomprensible que no s'hagi fet un canvi radical en política d'habitatge i que ens confrontem quan faci falta amb l'Estat per garantir el dret a l'habitatge de la població catalana.

- Com s'haurien de fer més transparents les reunions del Procicat? 

- Per començar que hi hagi actes. No per una qüestió burocràtica, sinó per saber com s'estan prenent les decisions i per què. Tenim la sospita que allò que preval a l'hora de prendre determinades decisions no és la salut de la població sinó preservar els grans interessos econòmics. En la petita economia, les mesures tampoc estan donant aire, tothom està ofegat. En el cas de Setmana Santa va ser molt clar: es va decidir una cosa de cara a aquells dies i, quan s'anunciava la davallada de restriccions, ja ens deien que quan s'acabés la Setmana Santa segurament hauríem d'anar enrere. Això no té cap sentit i la gent ho pot percebre com una presa de pel. La fatiga pandèmica, que deia la consellera Vergés, la generen les decisions contradictòries, que no s'acaben d'entendre, les restriccions de baixa intensitat que condicionen i minen el benestar de la població. Els indicadors sobre la salut mental ens ho revelen. 

- A l'esquerra li ha faltat trobar un discurs en relació a les restriccions? En contraposició a la dreta, que partint de la demagògia, ha aconseguit travar un discurs que ha calat en part de la població, com veiem amb Isabel Díaz Ayuso a Madrid.

- La dreta ha posat en perill la salut de la població de forma desacomplexada per satisfer els seus. A l'esquerra, la CUP potser ens hem quedat molt soles exigint les mesures necessàries acompanyades d'aquelles ajudes que les facin factibles. El doctor Argimon va fer una afirmació perversa quan va dir que no som Alemanya. D'això es desprèn que no fem el que hauríem de fer perquè no podem donar les ajudes que caldria. Això és pervers: l'altre dia es donaven 2,6 milions d'euros als gimnasos DIR i tenim 120 milions per a BCNWorld, per posar un parell d'exemple. Els diners hi són, però es tracta de prioritats polítiques. Les mesures que s'hagin d'aplicar per preservar la salut de la població han d'anar acompanyades d'ajudes econòmiques, però també es podria haver utilitzat l'estat d'alarma per fer recaure les conseqüències econòmiques en qui més té. Si es fa una suspensió de pagament de lloguers o d'hipoteques, fer-ho recaure en els grans tenidors o en els bancs, que fa quatre dies van ser rescatats amb diners públics. Per què no s'ha plantejat una suspensió de factures de subministraments?

"Les mesures que s'hagin d'aplicar per preservar la salut de la població han d'anar acompanyades d'ajudes econòmiques"

No només parlem de la necessitat d'incrementar les ajudes allà on toca i no repetir fets vergonyosos com la loteria dels autònoms, que va ser una vergonya i un insult, sinó també aplicar mesures que van en detriment de les elits econòmiques per afavorir els interessos de la majoria de la població. Per què no s'ha utilitzat l'estat d'alarma per fer això? O per posar sota control públic el teixit productiu de l'Estat quan faltaven EPI, quan no es podien fer PCR... Això no ho ha fet ni el govern espanyol ni la Generalitat.

- Parlava de la "loteria dels autònoms". Entén que no es destituís el conseller Chakir El Homrani?

- El problema no va ser només d'un conseller, sinó que forma part del desgavell a l'hora de fer front a la pandèmia, amb mesures que són contradictòries i que no acaben d'anar a l'arrel. 
 

Laia Estrada: "El problema no és que no anem a l'una a Madrid, sinó que no tenim un full de ruta en comú". Foto: Adrià Costa


- Com es mesurarà el grau de compliment de l'acord amb ERC?

- De manera contínua. Molts cops es para molta atenció a la qüestió de confiança d'aquí a dos anys, però hi haurà altres escenaris. Els pressupostos també ens serviran per veure fins a quin punt hi ha una voluntat real de fer complir l'acord amb la incorporació de les partides necessàries. Haurem de veure pressupostada, per exemple, la renda bàsica universal. A més, preveiem fer una sèrie de comissions de seguiment per veure el compliment i el desplegament d'aquest acord amb ERC i treballar qüestions de dissensos. Des del primer dia hem de poder veure si les decisions que es prenen van en la línia de fer complir l'acord. Al Govern actual no li podem exigir el compliment de l'acord que hem signat, però a nosaltres ens agradaria veure com s'avança cap a les polítiques incloses en aquest acord. Sobretot en les àrees que porta ERC. No tenim encara el nou Govern, però sí que reclamen certa coherència. 

- A Madrid, hi hauria d'haver unitat d'acció dels partits independentistes?

- Per descomptat. No només a Madrid. Hauríem d'aconseguir alinear el full de ruta. Per exemple, vam participar la passada legislatura en l'Assemblea de Càrrecs Electes i no va servir absolutament per a res. Ni tan sols en un moment tan clar com en la inhabilitació del president Torra. Allà vam proposar una estratègia de coordinar una acció desobedient arreu dels municipis amb alcaldies independentistes. Potser si s'hagués replicat l'acció desobedient de no retirar pancartes potser haurien canviat algunes coses, no ho sabem. Es tracta de traçar aquest full de ruta en general i d'anar a l'una en general. 

- Aquesta unitat d'acció permetria veure la CUP i Junts votant el mateix, per exemple, en la reforma laboral? 

- No, depèn. Parlem de full de ruta amb l'estratègia independentista. Garantir la governabilitat a Madrid, independentment de l'àmbit, té molt a veure amb l'estratègia independentista. Per a nosaltres, no s'hauria de garantir la governabilitat a Madrid. 

- En les negociacions entre ERC i Junts es parla d'aquesta unitat d'acció a Madrid. Hauria de ser en tot? 

- Unitat d'acció en tot el que tingui a veure amb el full de ruta que hem de poder acordar i que, a hores d'ara, no veiem. Si poguéssim posar-nos d'acord en què volem que sigui aquesta legislatura i arribéssim a la conclusió -com considera la CUP- que no ajuda al procés independentista garantir la governabilitat a l'Estat, llavors hauríem d'anar a l'una. Entenem que ara cadascú va a la seva: ERC va a la seva, Junts també i, de tant en tant, aprova coses que li interessen, i la CUP tenim allà un paper de confrontació absoluta. El problema no és que no anem a l'una a Madrid, sinó que no tenim un full de ruta en comú.

"El problema no és que no anem a l'una a Madrid, sinó que no tenim un full de ruta en comú"

- Des de les eleccions, la CUP està intentant explicar molt què fa, per què ho fa i com pren les decisions. Això és perquè, en passades legislatures, ha faltat aquesta comunicació i no s'han entès certs posicionaments de la formació? 

- Estem veient que moltes qüestions s'estan distorsionant i no s'acaben d'entendre, i tenim la necessitat de concretar-ho o de rebatre-ho. Deduir de l'acord que la CUP dona suport a la taula de diàleg és fal·laç i demagog, no és real i ho hem de desmentir. Deduir de l'acord que la CUP claudica i renuncia al seu projecte independentista, que portem dècades lluitant, és fal·laç, i ho desmentim i ens expliquem. O dir que la CUP no creu en la DUI també és mentida. La qüestió és que no es pot parlar de DUI sense que hi hagi res més. No es pot continuar parlant de declaracions unilaterals sense explicar com se sostenen ni quines coses s'ha de fer prèviament. Tant de bo tothom ens entengués des del principi, però no hi ha cap problema. Ja ens agrada explicar-nos. 
 

Laia Estrada: "Un dels obstacles per començar aquest nou cicle és la desorientació de l'independentisme després de l'1-O". Foto: Adrià Costa


- La CUP considera lògic que l'estratègia independentista es decideixi al Consell per la República?

- La CUP considera que el paper de l'exili és fonamental, que el Consell per la República pot tenir un paper interessant i important, i que el president Puigdemont ha de tenir un paper important. Però l'estratègia l'hem de bastir amb una mirada més àmplia. Una cosa és l'exili i el Consell, i l'altra és mirar la resta d'espais i actors. Hem d'asseure'ns, traçar el full de ruta i donar un paper a cada espai, i que estiguin alineats.

"Deduir de l'acord amb ERC que la CUP claudica i renuncia al seu projecte independentista, que portem dècades lluitant, és fal·laç"

- El Consell per la República, tal com està formulat, no té aquesta mirada més àmplia? 

- Nosaltres no participem al Consell per la República perquè enteníem que tenia un alt component de partit, tal com estava formulat. Això no treu que, si es reformula, la nostra militància ho torni a debatre i la CUP pugui participar-hi sense cap problema. Però diferenciem el paper de l'exili i del Consell per la República de l'espai de coordinació de tota l'estratègia independentista.

- En què s'ha equivocat la CUP des de 2017?

- En moltes coses. Podríem haver explicat més i millor com va viure la CUP tot el procés fins a l'1-O i els dies posteriors. No en clau de retrets ni greuges, i assumint responsabilitats, sinó buscant l'aprenentatge. Va faltar explicar això de bon inici, perquè hi ha hagut molta desorientació i potser la CUP també hi hem contribuït. Un dels obstacles per començar aquest nou cicle és precisament aquesta desorientació de l'independentisme després de l'1-O. 

"Un dels obstacles per començar aquest nou cicle és la desorientació de l'independentisme després de l'1-O"

- Junts té l'espina clavada de la investidura fallida de Jordi Turull pel vot de la CUP. Va ser un error?

- No, perquè aquella decisió respon a una altra, la de comprometre els nostres vots positius a la investidura del president Puigdemont. Els quatre diputats de la CUP es queden sols al Parlament esperant aquella investidura, que per nosaltres és el que hauria fet avançar de forma clara el procés o hauria significat una legislatura molt diferent. El fet que Jordi Turull no fos investit no va determinar la seva entrada a presó. Tant de bo hagués estat vinculat tot al fet de ser investit president. Aleshores potser hauríem canviat el sentit del vot, lògicament. Tant de bo que haguéssim pogut evitar que algú fos empresonat, però no era el cas. Per a nosaltres, prevalia el compromís de donar els nostres vots i investir exclusivament el president Puigdemont.

- La CUP considera que hi ha d'haver un acord abans de l'1 de maig per formar el nou Govern, com demana ERC?

- La CUP considera que hi ha d'haver un acord tan aviat com sigui possible. No per tenir un Govern i ja està, sinó per començar a treballar i donar resposta a les urgències sagnants que pateix la població. Som en una crisi terrible, i l'independentisme no necessita veure més picabaralles entre formacions independentistes, sinó que necessita que les tres formacions van a una i són capaces de posar-se d'acord en un nou full de ruta i posar-se a treballar. Hem de sortir del fangar de la passada legislatura. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació