24
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
25
d'abril
a les
16:44h
La negociació entre ERC i Junts ha passat per pràcticament tots els estadis. Després de les eleccions del 14-F, els actuals socis van iniciar el tempteig per posar les bases d'una nova etapa, però ràpidament es van desfermar els recels a les files de Carles Puigdemont perquè detectaven que els republicans tenien més interès a pactar primer amb la CUP que amb ells. L'acord que va dur Laura Borràs a presidir el Parlament va ser un bàlsam momentani, perquè el seu discurs va ser entès com una esmena a la totalitat a Roger Torrent, i no va servir per desbrossar el camí de la investidura de Pere Aragonès, tombada dues vegades amb l'abstenció de Junts. Des de Setmana Santa només s'han registrat dos acords: evitar eleccions i crear cinc grups de coordinació per tota la legislatura. Les converses s'han dividit en grups de treball -eix social, part institucional, economia, medi ambient- per fer avançar el programa de Govern. La setmana vinent, a Lledoners, s'aprofundirà en l'esquema, com va avançar NacióDigital.
No és estrany, però, escoltar dirigents de les dues formacions -inclosos membres dels equips negociadors quan fan trasllat del contingut de les converses a les pròpies files o amb diputats d'altres grups parlamentaris- carregant en privat per com estan funcionant les negociacions, fins i tot quan s'han començat a albirar petits avenços en l'horitzó. "S'ha perdut molt temps, ja es veia que això de la via àmplia [anar a buscar els comuns] no funcionaria", han insistit els últims dies dirigents de Junts, on un sector de la direcció no ha dubtat a qualificar com a "autonomista" el pacte entre ERC i la CUP. La incredulitat va ser especialment notòria en Laura Borràs i el seu entorn, inclòs l'expresident Quim Torra, que no ha dubtat en criticar els anticapitalistes per haver concedit dos anys de marge a la taula de diàleg amb l'Estat, aturada des de finals de febrer del 2020.
Els retrets també s'han escoltat a les files republicanes, molestes per la insistència "constant" de Junts a l'hora de situar el Consell per la República com a pilar de la nova direcció col·legiada del procés -qüestió que va tornar a sortir en la reunió de dues hores de dimarts a la tarda, una de les més llargues des de les eleccions- i també per la "dilació" en el calendari. "No admeten la derrota", es queixen a ERC. Sempre que alguna negociació és complexa -la substitució de Torra quan va ser inhabilitat, els pactes posteriors a les eleccions municipals del 2019-, els republicans tenen tendència a fer servir aquesta frase: "Els convergents no deixaran mai de fer de convergents". Saben que la denominació molesta els socis, que sota el paraigua de Junts s'han volgut allunyar de l'herència de CDC, tant per la manera de fer política com per la corrupció.
Aquesta vegada, això sí, hi ha una diferència: la irrupció de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, com a interlocutor principal de la formació de Carles Puigdemont. A les files republicanes també hi ha hagut una incorporació -Laura Vilagrà, número dos el 14-F i de la màxima confiança d'Oriol Junqueras-, però no ha tingut el mateix impacte. Tant a Junts com a ERC tenen assumit que qui mana és Sànchez -tot i el lideratge "inqüestionable" de Carles Puigdemont-, i que les seves tècniques a l'hora de portar les converses també n'expliquen la complexitat. La petició del secretari general de centrar les converses en el full de ruta independentista i en buscar un acord global han monopolitzat la negociació, tot i que també s'ha obert pas la discussió sobre el Govern.
No tant sobre el repartiment -qüestió que, segons els negociadors, encara no s'ha debatut-, sinó sobre quina ha de ser l'estructura. A partir de la reunió del 7 d'abril, rellevant perquè va ser l'única en els deu dies posteriors, la carpeta de l'executiu es va posar damunt la taula. Junts aspira a un repartiment del 50%, que es dona pràcticament per fet, però vol tenir conselleries -Salut, Acció Exterior- que ara són en mans d'ERC, que hauria d'assumir Interior, en aquest esquema. "No entrem al detall perquè ells no volen", sostenen els republicans. "És Aragonès qui ens ha d'explicar quina proposta té per governar", responen a Junts. El primer decret que haurà de signar com a president serà el d'àmbits, que determina qui té cada competència.
Autoritat tocada?
Un dirigent de Junts, pocs dies abans de la primera investidura fallida d'Aragonès, va fer aquesta reflexió: "Jo, si fos ell, no m'hi presentaria". La formació de Puigdemont li va demanar públicament que renunciés a la segona votació, però el candidat d'ERC s'hi va negar. Li interessava evidenciar que Junts s'havia negat a escollir-lo com a president, de la mateixa manera que a Junts li interessava posar de manifest que els republicans no s'havien esforçat prou -segons els seu punt de vista- a arribar a un acord global que traduís el 52% de vot independentista en conseqüències concretes. El cert, això sí, és que el fracàs de les dues investidures sempre tenyirà el punt de partida del futur Govern. Mai abans algú que va perdre dues votacions es va convertir en president.
Al mateix temps, però, dirigents de les dues formacions assenyalen que el tàndem Aragonès-Artadi serà més "endreçat" que el que integrava el cap de files d'ERC amb Quim Torra. Els dos es coneixen dels primers compassos de l'anterior legislatura i també de negociar els detalls de la cimera de Pedralbes amb Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol. La posada en marxa de comissions de coordinació ha estat menystinguda en públic per Artadi -va indicar dilluns que crear comitès "no ha servit mai de res a la vida"-, però es posaran igualment en marxa per restablir confiances i evitar problemes ja d'entrada. "Preferim tres setmanes més de negociació que topades des del primer moment", resol un membre de la sala de màquines de Junts.
Artadi, de fet, ho ha resumit més d'una vegada amb aquestes paraules: "Pots fer tantes comissions de coordinació com vulguis, però al final és qüestió de confiança". Una confiança que, més de dos mesos després de les eleccions, no s'ha restablert entre socis. Les mirades de reüll van arrencar amb el període 2012-2015, amb Artur Mas i Oriol Junqueras, i van continuar tant la legislatura del referèndum com en la liderada per Torra. Terreny delicat per a l'arrencada, quan arribi, del futur executiu.
No és estrany, però, escoltar dirigents de les dues formacions -inclosos membres dels equips negociadors quan fan trasllat del contingut de les converses a les pròpies files o amb diputats d'altres grups parlamentaris- carregant en privat per com estan funcionant les negociacions, fins i tot quan s'han començat a albirar petits avenços en l'horitzó. "S'ha perdut molt temps, ja es veia que això de la via àmplia [anar a buscar els comuns] no funcionaria", han insistit els últims dies dirigents de Junts, on un sector de la direcció no ha dubtat a qualificar com a "autonomista" el pacte entre ERC i la CUP. La incredulitat va ser especialment notòria en Laura Borràs i el seu entorn, inclòs l'expresident Quim Torra, que no ha dubtat en criticar els anticapitalistes per haver concedit dos anys de marge a la taula de diàleg amb l'Estat, aturada des de finals de febrer del 2020.
Els retrets també s'han escoltat a les files republicanes, molestes per la insistència "constant" de Junts a l'hora de situar el Consell per la República com a pilar de la nova direcció col·legiada del procés -qüestió que va tornar a sortir en la reunió de dues hores de dimarts a la tarda, una de les més llargues des de les eleccions- i també per la "dilació" en el calendari. "No admeten la derrota", es queixen a ERC. Sempre que alguna negociació és complexa -la substitució de Torra quan va ser inhabilitat, els pactes posteriors a les eleccions municipals del 2019-, els republicans tenen tendència a fer servir aquesta frase: "Els convergents no deixaran mai de fer de convergents". Saben que la denominació molesta els socis, que sota el paraigua de Junts s'han volgut allunyar de l'herència de CDC, tant per la manera de fer política com per la corrupció.
Aquesta vegada, això sí, hi ha una diferència: la irrupció de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, com a interlocutor principal de la formació de Carles Puigdemont. A les files republicanes també hi ha hagut una incorporació -Laura Vilagrà, número dos el 14-F i de la màxima confiança d'Oriol Junqueras-, però no ha tingut el mateix impacte. Tant a Junts com a ERC tenen assumit que qui mana és Sànchez -tot i el lideratge "inqüestionable" de Carles Puigdemont-, i que les seves tècniques a l'hora de portar les converses també n'expliquen la complexitat. La petició del secretari general de centrar les converses en el full de ruta independentista i en buscar un acord global han monopolitzat la negociació, tot i que també s'ha obert pas la discussió sobre el Govern.
No tant sobre el repartiment -qüestió que, segons els negociadors, encara no s'ha debatut-, sinó sobre quina ha de ser l'estructura. A partir de la reunió del 7 d'abril, rellevant perquè va ser l'única en els deu dies posteriors, la carpeta de l'executiu es va posar damunt la taula. Junts aspira a un repartiment del 50%, que es dona pràcticament per fet, però vol tenir conselleries -Salut, Acció Exterior- que ara són en mans d'ERC, que hauria d'assumir Interior, en aquest esquema. "No entrem al detall perquè ells no volen", sostenen els republicans. "És Aragonès qui ens ha d'explicar quina proposta té per governar", responen a Junts. El primer decret que haurà de signar com a president serà el d'àmbits, que determina qui té cada competència.
Autoritat tocada?
Un dirigent de Junts, pocs dies abans de la primera investidura fallida d'Aragonès, va fer aquesta reflexió: "Jo, si fos ell, no m'hi presentaria". La formació de Puigdemont li va demanar públicament que renunciés a la segona votació, però el candidat d'ERC s'hi va negar. Li interessava evidenciar que Junts s'havia negat a escollir-lo com a president, de la mateixa manera que a Junts li interessava posar de manifest que els republicans no s'havien esforçat prou -segons els seu punt de vista- a arribar a un acord global que traduís el 52% de vot independentista en conseqüències concretes. El cert, això sí, és que el fracàs de les dues investidures sempre tenyirà el punt de partida del futur Govern. Mai abans algú que va perdre dues votacions es va convertir en president.
Al mateix temps, però, dirigents de les dues formacions assenyalen que el tàndem Aragonès-Artadi serà més "endreçat" que el que integrava el cap de files d'ERC amb Quim Torra. Els dos es coneixen dels primers compassos de l'anterior legislatura i també de negociar els detalls de la cimera de Pedralbes amb Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol. La posada en marxa de comissions de coordinació ha estat menystinguda en públic per Artadi -va indicar dilluns que crear comitès "no ha servit mai de res a la vida"-, però es posaran igualment en marxa per restablir confiances i evitar problemes ja d'entrada. "Preferim tres setmanes més de negociació que topades des del primer moment", resol un membre de la sala de màquines de Junts.
Artadi, de fet, ho ha resumit més d'una vegada amb aquestes paraules: "Pots fer tantes comissions de coordinació com vulguis, però al final és qüestió de confiança". Una confiança que, més de dos mesos després de les eleccions, no s'ha restablert entre socis. Les mirades de reüll van arrencar amb el període 2012-2015, amb Artur Mas i Oriol Junqueras, i van continuar tant la legislatura del referèndum com en la liderada per Torra. Terreny delicat per a l'arrencada, quan arribi, del futur executiu.