21
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
12:25h
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, compleix aquest dimecres 75 anys, edat en què tots els bisbes del món estan obligats a posar el seu càrrec a disposició del Papa. És un gest de tràmit, establert pel codi canònic, que Omella va fer fa uns dies. A partir d'aquest moment, s'obra un període discrecional fins que el Papa decideix acceptar la renúncia. El més habitual és que, si la salut del prelat és bona, Roma es prengui el seu temps. A més, tractant-se de cardenals, la norma no escrita és allargar el mandat durant dos o tres anys.
Cal tenir en compte, a més, que en el cas d'Omella es tracta d'algú de la confiança de Francesc, que el 2017 va elevar l'arquebisbe a la dignitat de cardenal i el va fer membre de la poderosa Congregació dels Bisbes, la que té cura de preparar el nomenament de tots els bisbes del món. Omella manté sintonia amb Francesc, especialment en la sensibilitat pels temes socials. La seva elecció com a president de la Conferència Episcopal Espanyola l'any passat va ser considerada un triomf dels sectors més propers a l'actual Papa enfront dels més conservadors, que mantenen una dura pugna amb el pontífex. Això fa difícil que la successió es plantegi a curt termini.
El que ja és més difícil és evitar que a partir d'ara es produeixin especulacions sobre la successió a Barcelona, sens dubte la peça més important de l'episcopat català. Fa pocs dies, curiosament, es va produir un moviment de peces interessant a l'Església catalana. El bisbe de Terrassa, el conservador José Ángel Saiz Meneses, va ser nomenat nou arquebisbe de Sevilla. Un ascens, certament, però que també l'allunya del ceptre barceloní, per al qual havia mostrat ambició, segons s'assegura en fonts diocesanes.
Com a cardenal, en tot cas, Omella conservarà un dels poders més preuats a la barca de Pere: la condició d'elector -i d'elegible- en un conclave per elegir Papa. L'actual Papa, Jorge Bergoglio, va ser elegit el 2013 quan havia complert 76 anys. A Omella li queden encara cinc anys per mantenir un pes indiscutible en l'estructura del poder vaticà. Poc temps des de la perspectiva de l'Església, però, políticament, una eternitat.
Cal tenir en compte, a més, que en el cas d'Omella es tracta d'algú de la confiança de Francesc, que el 2017 va elevar l'arquebisbe a la dignitat de cardenal i el va fer membre de la poderosa Congregació dels Bisbes, la que té cura de preparar el nomenament de tots els bisbes del món. Omella manté sintonia amb Francesc, especialment en la sensibilitat pels temes socials. La seva elecció com a president de la Conferència Episcopal Espanyola l'any passat va ser considerada un triomf dels sectors més propers a l'actual Papa enfront dels més conservadors, que mantenen una dura pugna amb el pontífex. Això fa difícil que la successió es plantegi a curt termini.
El que ja és més difícil és evitar que a partir d'ara es produeixin especulacions sobre la successió a Barcelona, sens dubte la peça més important de l'episcopat català. Fa pocs dies, curiosament, es va produir un moviment de peces interessant a l'Església catalana. El bisbe de Terrassa, el conservador José Ángel Saiz Meneses, va ser nomenat nou arquebisbe de Sevilla. Un ascens, certament, però que també l'allunya del ceptre barceloní, per al qual havia mostrat ambició, segons s'assegura en fonts diocesanes.
Com a cardenal, en tot cas, Omella conservarà un dels poders més preuats a la barca de Pere: la condició d'elector -i d'elegible- en un conclave per elegir Papa. L'actual Papa, Jorge Bergoglio, va ser elegit el 2013 quan havia complert 76 anys. A Omella li queden encara cinc anys per mantenir un pes indiscutible en l'estructura del poder vaticà. Poc temps des de la perspectiva de l'Església, però, políticament, una eternitat.