Reportatge

De Barcelona a Aiguafreda per la pandèmia

Dues famílies expliquen per què han deixat la capital catalana per anar a la petita localitat del Vallès Oriental

per Jaume Ventura Busquets, 24 d'abril de 2021 a les 18:00 |
El Quim, l'Eva i els dos fills, parant taula a la seva casa d'Aiguafreda. | Jaume Ventura Busquets
La pandèmia ens ha canviat a tots el dia a dia. Hi ha casos, però, que obliga a emprendre nous camins. Per exemple, anant a viure a una altra població per tenir més tranquil·litat. És el cas de dues famílies que en els últims mesos s’han traslladat des de Barcelona a Aiguafreda, a un extrem del Vallès Oriental, a sota el Montseny i a tocar de la plana de Vic.
 

El Quim i l’Eva van marxar amb la seva filla el passat mes de desembre de la ciutat comtal -on vivien i treballaven- i es van instal·lar a la petita localitat. Ara esperen que al setembre s’hi sumi el seu fill gran. I la Irene i l’Àlex, també amb els seus dos fills, van fer el mateix recorregut ja al mes d’agost.

En el cas del Quim i l’Eva, van anar a viure a la que fins aquell moment havia estat la seva segona residència, i reconeixen que ho van fer per la sensació d’ofegament que els hi va generar la pandèmia. "Ens va trastocar la nostra vida ordinària. Ens vam atabalar força els tres primers mesos i li vàrem donar voltes si ens traslladàvem o no a Aiguafreda", reconeix en Quim en conversa amb NacióDigital.


En el cas de la Irene i l’Àlex, abans de l’esclat de la pandèmia ja tenien decidit traslladar-se per canviar d’ambient, i la situació sanitària els va reafirmar: "Buscàvem desconnectar de la vida estressant, sortir de la ciutat, i amb l'inici de l'estat d'alarma i de quedar tancats tot plegat va augmentar". Però es van haver d'esperar que acabessin les obres del seu lluminós pis.
 

L'Irene i l'L'Àlex, a casa, a Aiguafreda. Foto: Jaume Ventura Busquets


Les dues parelles coincideixen en destacar els avantatges que té, segons ells, viure a Aiguafreda en comparació amb una ciutat com Barcelona. "El millor és que pots sortir al carrer sense preocupacions. I jo, quan plego de teletreballar a les sis o quarts de set, puc anar a córrer o a caminar. Tens una llibertat que, a Barcelona, costa de trobar", explica en Quim.

La Irene, per la seva banda, afegeix la carta que suposa estar envoltats de natura: "Abans de venir miràvem de sortir cada dues setmanes. Jo sempre deia que necessitava veure verd i no tants cotxes. Aquí, en canvi, et lleves i veus la muntanya per totes les finestres. Em dona moltíssima pau", reflexiona.

Les dues famílies porten tres dels quatre fills a l’escola la Muntanya, i diuen que ells també estan molt a favor de viure al poble: "La Judit, la nostra filla, preferia l'ambient de poble. Va ser un dels motius que ens va ajudar a decidir-nos", diu en Quim.

Flexibilitat

Les dues famílies tenen una jornada laboral amb molta flexibilitat o amb moltes hores de teletreball, cosa que els permet treballar des de casa o alguns dies de forma presencial. Tot i els avantatges, reconeixen que el canvi té algun inconvenient.

Per exemple, per tenir la família més lluny, amb les implicacions que això té a nivell emocional: "Nosaltres vivíem a Sant Andreu, amb els meus pares a quinze minuts en cotxe", recorda l'Àlex. "A la meva família li ha costat una mica, perquè a la mínima els teníem amb nosaltres. Vam establir que podrien venir en tren i quedar-se a dormir, però la pandèmia ens ho ha aturat", afegeix la Irene. 

La parella també diu que el canvi els dificulta la conciliació: "Els avis ens ajudaven per anar a buscar els nens o en cas d'emergència. Potser hem perdut aquella flexibilitat. Aquí la conciliació és mes difícil, però hem passat de treballar, recollir els nens, sopar i dormir a canviar l'ordre. Per exemple, un pot acabar de treballar mentre l'altre fa el sopar", detallen.


I pel que fa al futur, les dues famílies coincideixen en la idea de voler que el trasllat sigui definitiu: "Ho volem, però ara potser comencem a trobar els inconvenients d'estar en una casa que era la segona residència. Potser ens plantegem o arreglar o invertir en una nova", reflexiona en Quim.

També defensa: "Si ho posem tot plegat en una balança, guanya clarament la vida al poble. Això sí, condicionat per poder teletreballar". "Nosaltres pensem en quedar-nos, perquè creiem que podrem seguir amb aquesta forma de treballar", explica la Irene. "Ja sabíem de les conseqüències de viure més lluny de la feina, però podríem dir que gairebé és una oportunitat", afegeix l'Àlex.
 
Les dades

El pas fet per aquestes famílies no és una anècdota. Aiguafreda va tancar l'any 2020 amb 2.579 habitants, i durant els primers mesos del 2021 va arribar als 2.591. Es tracta d'unes xifres força superiors a anys anteriors, i que s'expliquen per aquestes noves arribades. De fet, del 2009 al 2019 la població no havia passat de les 2.500 persones.

Durant els primers dies del 2021 va augmentar-ne 80, fet que va compensar el creixement vegetatiu experimentat: el 2020 hi va haver 16 naixements, però també 44 defuncions.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació