Crítica | La cursa cap als Oscars (2/8)

«Promising Young Woman» o com rebentar la cultura de la violació amb un somriure

L'òpera prima d'Emerald Fennell esbudella la societat actual a través d'una història de venjança que posa contra les cordes els assetjadors i agressors sexuals

per Victor Rodrigo, 21 d'abril de 2021 a les 17:00 |
Carey Mulligan, en un moment de la pel·lícula | Focus Features
La primera pel·lícula dirigida per Emerald Fennell (per qui no la situï, Camila Parker a The Crown) és un dels projectes més atrevits i desacomplexats de l'any. S'atreveix a abordar una temàtica que en la cinematografia ha quedat sempre, fins ara, relegada a la caricatura o al documentalisme dramàtic. Promising Young Woman és una reacció irada i furiosa, a estones divertida, a estones carregada de ràbia, però sempre brillant en les formes, d'una situació fastigosa que viuen -o han viscut- les dones al llarg de les dècades. Fennell ni demana perdó ni demana permís en el seu relat de venjança, al costat d'una Carey Mulligan impressionant, en un registre brillant, que a estones balla entre una sociòpata, una psicòpata o la representant moral de les dones maltractades per un sistema corrosiu.

Promising Young Woman destrossa sense compassió la cultura de la violació instaurada en el nostre dia a dia, però sobretot en el cervell dels homes. Una cultura que accepta, permet i no castiga les agressions i els abusos sexuals contra les dones. Que les culpabilitza a elles, que les hi demana explicacions tot i ser les víctimes. Que a sobre les cosifica, les mastega i les escup a una cuneta. Fennell presenta un còctel de gèneres interessant: una suposada trama d'un thriller on s'amaga una comèdia negra plena de denúncies implícites i un drama punyent. La pel·lícula comença amb una Mulligan completament borratxa -o això sembla- en una discoteca, sota la mirada atenta de tres homes que li professen comentaris obscens i se sortegen "qui se l'emporta a casa". Aquesta és la tònica i essència de la pel·lícula, executada en una escenografia i vestimenta pop-art, amb una clara intenció d'apoderament feminista.


Si la indústria cinematogràfica ha regalat salvadors anònims masculins de manera compulsiva, al més pur estil Denzel Washington a The Equalizer, Fennell ens presenta una justiciera, venjadora o simplement, una dona trencada per la meitat, per un sistema que va permetre que la seva millor amiga fos ignorada i menystinguda després de patir una violació en grup. Promising Young Woman gaudeix d'un magnífic guió, intel·ligent en la construcció dels personatges i condescendent en les problemàtiques que vol denunciar. Però en aquest punt resideix la clau del film: a qui li importen ja els matisos, quan les manades d'homes incels i solitaris segueixen assaltant dones borratxes per satisfer els seus desitjos sexuals.

Mulligan persegueix els responsables i els culpables -amb noms, cognoms i càrrecs- de la violació en grup d'una jove, un crim que mor en l'oblit "com una anècdota de quan eren nens". Què un noi té cara de bon nen, una actitud de no haver trencat mai un plat i és una parella fantàstica? La rondalla és que no pots abaixar la guàrdia: el sistema heteropatriarcal amaga cadàvers als armaris de tots els homes. En aquest camí de venjança, Mulligan -a través de la ploma de Fennell- arrossega a la llum dels focus totes les incomoditats, vexacions, humiliacions i amenaces a les quals es veu exposada una dona per culpa d'un home amb ganes de tenir sexe. Ridiculitza, sense pietat, els comportaments masculins que comporten abusos, agressions i violacions sexuals. Tot sota un somriure malèvol, que desencaixa a tothom en una incomoditat indescriptible. Promising Young Woman és una de les pel·lícules més intel·ligents de l'any. A qui l'incomodi, ja sap quin és el seu problema, encara que no el vulgui admetre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació