Negociar a la perifèria

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La negociació entre ERC i Junts ja fa més de dos mesos que dura. Acabi com acabi, sempre podran dir que no ha estat tan efímera com l'intent de Superlliga de futbol, que ahir es desfeia com un terròs de sucre: Joan Laporta posava per fi prevencions dient que si s'havia de fer un pas tan rellevant, ho havien de votar els socis en assemblea, i els sis clubs de la Premier se'n van desmarcar. Veurem com acaba de petar tot, però el que no sembla que s'hagi de resoldre de forma ràpida és la negociació per investir Pere Aragonès.

Aquesta setmana ERC va posar damunt de la taula una mena d'ultimàtum -no va usar aquesta paraula- en l'intent d'arrencar a Junts un compromís per tancar l'acord abans de l'1 de maig. Fa la sensació, pel que fins ara sabem, que les converses avancen en els temes més perifèrics, o menys compromesos si ho voleu. Hi ha bon clima i fins i tot avenços quan s'aborda què ha de fer el Govern, però segueix sense estar tancat què passa amb el Consell per la República i com s'institueix un nou estat major independentista, quin ha de ser el full de ruta, com cal actuar més coordinats a Madrid i el repartiment de les àrees de Govern, del qual gairebé encara no se n'ha parlat.

Les prioritats d'uns i altres prefiguren un acord complicat i fan evident el risc que la negociació es tanqui en fals, que segurament seria el pitjor que, en aquests moments, li podria passar al moviment independentista. Fa uns dies us explicàvem que el sector institucional de Junts no és partidari de quedar-se fora del Govern, que abans prefereix l'acord o fins i tot anar a eleccions i tornar a tirar els daus. El partit de Carles Puigdemont va oferir a ERC investir Aragonès i passar a l'oposició si l'entesa era impossible amb l'argument que no es podia regalar una pilota de partit al PSC. Però, lògicament, el seu interès partidari en sortiria molt mal parat. Pere Aragonès no ha recollit el guant per governar en minoria, però si es passa de l'1 de maig aquesta opció guanyarà punts perquè, tot i que hi ha temps fins al 26 de maig, els republicans no volen un acord de darrera hora i a contracor que els obligui a començar la legislatura amb mal peu i amb un president del govern desgastat.

El disseny de Jordi Sànchez i Elsa Artadi, que controlen la negociació davant el paper discret de Puigdemont i l'arraconament de Laura Borràs, implica dilatar al màxim els terminis. Això, entenen, els permetrà aconseguir un acord millor i que es traslladin dos missatges dins i fora del partit: que s'ha estat exigent amb ERC fins al límit i fer visible que la victòria dels republicans va ser per la mínima. ERC es va apuntar un bon punt amb l'acord amb la CUP i està convençuda que el seu relat arriba de forma més nítida, però està topant amb més problemes dels que havia previst a Junts malgrat la polifonia de veus dels seus fins ara socis.   
 

---

Avui no et perdis

»Una nova reunió entre ERC i Junts no desencalla la carpeta de l'arquitectura del Govern; per Oriol March.

» L'independentisme i els comuns activen el pacte antifeixista: Vox es queda sense senador autonòmic; per Lluís Girona.

» Fil directe: «Què fer (i què no) amb Vox»; per Pep Martí.

»Joana Ortega, favorita per convertir‑se en la nova presidenta del PDECat; per Oriol March.

»Els Pujol esperen judici després de vuit anys d'investigació; per Bernat Surroca.

»L'obra de govern de Colau, discutida als tribunals; per Andreu Merino.

» Opinió: «Pikachu3289 i Twitter»; per Francesc Canosa.

» Es deia Khalid Laássiri, va morir amagat a dins d'un camió i deixa dona i dos fills; per Pere Fontanals.

»CaixaBank proposa l'ERO més gran de la història de la banca.

»El Govern prepara mesures immediates per reobrir la mobilitat; per Oriol March.

» Futbolítica | Un onze de recomanacions futbolístiques per Sant Jordi; per Ramon Usall.

» Opinió: «En la mort d’un rei»; per Francesc Viadel.

» Crítica: «Sound of Metal» o la reconstrucció d'una vida a través del silenci; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Repartiment de papers a Madrid. Cada cop sembla menys casual el que està passant en l'arrencada de la campanya del 4 de maig. Si més no pel que fa a les dues dretes que semblen condemnades a entendre's: el PP i Vox. Les restriccions no els impedeixen implicar-se a fons per demanar el vot i arribar a tot arreu. Però els actes centrals marquen on es busca el vot. Isabel Díaz Ayuso se centra en els barris i municipis tradicionalment més conservadors i l'extrema dreta en els més populars, els que fins ara han votat a l'esquerra. La primera era ahir a Chamberí, i Rocío Monasterio a Carabanchel parlant de narcopisos i okupes. També ahir, per cert, un cartell de Vox va crear molta polèmica perquè s'hi contraposava la pensió de 426 euros al mes d'una àvia als 4.700 euros al mes que, segons el partit d'Abascal, costa mantenir un menor immigrant no acompanyat. La Fiscalia va obrir diligències, però em temo que quedarà en no res. 

Vist i llegit

Vacunar-se, sí o no? Per sorprenent que sembli, encara hi ha qui dubta dels beneficis que, per a ells i per al conjunt de la societat, pot implicar amb contes vora el foc sobre les farmacèutiques -que són capitalistes, sí, però també necessàries fins que els poders públics canviïn les normes- o sobre efectes secundaris que són infreqüents o lleus. A El País, Kiko Llaneras, José A. Álvarez, Mariano Zafra i Manuel Ansede han publicat un bon reportatge amb dades, gràfics i base científica sobre les vacunes: d'una mostra de 100.000 persones vacunades, en quatre mesos una persona tindria un trombe, però s'hauria evitat que una vintena d'elles acabessin a l'UCI i 50 o 60 morts. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1992 s'inaugurava a Espanya la primera línia ferroviària d'alta velocitat. Per desenvolupar el sud del país i compensar la inversió en els Jocs Olímpics de Barcelona que se celebrarien aquell estiu, el govern de Felipe González, del PSOE, va decidir que aquesta unís Madrid i Sevilla, que en aquelles dates inauguraria l'Exposició Universal. Es descartava la rendible Madrid-Barcelona, que trigaria més de quinze anys en ser realitat, i el corredor mediterrani, encara una quimera malgrat que és clau en el desenvolupament econòmic de la península. La majoria de les províncies espanyoles tenen ja alta velocitat (amb un mapa radial) i la inversió ha estat monstruosa. Ara, l'alta velocitat és rendible però mai es recuperaran els diners gastats. Aquest reportatge del 30 minuts de TV3 va abordar l'arribada del TGV a Catalunya.

 L'aniversari

El 21 d'abril de l'any 1917 va néixer a Barcelona el poeta i crític d'art Josep Palau i Fabre, un dels principals especialistes en l'obra del genial pintor Pablo Ruíz Picasso. Palau, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2008, es vinculà de ben jove a moviments artístics fins que la guerra el va dur a l'exili. La seva obra és extensa i al tram final de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements per universalitzar la cultura catalana. Aquí Maria del Mar Bonet i Carlos Gramaje canten el seu Jo em donaria a qui em volgués.
 ​Fes clic aquí per rebre'l