20
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
23
d'abril
a les
20:47h
Tot i la vigència de la moratòria estatal de desnonaments -que el govern espanyol va anunciar que prorrogaria fins a l'agost- el degoteig de desallotjaments continua a Barcelona. Aquest dimarts ha estat el torn de l'Ahmed, un veí del carrer Sant Elm de la Barceloneta, a qui la propietat havia denunciat per impagament del lloguer.
El d'avui era el quart intent de llançament i la comitiva judicial ha actuat acompanyada dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, que han executat el desnonament després que el representant de la propietat es negués a negociar i els agents antiavalots carreguessin contra els activistes i veïns que s'havien concentrat a l'entorn de l'immoble per intentar frenar el llançament.
L'Ahmed té una situació de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials de Barcelona i segons informa el Sindicat d'Habitatge de la Barceloneta l'Ajuntament li ha ofert ara un allotjament temporal en una pensió a Gràcia, que el veí ha rebutjat. Actualment, resideix a casa d'uns coneguts.
El pis de l'Ahmed és, sobre el paper, un local comercial propietat d'una família, al costat del qual regentava un restaurant que va tancar fa cinc anys. Arran de l'impagament del lloguer per la seva situació econòmica, la propietat va iniciar els tràmits per desallotjar-lo, fa dos anys. La propietat justifica la demanda de de desnonament pel fet que el veí utilitzés el local com a habitatge sense disposar de cèdula d'habitabilitat i pel fet que tingués la llum punxada. Representants de la propietat asseguren, a més, que al local s'hi venia droga. Una acusació que el sindicat nega.
Les mateixes fonts afirmen que l'Ajuntament es va comprometre a l'octubre a trobar una alternativa habitacional per l'Ahmed abans de l'1 de gener del 2021 i a pagar un lloguer a la propietat en cas contrari. Un compromís que, asseguren, no s'ha complert. Els representants de la propietat asseguren que la seva prioritat és garantir la seguretat i habitabilitat de l'immoble i posen com a exemple el destí que ha tingut el local del costat. "Està llogat a un preu molt econòmic a unes noies artistes que l’utilitzen com a taller i periòdicament fan activitats obertes al barri i a la ciutat", expliquen.
Actualment l'Ahmed està de baixa laboral i pendent de dues intervencions mèdiques, una d'elles de risc, segons assegura el sindicat. El seu germà, que no té papers, vivia amb ell a l'immoble del carrer Sant Elm. La propietat assegura que el veí no havia presentat cap certificat de vulnerabilitat ni tampoc el comprovant de cap situació mèdica que "impedís" el desnonament. Les fonts del sindicat consultades asseguren que la documentació es va presentar als jutjats i després que aquests autoritzessin el desallotjament, l'han tornat a mostrar a la comitiva judicial i a la representació de la propietat.
Sobre el paper, des del desembre la moratòria estatal de desnonaments dona cobertura a totes les famílies vulnerables, després que durant els primers mesos de pandèmia només es poguessin paralitzar els desallotjaments de famílies que poguessin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. Els jutges de Barcelona, però, han expressat dubtes en aquest punt i consideren que no queda clar que el decret cobreixi tots els casos de vulnerabilitat.
Mentrestant també continua vigent el darrer decret antidesnonaments de la Generalitat, aprovat el novembre del 2020. Els jutges, però, ja van expressar dubtes sobre la seva constitucionalitat i van avisar que l'aplicarien de manera "restrictiva".
El d'avui era el quart intent de llançament i la comitiva judicial ha actuat acompanyada dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, que han executat el desnonament després que el representant de la propietat es negués a negociar i els agents antiavalots carreguessin contra els activistes i veïns que s'havien concentrat a l'entorn de l'immoble per intentar frenar el llançament.
Càrrega i intent de detenció al desnonament de la Barceloneta.
— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) April 20, 2021
Fora policia dels nostres barris! pic.twitter.com/ji1Cs2oBlP
L'Ahmed té una situació de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials de Barcelona i segons informa el Sindicat d'Habitatge de la Barceloneta l'Ajuntament li ha ofert ara un allotjament temporal en una pensió a Gràcia, que el veí ha rebutjat. Actualment, resideix a casa d'uns coneguts.
El pis de l'Ahmed és, sobre el paper, un local comercial propietat d'una família, al costat del qual regentava un restaurant que va tancar fa cinc anys. Arran de l'impagament del lloguer per la seva situació econòmica, la propietat va iniciar els tràmits per desallotjar-lo, fa dos anys. La propietat justifica la demanda de de desnonament pel fet que el veí utilitzés el local com a habitatge sense disposar de cèdula d'habitabilitat i pel fet que tingués la llum punxada. Representants de la propietat asseguren, a més, que al local s'hi venia droga. Una acusació que el sindicat nega.
Les mateixes fonts afirmen que l'Ajuntament es va comprometre a l'octubre a trobar una alternativa habitacional per l'Ahmed abans de l'1 de gener del 2021 i a pagar un lloguer a la propietat en cas contrari. Un compromís que, asseguren, no s'ha complert. Els representants de la propietat asseguren que la seva prioritat és garantir la seguretat i habitabilitat de l'immoble i posen com a exemple el destí que ha tingut el local del costat. "Està llogat a un preu molt econòmic a unes noies artistes que l’utilitzen com a taller i periòdicament fan activitats obertes al barri i a la ciutat", expliquen.
Actualment l'Ahmed està de baixa laboral i pendent de dues intervencions mèdiques, una d'elles de risc, segons assegura el sindicat. El seu germà, que no té papers, vivia amb ell a l'immoble del carrer Sant Elm. La propietat assegura que el veí no havia presentat cap certificat de vulnerabilitat ni tampoc el comprovant de cap situació mèdica que "impedís" el desnonament. Les fonts del sindicat consultades asseguren que la documentació es va presentar als jutjats i després que aquests autoritzessin el desallotjament, l'han tornat a mostrar a la comitiva judicial i a la representació de la propietat.
Sobre el paper, des del desembre la moratòria estatal de desnonaments dona cobertura a totes les famílies vulnerables, després que durant els primers mesos de pandèmia només es poguessin paralitzar els desallotjaments de famílies que poguessin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. Els jutges de Barcelona, però, han expressat dubtes en aquest punt i consideren que no queda clar que el decret cobreixi tots els casos de vulnerabilitat.
Mentrestant també continua vigent el darrer decret antidesnonaments de la Generalitat, aprovat el novembre del 2020. Els jutges, però, ja van expressar dubtes sobre la seva constitucionalitat i van avisar que l'aplicarien de manera "restrictiva".