20
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
21
d'abril
a les
18:23h
El Tribunal de Comptes ha admès a tràmit la denúncia d'Agbar contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, per suposades irregularitats en el pla l'Ajuntament per la municipalització del subministrament d'aigua. La denúncia se suma a la llarga llista de demandes contra regidors del govern municipal, en el marc del que l'Ajuntament considera una "ofensiva judicial" per discutir l'obra de govern als tribunals. "L'objectiu és empastifar-nos i posar-nos al mateix nivell que els veritables corruptes", ha defensat aquest dimarts el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.
La denúncia d'Agbar assenyala suposades irregularitats en subvencions atorgades a Enginyeria Sense Fronteres, entitat en la qual havia treballat en el passat Badia, ara a l'equip de govern municipal. L'associació també apareixia en la darrera demanda contra integrants de l'executiu local, per la qual la Fiscalia manté diligències obertes. En aquest cas, va ser presentada per Advocats Catalans per la Constitució -una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i liderada per un exrepresentant d'UPyD- i, a més d'Enginyeria Sense Fronteres, denunciava irregularitats en subvencions atorgades a la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, a través d'un conveni aprovat durant el mandat de Trias.
La denúncia va dirigida contra Colau, la quarta tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Laura Pérez, les exregidores de Barcelona en Comú durant el passat mandat Gala Pin i Laia Ortiz, i la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela. Aquesta i la resta de demandes contra regidors de l'executiu acostumen a centrar-se en qüestions troncals de l'obra de govern i del model de ciutat, com l'habitatge, els subministraments bàsics o el turisme.
Fons d'inversió i cadenes hoteleres
També continua oberta la denúncia contra la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, acusada de prevaricació pel fons d'inversió London Private Company i els Pares Paüls. Els primers confiaven que la compra de la Casa Buenos Aires als segons els permetria construir un hotel de luxe a Vallvidrera. L'ocupació de la finca, però, va frustrar els seus plans, ja que l'Ajuntament va acabar acceptant la demanda dels col·lectius veïnals i ha projectat fer habitatge social als terrenys, a través d'un pla d'expropiació avalat per la Generalitat.
Abans, el fons voltor Vauras Investment havia denunciat Colau, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor de Sants Montjuïc, Marc Serra, a qui acusava de connivència amb les persones que havien ocupat un bloc de la seva propietat al carrer Lleida, batejat popularment amb el nom de Bloc Llavors. El fons argumentava que els successius ajornaments del desnonament van causar-li pèrdues econòmiques. Finalment, un jutge va ordenar el desallotjament del bloc el març del 2020, que els Mossos d'Esquadra van executar, tot i la llei aprovada per la Generalitat que obligava Vauras a oferir un lloguer social a les famílies que vivien als pisos. La denúncia va acabar arxivada.
Va seguir el mateix camí la denúncia contra la regidora de Ciutat Vella durant el primer mandat de Colau, Gala Pin, feta per la inversora immobiliària MK Premium. Pin va acusar la companyia d'"especuladora immobiliària" i d'assetjar veïns de dues finques del carrer Lancaster. Unes declaracions que l'Audiència de Barcelona va considerar certes.
També va acabar arxivada la querella de la cadena hotelera Praktik contra Sanz. Els propietaris d'un solar a les Drassanes l'acusaven de prevaricació per no concedir-los la llicència per fer-hi un hotel de luxe. L'Audiència de Barcelona també va arxivar la querella Contra Colau presentada per la patronal dels cotxes de lloguer amb conductor (VTC), Unauto. La patronal acusava l'alcaldessa de prevaricació, malversació i desobediència per l'aprovació del reglament metropolità per entregar llicències VTC, que finalment va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Cs i PP, a l'atac
Les successives denúncies contra regidors del govern municipal han trobat un altaveu en els grups de l'oposició, començant per Ciutadans. "El govern de Colau i el PSC es dedica a degradar les institucions amb les seves males pràctiques", denunciava aquest dilluns la cap de files del partit taronja al consistori, Mari Luz Guilarte, que reclamava "apartar" dels seus càrrecs els membres denunciats de l'executiu local.
El PP, a través del seu compte de Twitter, reclamava a Colau "assumir responsabilitats" després que el Tribunal de Comptes admetés a tràmit la denúncia d'Agbar.
El govern municipal ha sortit al pas de la nova demanda assegurant que estudiarà emprendre accions legals contra els demandants. "S'ataquen els valors i prestigi de la ciutat", va assegurar Serra. El regidor va qualificar la demanda d'Agbar "d'atac a la democràcia", tot argumentant que la denúncia assenyala la voluntat d'impulsar una consulta ciutadana sobre la gestió de l'aigua. L'obra de govern de Colau continua sent discutida als tribunals.
La denúncia d'Agbar assenyala suposades irregularitats en subvencions atorgades a Enginyeria Sense Fronteres, entitat en la qual havia treballat en el passat Badia, ara a l'equip de govern municipal. L'associació també apareixia en la darrera demanda contra integrants de l'executiu local, per la qual la Fiscalia manté diligències obertes. En aquest cas, va ser presentada per Advocats Catalans per la Constitució -una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i liderada per un exrepresentant d'UPyD- i, a més d'Enginyeria Sense Fronteres, denunciava irregularitats en subvencions atorgades a la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, a través d'un conveni aprovat durant el mandat de Trias.
La denúncia va dirigida contra Colau, la quarta tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Laura Pérez, les exregidores de Barcelona en Comú durant el passat mandat Gala Pin i Laia Ortiz, i la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela. Aquesta i la resta de demandes contra regidors de l'executiu acostumen a centrar-se en qüestions troncals de l'obra de govern i del model de ciutat, com l'habitatge, els subministraments bàsics o el turisme.
Fons d'inversió i cadenes hoteleres
També continua oberta la denúncia contra la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, acusada de prevaricació pel fons d'inversió London Private Company i els Pares Paüls. Els primers confiaven que la compra de la Casa Buenos Aires als segons els permetria construir un hotel de luxe a Vallvidrera. L'ocupació de la finca, però, va frustrar els seus plans, ja que l'Ajuntament va acabar acceptant la demanda dels col·lectius veïnals i ha projectat fer habitatge social als terrenys, a través d'un pla d'expropiació avalat per la Generalitat.
Abans, el fons voltor Vauras Investment havia denunciat Colau, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor de Sants Montjuïc, Marc Serra, a qui acusava de connivència amb les persones que havien ocupat un bloc de la seva propietat al carrer Lleida, batejat popularment amb el nom de Bloc Llavors. El fons argumentava que els successius ajornaments del desnonament van causar-li pèrdues econòmiques. Finalment, un jutge va ordenar el desallotjament del bloc el març del 2020, que els Mossos d'Esquadra van executar, tot i la llei aprovada per la Generalitat que obligava Vauras a oferir un lloguer social a les famílies que vivien als pisos. La denúncia va acabar arxivada.
Va seguir el mateix camí la denúncia contra la regidora de Ciutat Vella durant el primer mandat de Colau, Gala Pin, feta per la inversora immobiliària MK Premium. Pin va acusar la companyia d'"especuladora immobiliària" i d'assetjar veïns de dues finques del carrer Lancaster. Unes declaracions que l'Audiència de Barcelona va considerar certes.
També va acabar arxivada la querella de la cadena hotelera Praktik contra Sanz. Els propietaris d'un solar a les Drassanes l'acusaven de prevaricació per no concedir-los la llicència per fer-hi un hotel de luxe. L'Audiència de Barcelona també va arxivar la querella Contra Colau presentada per la patronal dels cotxes de lloguer amb conductor (VTC), Unauto. La patronal acusava l'alcaldessa de prevaricació, malversació i desobediència per l'aprovació del reglament metropolità per entregar llicències VTC, que finalment va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Cs i PP, a l'atac
Les successives denúncies contra regidors del govern municipal han trobat un altaveu en els grups de l'oposició, començant per Ciutadans. "El govern de Colau i el PSC es dedica a degradar les institucions amb les seves males pràctiques", denunciava aquest dilluns la cap de files del partit taronja al consistori, Mari Luz Guilarte, que reclamava "apartar" dels seus càrrecs els membres denunciats de l'executiu local.
El PP, a través del seu compte de Twitter, reclamava a Colau "assumir responsabilitats" després que el Tribunal de Comptes admetés a tràmit la denúncia d'Agbar.
El govern municipal ha sortit al pas de la nova demanda assegurant que estudiarà emprendre accions legals contra els demandants. "S'ataquen els valors i prestigi de la ciutat", va assegurar Serra. El regidor va qualificar la demanda d'Agbar "d'atac a la democràcia", tot argumentant que la denúncia assenyala la voluntat d'impulsar una consulta ciutadana sobre la gestió de l'aigua. L'obra de govern de Colau continua sent discutida als tribunals.