20
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
20:33h
Segona reunió en dos dies consecutius entre els equips negociadors d'ERC i Junts. La cita s'ha centrat, de nou, en el programa de Govern -única carpeta que registra avenços rellevants en els últims dies després que les dues formacions hagin completat el retorn dels documents intercanviats-, tot i que també s'hi han constatat diferències sobre el rol del Consell per la República, segons assenyalen fonts coneixedores dels contactes consultades per NacióDigital. Les mateixes fonts assenyalen que no s'ha entrat encara al detall d'un altre aspecte fonamental per al futur executiu com és el disseny del futur Govern, una qüestió en la qual Junts reclama celeritat a Pere Aragonès per tal que detalli quin és l'organigrama que proposa per als propers quatre anys. De moment, se sap que vol crear tres conselleries -Acció Climàtica, Feminismes i Universitats i Recerca- i que planeja trossejar o suprimir departaments existents. L'executiu serà paritari.
La percepció entre els dirigents que segueixen atentament les negociacions és que el ritme és lent i que fins les primeres setmanes de maig no es tancarà una entesa global, tenint en compte que el full de ruta independentista -és a dir, que es tradueixi en fets el 52% del vot obtingut el 14-F, una de les peticions expresses de Junts- genera discrepàncies. Tampoc està tancat qui liderarà -i d'on dependrà- la direcció col·legiada del procés, més enllà que tothom accepti que aquest estat major -ja inclòs dins del pacte existent entre ERC i la CUP- ha d'estar integrat per les tres formacions principals de l'independentisme i per les dues entitats claus del sobiranisme civil, que són Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), atentes a les converses.
El Consell per la República, en tot cas, continua sent un punt de desencontre. L'organisme que lidera Carles Puigdemont, líder de Junts i número u de la llista del partit a les eleccions del 14-F, ja s'ha obert a reformular-se, però ha mantingut perfil baix en les últimes setmanes i, de fet, té previst activar l'assemblea de representants -una de les peces claus per al seu desenvolupament- al marge de com acabi l'acord entre Junts i ERC. Un acord que dependrà en bona manera de com es defineixi el programa de Govern, que els dos partits aposten per accelerar amb la creació de grups de treball. Una de les queixes dels republicans és que la presència sempre en bloc dels negociadors de l'altra banda dificultava entrar en concrecions. El calendari pesa.
Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha aprofitat la roda de premsa posterior a la reunió de la junta de portaveus -cita que ha servit per acordar deixar Vox sense senador per designació autonòmica- per continuar amb la pressió dirigida cap a Junts. "No s'entendria que no hi hagués acord l'1 de maig", ha apuntat Vilalta. Gemma Geis, portaveu de la formació de Puigdemont a la cambra catalana, ha evitat referir-se a l'estat de les converses, que avança lentament i no compleix amb els terminis que s'havia fixat Aragonès després de les eleccions. Tot indica que, si hi ha entesa, la investidura no serà fins les primeres setmanes de maig, la qual cosa vol dir que el Govern encara trigaria uns dies més a posar-se en marxa.
Una altra de les qüestions que bloquegen les converses és la unitat d'acció al Congrés dels Diputats, que Junts aspira a traslladar a qüestions que vagin més enllà de la carpeta catalana. Qui es mostra menys entusiasta amb una estratègia conjunta a Madrid és Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a la cambra baixa espanyola, que aquest dimarts ha tornat a demanar a Junts que "accepti" i "metabolitzi" el resultat de les eleccions del 14-F. Segons Rufián, els dos partits ja actuen de manera unitària en el front antirepressiu, i ha reclamat que es respectin els "espais ideològics". "Nosaltres no hem anat a veure el rei ni hem votat a favor dels desnonaments exprés, i Junts, sí", ha ressaltat. El rellotge continua corrent i les discrepàncies es mantenen.
"El país no es mereix un Govern de retrets", ha afirmar dilluns Vilalta, integrant de l'equip negociador dels republicans. Coordinar-se millor que l'anterior legislatura i transmetre que les relacions estan greixades a l'executiu i al Parlament és una exigència compartida per ERC i Junts. Per això, les dues formacions coincideixen en establir mecanismes de control del pacte al qual puguin arribar. S'han començat a dissenyar tres espais: un comitè de coordinació parlamentària -el que es reuniria amb més periodicitat, per auditar el dia a dia a la cambra-; un comitè de seguiment de l'acord, vinculat també a l'activitat governamental; i un tercer comitè estratègic, per desencallar obstacles de llarg recorregut i qüestions troncals.
ERC ha insistit en la necessitat de garantir la "corresponsabilitat" en l'acció de govern i la "lleialtat institucional". És ben fresca la disparitat de criteris exhibida en els mesos més complicats de la gestió de la pandèmia -en la presa de decisions sobre les restriccions, per exemple-, així com en els assumptes troncals de l'anterior legislatura. Fonts de la negociació no amaguen que les discrepàncies mostrades en els darrers dos mesos i el desacord encara vigent sobre la investidura han començat a lesionar la imatge del nou Govern abans, fins i tot, que es posi en marxa. La percepció a Junts és que ERC s'ha saltat l'acord per mantenir la "discreció" -que no "secretisme"- sobre les converses, i encara ha de verbalitzar el retorn a la proposta de coordinació.
La percepció entre els dirigents que segueixen atentament les negociacions és que el ritme és lent i que fins les primeres setmanes de maig no es tancarà una entesa global, tenint en compte que el full de ruta independentista -és a dir, que es tradueixi en fets el 52% del vot obtingut el 14-F, una de les peticions expresses de Junts- genera discrepàncies. Tampoc està tancat qui liderarà -i d'on dependrà- la direcció col·legiada del procés, més enllà que tothom accepti que aquest estat major -ja inclòs dins del pacte existent entre ERC i la CUP- ha d'estar integrat per les tres formacions principals de l'independentisme i per les dues entitats claus del sobiranisme civil, que són Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), atentes a les converses.
El Consell per la República, en tot cas, continua sent un punt de desencontre. L'organisme que lidera Carles Puigdemont, líder de Junts i número u de la llista del partit a les eleccions del 14-F, ja s'ha obert a reformular-se, però ha mantingut perfil baix en les últimes setmanes i, de fet, té previst activar l'assemblea de representants -una de les peces claus per al seu desenvolupament- al marge de com acabi l'acord entre Junts i ERC. Un acord que dependrà en bona manera de com es defineixi el programa de Govern, que els dos partits aposten per accelerar amb la creació de grups de treball. Una de les queixes dels republicans és que la presència sempre en bloc dels negociadors de l'altra banda dificultava entrar en concrecions. El calendari pesa.
Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha aprofitat la roda de premsa posterior a la reunió de la junta de portaveus -cita que ha servit per acordar deixar Vox sense senador per designació autonòmica- per continuar amb la pressió dirigida cap a Junts. "No s'entendria que no hi hagués acord l'1 de maig", ha apuntat Vilalta. Gemma Geis, portaveu de la formació de Puigdemont a la cambra catalana, ha evitat referir-se a l'estat de les converses, que avança lentament i no compleix amb els terminis que s'havia fixat Aragonès després de les eleccions. Tot indica que, si hi ha entesa, la investidura no serà fins les primeres setmanes de maig, la qual cosa vol dir que el Govern encara trigaria uns dies més a posar-se en marxa.
Una altra de les qüestions que bloquegen les converses és la unitat d'acció al Congrés dels Diputats, que Junts aspira a traslladar a qüestions que vagin més enllà de la carpeta catalana. Qui es mostra menys entusiasta amb una estratègia conjunta a Madrid és Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a la cambra baixa espanyola, que aquest dimarts ha tornat a demanar a Junts que "accepti" i "metabolitzi" el resultat de les eleccions del 14-F. Segons Rufián, els dos partits ja actuen de manera unitària en el front antirepressiu, i ha reclamat que es respectin els "espais ideològics". "Nosaltres no hem anat a veure el rei ni hem votat a favor dels desnonaments exprés, i Junts, sí", ha ressaltat. El rellotge continua corrent i les discrepàncies es mantenen.
"El país no es mereix un Govern de retrets", ha afirmar dilluns Vilalta, integrant de l'equip negociador dels republicans. Coordinar-se millor que l'anterior legislatura i transmetre que les relacions estan greixades a l'executiu i al Parlament és una exigència compartida per ERC i Junts. Per això, les dues formacions coincideixen en establir mecanismes de control del pacte al qual puguin arribar. S'han començat a dissenyar tres espais: un comitè de coordinació parlamentària -el que es reuniria amb més periodicitat, per auditar el dia a dia a la cambra-; un comitè de seguiment de l'acord, vinculat també a l'activitat governamental; i un tercer comitè estratègic, per desencallar obstacles de llarg recorregut i qüestions troncals.
ERC ha insistit en la necessitat de garantir la "corresponsabilitat" en l'acció de govern i la "lleialtat institucional". És ben fresca la disparitat de criteris exhibida en els mesos més complicats de la gestió de la pandèmia -en la presa de decisions sobre les restriccions, per exemple-, així com en els assumptes troncals de l'anterior legislatura. Fonts de la negociació no amaguen que les discrepàncies mostrades en els darrers dos mesos i el desacord encara vigent sobre la investidura han començat a lesionar la imatge del nou Govern abans, fins i tot, que es posi en marxa. La percepció a Junts és que ERC s'ha saltat l'acord per mantenir la "discreció" -que no "secretisme"- sobre les converses, i encara ha de verbalitzar el retorn a la proposta de coordinació.