Ayuso, l'«Evita» madrilenya contra Sánchez

La presidenta de la Comunitat, monitorada en tot moment per l'exportaveu Miguel Ángel Rodríguez, fa de les eleccions del 4 de maig una croada contra el "socialcomunisme"

Ayuso, amb Casado i Almeida.
Ayuso, amb Casado i Almeida. | PP
19 d'abril del 2021
Actualitzat a les 18:00h
Divendres, 16 de març, a 48 hores de l'inici de la campanya electoral a la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso fa la seva entrada triomfal a Mercamadrid, el mercat més gran d'abastos de la capital espanyola. Aconsegueix el propòsit: la seva sola presència aconsegueix despertar l'entusiasme dels presents, als qui elogia per ser el "despertador" de Madrid i "el termòmetre del carrer". La candidata i dirigent del PP es deixa estimar i posa cara afectada davant els seus potencials electors. Tot en ella està estudiat. En un moment donat, s'eixuga una llàgrima. L'indret li va bé per lligar el seu discurs basat en què "economia, sanitat i ocupació van units" i que cal defensar la "llibertat". 

La Comunitat de Madrid va començar dissabte la campanya electoral que culminarà en les eleccions del 4 de maig, convocades per la presidenta i que ha enfocat com un cos a cos amb Pedro Sánchez i una croada contra el projecte "socialcomunista". Projecte que s'ha elaborat, segons ella, des del govern espanyol. Ayuso segueix fil per randa el guió que li ha preparat el seu conseller àulic, Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu de l'executiu de José María Aznar i format com ella en l'escola de FAES. Ayuso interpreta a plaer el paper d'heroïna de la dreta populista, un peronisme posat al dia, una Evita de dretes. 

Des del primer moment de la campanya, la presidenta madrilenya hi ha imprimit el seu segell. Dissabte mateix, va generar una més de les polèmiques que genera contínuament tot parlant de "mantinguts subvencionats". Ayuso va atacar Sánchez per crear uns ciutadans "de primera i de segona". Els de segona serien, segons Ayuso, "els mantinguts subvencionats que ells creen, com les cues de la fam, perquè la gent depengui d'ells". Una afirmació que ha provocat forta indignació en els sectors més progressistes, però que a Ayuso li genera satisfacció.

Un líder populista aspira a encarnar tot el poble. O tota la nació. O, a falta de nació, la Comunitat. Ayuso es confon amb Madrid, que en boca de la presidenta, és molt més que un espai físic per passar a convertir-se en un lloc simbòlic, el revers de l'Espanya que representen Sánchez i els seus aliats, vistos com l'anti-Espanya. "Madrid és un model incòmode perquè Madrid és Espanya", repeteix la presidenta. Ayuso ha definit el model Madrid com "una forma d'entendre la vida" que es basa en "lluitar i sofrir". 

En les darreres hores, la candidata a la reelecció furga a l'hora de nacionalitzar al màxim les eleccions del 4 de maig: "Madrid se li escapa al govern -ha dit- perquè la llibertat s'escapa al socialisme i no diguem al comunisme". I encara més: "Madrid és llibertat i és dir-li no a Sánchez i no a Iglesias". El president espanyol competeix amb el líder de Podem per ser el dimoni particular de la nova lideresa madrilenya.

Ella, mentrestant, no guanya per controvèrsies. Divendres es va saber que la Comunitat de Madrid havia plagiat el protocol de la Generalitat per evitar contagis el 14-F. Per la seva banda, el ministeri de Sanitat va haver de sortir al pas de les declaracions d'Ayuso insinuant la possibilitat que les empreses privades poguessin vacunar. No hi ha dia sense polèmica.

L'avís d'Esperanza Aguirre a Casado

Ayuso té en l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre una entusiasta. Una Aguirre que aquest dilluns ha demanat a Pablo Casado que sigui "humil" i que segueixi l'estratègia d'Ayuso, la d'una dreta desacomplexada i bel·ligerant, en lloc de la seva, ambigua i insegura, que "no ha donat resultat".

L'avís no és irrellevant. Molts veuen a Ayuso com una possible alternativa futura per liderar el PP en el cas que Casado no aconsegueixi consolidar-se com a líder de l'oposició davant Sánchez. De moment, ja s'han intuït distàncies entre Ayuso i Génova, que veu amb inquietud que una victòria electoral porti a l'escenari d'una coalició del PP amb Vox, amb consellers del partit de Santiago Abascal.