REPORTATGE

Trenta joves sense llar fan el pas per emancipar-se i inserir-se laboralment a Tarragona

Els nois i noies que han entrat al projecte han començat a adequar el que serà el seu local social

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 20 d'abril de 2021 a les 06:04 |
Els joves ja estan participant en l'adequació del local social. | Josep M. Llauradó
Són 30 joves majors d'edat i busquen oportunitats. El projecte Tarragona Sostre 360, que es va presentar el passat mes de desembre, ha començat a caminar definitivament els darrers dies. El dissabte 10 d'abril, un grup de nois i noies sense llar van començar a adequar el que serà el seu local social, uns baixos de 400 metres que comptaran amb gimnàs, perruqueria, estudi de rap i televisió, entre d'altres. També compten amb un antic restaurant de la ciutat per desenvolupar-hi les seves dots culinàries i ajudar a la comunitat.

Es tracta d'un projecte "integral" amb respostes "individualitzades". I és que cada cas és un món: n'hi ha que han arribat a viure al carrer després de quedar-se sense prestacions, n'hi ha que estan ocupant irregularment un habitatge... Tots ells han accedit a aquest programa social de la Fundació La Caixa i de la Generalitat a través d'entrevistes i d'una comissió gestora interdisciplinar que ha anat aprovant -fins dijous passat- cadascuna de les incorporacions derivades des de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona.


És el cas de Mohammed, qui fins fa poc vivia en una casa ocupada i assegura que "ho passava molt malament". Convivia "amb drogoaddictes" i li demanaven diners malgrat que no té permís de treball. Ha fet alguns treballs en negre des que va arribar del Marroc als 17 anys -ara en té 22-, i és un dels cuiners del grup. A més, té formació de paleta i de pescador, i afirma que amb la situació administrativa en regla no li costaria trobar feina "del que sigui". "És el millor projecte de Tarragona, estan traient gent del carrer i els ajuden", explica a aquest mitjà.

Com ell, 30 joves reben des de fa un parell de mesos atenció personalitzada per tal que aconsegueixin emancipar-se. A mesura que ho facin, l'objectiu és que més persones accedeixin al programa, ja que a Tarragona es calcula que hi ha 90 persones censades sense sostre.

 

Alguns dels joves que participen del projecte Tarragona 360 cuinant. Foto: Josep M. Llauradó


No tots són nois, ni tampoc tots venen de l'estranger, ja que el programa -d'obligada permanència d'un any i un màxim de cinc- s'enfoca a qualsevol jove que es trobi sense llar. I és que els joves sense referents s'acaben degradant amb facilitat un cop es veuen abocats al carrer, segons detallen des de la Fundació EVEHO, que s'ha fet càrrec del projecte.


A conseqüència d'això, alguns d'ells acaben acumulant causes pendents per robatoris, que els impedeixen aconseguir més tard una feina malgrat vulguin sortir d'aquest cercle.

El projecte compta amb una assessoria jurídica tant per qüestions relacionades amb la documentació com també jurídica que els permeti refer les seves vides.

Un dels joves participants del programa, que vol romandre en l'anonimat, explica que prové del xalet ocupat del carrer de les Mimoses de Torredembarra. Reivindica que no tots els residents allà eren delinqüents i desitja que no torni a passar res semblant. En el seu cas, va arribar a Catalunya el 2018, té 19 anys. viu en un hostal i la seva prioritat és treballar "en el que sigui", tot i que li agradaria "ser barman".
 

Els joves ja estan participant en l'adequació del local social. Foto: Josep M. Llauradó


"Fer veure que no existeix el problema provoca altres problemes"

La sotsdirectora del projecte Sostre 360 a Tarragona, Kautar Loukaini, explica que la prioritat és "abordar la situació de sensellarisme o de joves que es troben en situació de vulnerabilitat per situació de carrer", amb un objectiu final: "Generar emancipació". Per això el programa inclou no només que comptin amb un sostre, sinó també que rebin formació, assessorament i seguiment individualitzat. Hi treballen set persones, sis de les quals educadores de dilluns a diumenge i que marquen un itinerari.

Loukaini es lamenta que "fer veure que no existeix el problema provoca altres problemes". Part de l'emancipació és trobar-los feina i, de fet, tres d'ells ja estan implicats en una empresa d'inserció que els permetrà transitar cap al món laboral. Abans d'accedir-hi, "han de conèixer la llengua i tenir competències d'empleabilitat", explica Loukaini. D'aquesta manera poden redirigir "una situació que han vist limitada per no tenir coneixement de l'entorn". En molts casos, el procés migratori ha tingut afectacions "molt més greus" de les que es creuen habitualment.
 

La comissió gestora, reunida el passat dijous. Foto: Josep M. Llauradó


Un local social que es facin seu

Resoldre temes de documentació, formació o habitatge requereix temps, per això el projecte té una durada mínima d'un any. En molts casos, els joves no saben com ocupar totes les hores del dia. A partir d'ara, podran disposar d'un espai que considerin seu, un local social a la ciutat que a mesura que es vagi consolidant es podria obrir als veïns, alguns dels quals ja s'hi han començat a interessar.

Nil Martínez, un dels educadors, afirma que el projecte vol no només garantir l'accés a l'habitatge sinó també dotar de competències d'inserció laboral, així com relacions comunitàries i familiars, per afavorir el procés d'emancipació. "Més que pagar un habitatge, l'objectiu és que el jove pugui tenir el seu projecte de vida i emancipar-se", afegeix.

En aquest local social, un antic garatge i taller de 400 metres quadrats que els mateixos joves estan adequant, s'hi duran a terme tota mena d'activitats lúdiques i de formació. A diferència d'un antic restaurant llogat en un altre punt de la ciutat, on només hi aniran a cuinar, el local social serà punt de trobada.

"Ens sembla primordial que els joves participin activament de la construcció de l'espai pel sentiment de pertinença", diu Nil Martínez, que comptarà amb "espais esportius, de formació i de trobada". La fita que volen aconseguir és doble: d'una banda donar eines als joves i de l'altra "que la comunitat vegi que tenen ganes de fer coses positives". A més, per evitar conflictes veïnals posteriors, començaran una acció preventiva amb el veïnat per tal que estigui informat.
 

Els joves compten amb un antic restaurant que fan servir per aprendre a cuinar. Foto: Josep M. Llauradó


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació