Tot el que uneix i separa ERC i Junts per formar el nou Govern

Dos mesos després de la primera reunió formal entre ERC i Junts per assolir un acord de legislatura que permeti la investidura de Pere Aragonès i la formació del Govern, el pacte continua sense rubricar-se. La demora d'una entesa -després d'una vintena de trobades i d'intercanvi de documents- ha motivat que els republicans hagin escenificat aquest dilluns un ultimàtum al partit de Carles Puigdemont: hi ha d'haver acord abans de l'1 de maig. Els d'Oriol Junqueras consideren que Junts ha abusat de les "excuses" i que, si no hi ha entesa, és per les disputes internes dels seus socis en l'última legislatura. Junts, al seu torn, evita comprometre's amb el calendari i demana a ERC concretar "serrells" i centrar-se en les negociacions. L'última reunió, aquesta tarda i de poc més d'una hora de durada, ha servit per aprofundir en el programa de Govern, però encara sense entesa.

Per segellar un pacte entre Sant Jordi i l'1 de maig -com voldrien els republicans-, les dues forces principals de l'independentisme hauran de llimar asprors i pactar discrepàncies. Hi ha "sintonia" en el pla de Govern, la carpeta en la qual més s'ha avançat, i també existeix coincidència en la necessitat de disposar d'espais de coordinació per auditar les relacions a l'executiu i al Parlament, però encara no hi ha acord en l'estructura del Govern i el repartiment de conselleries, la definició de l'estratègia independentista i en la possibilitat d'actuar conjuntament a Madrid. "Hi ha hagut algun gest positiu", exposen veus coneixedores de les converses a NacióDigital, sense amagar la distància que encara es palpa entre partits. Aquesta és l'auditoria de les negociacions, que no tindran una resolució immediata.  

- El pla de Govern. És un dels aspectes que es van definir primer, a grans trets. A mesura que s'anava acostant la primera investidura de Pere Aragonès, els negociadors de Junts i ERC van anar establint nou eixos programàtics que havien de servir per desbrossar el camí de la tria del nou president. Són àrees relacionades amb la gestió del dia a dia i també amb la reactivació econòmica per sortir de la crisi del coronavirus. Aquest marc global d'entesa requereix "concrecions", segons ha reclamat la portaveu de Junts, Elsa Artadi. El document estratègic que ha enviat ERC -sempre segons la versió dels de Puigdemont- té nou pàgines, mentre que el de Junts en té 57, amb "més de 300 mesures". Les versions, en aquest capítol, difereixen encara en els detalls. De moment, els republicans ja tenen el retorn complet dels seus actuals socis.

En qualsevol cas, ERC sosté que el pla de Govern és la part més "encarrilada". Es tracta d'una carpeta que condiciona tota la resta, des de com estructurar l'executiu -les conselleries depenen de les àrees- fins a les cares que el lideraran. Dins d'aquest esquema també s'hi inclouen els pressupostos per al 2021, que hauran d'assignar els recursos a les prioritats que defineixin les dues formacions. En teoria, l'acord al qual van arribar ERC i la CUP per a la investidura també inclou els comptes. La voluntat d'Aragonès és que siguin uns pressupostos sense retallades, que fixin les bases de la recuperació i que dotin de més recursos la sanitat pública en plena campanya de vacunació.

- L'estructura del Govern i el repartiment de conselleries. El decret més important que signarà Aragonès en cas d'arribar a Palau durant els primers dies com a president serà el d'àmbits. Es tracta d'un text normatiu que estableix quines conselleries es posen en marxa, quines competències haurà de gestionar i quin organigrama es desplegarà. El més habitual és que, pocs dies després que el president prengui possessió, s'acordi l'estructura del Govern, es faci pública i, tot seguit, es dictin els nomenaments pertinents. No s'ha entrat encara en la fase de repartiment del Govern, però Artadi sosté que hauria de ser una qüestió "fàcil".

Aragonès es va comprometre fa uns dies a aparèixer en una de les reunions dels equips per tal d'explicar quina idea tenia per estructurar l'executiu, però encara no s'ha produït aquesta trobada, exigida de nou aquest dilluns a la tarda per part de fonts oficials de Junts. En el debat d'investidura, el presidenciable ja va assenyalar que volia crear tres nous departaments: Feminismes, Acció Climàtica, i Universitats i Recerca. Això vol dir que n'hi haurà dels actuals -com ara Territori i Sostenibilitat o bé Polítiques Digitals i Administració Pública- que tenen números de ser suprimits o fraccionats. El repartiment, en tot cas, apunta al 50% entre les dues formacions, tot i que a nivell pressupostari pot quedar alterat l'equilibri en funció de qui assumeix les conselleries socials.

En aquest sentit, Junts aspira a liderar Salut -té Josep Maria Argimon triat com a futur conseller, en la línia del que es va comprometre Laura Borràs en campanya- i també Acció Exterior. Entre els candidats a entrar al Govern hi ha Josep Rius i Albert Batet, per bé que la paritat és un compromís indefugible i això els podria complicar les opcions d'entrar. ERC compta amb assumir Interior per primera vegada, i entre els fitxatges que es donen per fets hi ha els de Laura Vilagrà -Presidència- i Roger Torrent. Hi ha debat obert sobre com gestionar la comunicació del Govern, ara dividida entre Presidència i Vicepresidència, i també sobre el futur dels mitjans públics, així com en els fons europeus.

- Els espais de decisió compartits."El país no es mereix un Govern de retrets", ha afirmat aquest dilluns la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que integra l'equip negociador dels republicans. Coordinar-se millor que l'anterior legislatura i transmetre que les relacions estan greixades a l'executiu i al Parlament és una exigència compartida per ERC i Junts. Per això, les dues formacions coincideixen en establir mecanismes de control del pacte al qual puguin arribar. S'han començat a dissenyar tres espais: un comitè de coordinació parlamentària -el que es reuniria amb més periodicitat, per auditar el dia a dia-; un comitè de seguiment de l'acord, vinculat també a l'activitat governamental; i un tercer comitè estratègic, per desencallar obstacles de llarg recorregut i qüestions troncals.

ERC ha insistit en la necessitat de garantir la "corresponsabilitat" en l'acció de govern i la "lleialtat institucional". És ben fresca la disparitat de criteris exhibida en els mesos més complicats de la gestió de la pandèmia -en la presa de decisions sobre les restriccions, per exemple-, així com en els assumptes troncals de l'anterior legislatura. Fonts de la negociació no amaguen que les discrepàncies mostrades en els darrers dos mesos i el desacord encara vigent sobre la investidura han començat a lesionar la imatge del nou Govern abans, fins i tot, que es posi en marxa. La percepció a Junts és que ERC s'ha saltat l'acord per mantenir la "discreció" -que no "secretisme"- sobre les converses, i encara ha de verbalitzar el retorn a la proposta de coordinació.

- La coordinació parlamentària. El Parlament ha estat el principal maldecap de les relacions entre les dues formacions en l'anterior legislatura. Dirigents dels dos partits assenyalen que al Govern liderat per Quim Torra hi havia més bon ambient que a la cambra catalana, on s'hi van acumular conflictes des de la investidura fallida de Puigdemont. En aquesta legislatura hi ha propòsit d'esmena, tot i que ERC ja va veure amb mals ulls el discurs de Borràs en el dia de l'estrena com a presidenta, perquè suposava una esmena a la totalitat a la manera de procedir de Torrent.

Com s'està treballant la unitat parlamentària? Comissions a banda, existeix el compromís -també amb la CUP- de "preservar" la sobirania del Parlament davant les "ingerències" -polítiques i judicials- de l'Estat. Existeix un esquema de decàleg que s'està negociant entre les tres formacions independentistes que, per ara, no és definitiu. Hi ha nou diputats amb causes pendents amb la justícia, la gran majoria relacionades amb el procés, i es planteja una reforma del reglament per evitar que siguin foragitats de l'escó fins que no hi hagi una sentència ferma. Pel que fa al pacte antifeixista, ja s'està començant a desplegar sense el PSC.

- Actuar com una sola veu a Madrid. La unitat d'acció al Congrés, que Junts reclama des de l'arrencada de les negociacions, no compta amb l'aval d'ERC, que entén que es pot compartir el Govern sense perdre l'autonomia a la cambra baixa espanyola i en la relació amb l'executiu de Pedro Sánchez. El cap de files dels republicans a les Corts espanyoles, Gabriel Rufián, ha repetit en més d'una ocasió que "quatre diputats" de Junts -en referència a l'escissió dels escons que pertanyen al PDECat- no poden condicionar l'estratègia del seu grup, més ampli. A Madrid, ERC ha optat per negociar els pressupostos generals de l'Estat i defensa la reactivació de la taula de diàleg de forma imminent, un cop la legislatura comenci a caminar.

Els republicans hi han insistit aquest dilluns, en una roda de premsa que ha servit per certificar que, en la definició de l'acció parlamentària a Madrid, encara hi ha posicions divergents. Vilalta ha recalcat que és possible fer "compatibles" la negociació amb Madrid -en el marc de la taula de diàleg- amb la preparació d'un nou "embat" amb l'Estat. Segons el pacte entre ERC i la CUP, aquest "embat" ha de ser preferentment en forma de nou referèndum. Junts sempre ha defensat la via de la confrontació i ha evitat, en els darrers mesos, negociar amb el govern espanyol els pressupostos i les pròrrogues de l'estat d'alarma.

- Una estratègia per a l'independentisme. Les últimes trobades entre els equips negociadors s'han centrat en les carpetes vinculades al Govern, davant la falta d'avenços en els aspectes vinculats a l'estratègia independentista, com el paper del Consell per la República, que havia suposat un dels grans esculls dels dos últims mesos. Fins ara, només s'han produït aproximacions en aquest apartat, però no un pacte. "Estan tossuts", apunten veus republicanes coneixedores de les converses per explicar que el marc de la negociació en aquest apartat. ERC accepta implicar-se en l'ens d'internacionalització de la causa sobiranista si l'òrgan de govern del Consell no pivota exclusivament sobre Junts -hi ha una reformulació en marxa-, i en participen el conjunt dels partits i entitats sobiranistes.

Vilalta ha insistit aquest dilluns que la seva formació és partidària d'un "espai de direcció col·legiada" a cinc -amb els partits, Òmnium i l'ANC- en el qual hi participi Puigdemont i que sigui compatible amb un Consell per la República que es reformuli. La proposta s'ajusta al plantejament tancat amb la CUP -que no participa de l'actual Consell per la República- i no acaba d'encaixar amb la idea de Junts, que pretén que el timó del full de ruta estigui en mans de l'ens creat per Waterloo, amb una nova estructura, això sí. ERC ha recalcat que l'ens actual ha de ser més transparent i ha de definir la manera de retre comptes si assumeix més protagonisme en l'estratègia independentista. Les discrepàncies pesen encara més que les coincidències. I el rellotge continua corrent.