El despertador: 19 d'abril

En temps de conflicte

És bona notícia que Sàmper mostri més preocupació pels drets dels ciutadans que per l'interès corporatiu dels policies. Avui també son notícia les negociacions pel Govern, la samarreta del Barça a Sevilla, Claudio Magris, The Simpsons i Rivaldo

per Ferran Casas , 19 d'abril de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La immunitat de grup trigarà encara a arribar i, en el millor dels casos, els fons europeus han de servir per posar al dia el nostre teixit productiu, no per donar a curt termini protecció i un escut social a qui més malparat surti de la crisi econòmica en la qual ja estem immersos. Venen mesos -tal vegada anys- de conflicte. En l'àmbit laboral i també en el social perquè ni tan sols en pandèmia estan funcionant les moratòries en els desnonaments, que poden anar a més. A això, en el cas català, afegiu-hi la conflictivitat política derivada d’un procés irresolt. 

En aquest context és especialment rellevant la gestió de la seguretat ciutadana. Els darrers mesos l'actuació de la policia en manifestacions o desnonaments ha estat una font de polèmiques polítiques a Catalunya, accentuades quan els advocats de la conselleria s'han personat demanant penes de presó a activistes. Divendres, a El Matí de Catalunya Ràdio van fer una interessant entrevista al conseller de l'Interior en funcions, Miquel Sàmper, de Junts, que no va defugir cap tema. Entre d'altres, es va referir a la denúncia que, contra escopeters de la Brigada Mòbil, han presentat el Centre Irídia i els advocats de la dona a qui li van buidar un ull amb un projectil de foam a les protestes per la detenció del raper Pablo Hasél. Sostenen que van disparar a la cara i no de forma dissuasiva. 

Sàmper va admetre que, en la gestió d'aquests assumptes al cos, falta transparència -d'aquí a poc es farà públic el protocol de l'ús de les bales de foam, que el pacte ERC-CUP ha deixat en suspens fins aleshores- i que també cal explicar més i millor les mesures disciplinàries que es prenen evitant així la sensació d'impunitat.

El conseller va afirmar, però, que "l'acció d'ordre públic immaculada no existeix enlloc". I té raó. Més encara quan es tracta d'actuacions policials en un marc de molta tensió i amb unitats que no tenen tots els agents que caldrien per fer una intervenció diferent. També és evident que, amb algunes unitats, els problemes no són nous i que fins i tot s'han convertit en estructurals.

El to de Sàmper, molt més conciliador que el dels seus antecessors i mostrant més preocupació pels drets dels ciutadans que no pas per l'interès corporatiu dels agents, és una bona notícia. Fa uns dies escrivia sobre el cas del Marjan, el sensesostre que va ser tirotejat per la Guàrdia Urbana al passeig de Sant Joan.

Deia que els cossos policials, que tenen el monopoli de la força, ens demanen als ciutadans que els fem confiança cega i que assumim que els seus processos interns no tenen les parets de vidre per la ciutadania i els mitjans. A canvi, però, els marges i normes d'actuació han d'estar clars -per tant ser públics-, cal ser estrictes i contundents a l'hora d'evitar els excessos i cal explicar les mesures que es prenen per reforçar la confiança dels ciutadans. Avui, per cert, Sàmper i el responsable de la seguretat ciutadana a Barcelona, Albert Batlle, que va evitar qüestionar l'actuació policial en el cas d'en Marjan, inauguraran l'Oficina d'Atenció Ciutadana conjunta de Mossos i Guàrdia Urbana del carrer Aragó. 

ERC i Junts encara negocien què ha de fer el pròxim Govern i qui ha de gestionar cada àrea. La seguretat ciutadana serà, pel que ens ve i pel que hem viscut en els darrers anys, clau i condicionarà la relació amb la CUP, que està disposada a usar el seu bon resultat incidint en el nou Govern. És una incògnita saber si, pels equilibris de tota mena, Junts mantindrà o no la conselleria de l'Interior. També si Sàmper, que fa només set mesos que ocupa el càrrec, continuarà amb Pere Aragonès de president. Però és evident que el tarannà del conseller i la direcció de les seves polítiques va en el camí de facilitar solucions i posar al dia el model policial.
 

Avui no et perdis

» Dades | La despesa en pensions a Catalunya és inferior a la mitjana europea; per Roger Tugas Vilardell.

» Democratitzar les vacunes: és viable alliberar les patents?; per Lluís Girona.

» Entrevista a Antoni Trilla: «S'ha malmès la confiança de la població en la vacuna»; per Pep Martí.

» El Pla Marshall, l'altre gran pla de reconstrucció d'Europa; per Pep Martí.

» Junts‑PDECat: hi ha marge per a la reconciliació camí de les municipals?; per Oriol March.

»
 Lluís Arcarazo, director El Judici de TV3: «M'hauria agradat molt tenir Marchena al documental»; per Bernat Surroca.

»
 Entrevista a Jordi Martí: «Colau té ganes de presentar‑se a la reelecció»; per Joan Serra Carné i Andreu Merino.

» Vuit aspirants a Síndic de Barcelona: com et poden ajudar?; per Andreu Merino.

» Fil directe: «Districte federal»; per Ferran Casas.

»
 Opinió: «4-M, una oportunitat per a Catalunya»; per Laura Pinyol.

» La UEFA amenaça d'expulsar el Barça i el Madrid si donen suport a la Superlliga europea.

»
 Entrevista a Jordi Costa i Sònia Gelmà: «Premsa i futbolistes estem una mica girats d'esquena»; per Albert Vilanova.


» La Pocmoderna surt de mare: Instagram i la maternitat perfecta; per Elisenda Soriguera.
 

 El passadís

El Barça jugava dissabte a Sevilla com a visitant a la final de Copa. L'Athletic de Bilbao ho feia com a local perquè és un club més antic. El Barça va usar una de les seves equipacions suplents. I va optar per la tercera, la groga amb una senyera. Amb aquesta samarreta van jugar i guanyar i va recollir Leo Messi el trofeu de les mans de Felip VI. Fa tres anys, en la final contra el Sevilla al camp de l'Atlètic de Madrid, molts aficionats del Barça van veure com els requisaven samarretes grogues que portaven per donar suport a la causa dels presos polítics. El club, que aleshores presidia Josep Maria Bartomeu, ho va lamentar, però no va passar res. La tria de dissabte no era casual, segons que m'explicaven des dels entorns de la junta.

Vist i llegit

A el diari El País, Daniel Verdú entrevistava ahir l'escriptor Claudio Magris. L'autor de Danubi, un viatge pel riu que travessa la història europea i que ja és un clàssic, i professor de Literatura Germànica a la Universitat de Trieste reflexionava sobre la pandèmia i les seves conseqüències i es reconeixia desconcertat davant un escenari que assegura que canviarà les nostres vides. Magris ha estat "desaparegut" durant bona part del 2020 i admetia que l'ha impactat l'auge del populisme i els canvis que s'estan produint en el terreny polític. Explicava com l'ha colpit veure, al centre de Varsòvia, manifestacions ultres enarborant símbols nazis. Segons l'escriptor, estem davant d'un moment disruptiu semblant al que va suposar la Segona Guerra Mundial.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1987, fa 34 anys, es van començar a emetre als Estats Units The Simpsons, una sèrie de comèdia en format d'animació creada per Matt Groening per a la cadena Fox. La trama és una sàtira mordaç de la societat nord-americana i narra la vida d'una família de classe mitjana que viu en un poble fictici, Springfield. Els curts que van donar peu a la sèrie es van començar a emetre dins d'El show de Tracey Ullman. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en episodis de mitja hora que s'emetrien en horari de màxima audiència. Se n'han emès més de 600 episodis. La sèrie ha guanyat 25 Emmy i 24 Annie. El 1999, Time la va qualificar com la millor sèrie del segle XX. Recordem l'efemèride, amb un vídeo amb algunes de les escenes més divertides de la família groga d'Springfield.

 L'aniversari

El 19 d'abril de l'any 1972, avui fa 49 anys, naixia a Recife el futbolista Rivaldo Victor Borba Ferreira. Va arribar a Espanya a mitjans dels 90 procedent del Palmeiras quan el va fitxar el Deportivo de la Corunya, que encara vivia un moment dolç. En un traspàs car i sonat va fitxar pel Barça i s'hi va estar fins al 2002. No van ser uns anys bons per al club, encara sota l'impacte del final de l'era Cruyff a la banqueta, però l'astre brasiler va aixecar dues lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d'Europa. El seu gol contra el València, una xilena espectacular, va colar a la darrera jornada i al tram final del partit el Barça a la Champions per a la temporada 2001-2002. Recupereu-lo aquí. Del Barça va marxar al Milà i encara va recórrer una bona colla de clubs fins que es va retirar el 2015.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació