Dades

La despesa en pensions a Catalunya és inferior a la mitjana europea

El sistema de prestacions per jubilació és una mica més sostenible que al conjunt de l'Estat a causa d'un mercat laboral amb taxes d'activitat, d'ocupació, atur o temporalitat lleugerament millors

per Roger Tugas Vilardell , 18 d'abril de 2021 a les 20:08 |
La reforma del sistema de pensions és una de les exigències de Brussel·les perquè l'Estat rebi els anhelats fons europeus. Entre les mesures plantejades pel govern espanyol hi ha el pagament de fins a 12.000 euros per incentivar l'ajornament de la jubilació, la penalització de la jubilació anticipada o l'actualització de les quantitats amb l'IPC de l'any anterior. La sostenibilitat del sistema és més que dubtosa amb l'actual model, per bé que el cert és que, per ara, a Catalunya està una mica més equilibrat i la despesa que hi comporten les pensions se situa per sota de la mitjana europea.



En concret, la Unió Europea gasta l'equivalent al 12,7% del seu PIB en pensions -incloent les de jubilació, però també les d'incapacitat, les de viduïtat o les d'orfandat-, segons les dades de l'Eurostat -organisme estadístic de la Comissió Europea- corresponents a l'any 2018, l'últim disponible. L'estat espanyol se situa just per sota, amb el 12,6%, mentre que Catalunya es trobaria en el 12,3%, segons dades territorials de la Seguretat Social i incloent la part proporcional del cost de la gestió centralitzada. En el cas de l'eurozona, la despesa s'eleva fins al 13,1%.


Els estats amb major despesa en pensions el 2018 van ser Grècia (16,1% del PIB), Itàlia (15,8%), França (14,9%), Àustria (14%) i Portugal (13,8%). Tot i això, cal tenir en compte que les dades de la Seguretat Social sí que es troben actualitzades fins al 2019 i, segons aquestes, el cost del sistema ja va enfilar-se aquell any fins al 13% del PIB a l'estat espanyol i al 12,8%, a Catalunya, a causa de l'augment progressiu de beneficiaris i de les prestacions.

Sigui com sigui, cal tenir en compte que el problema de desequilibri del sistema de pensions depèn tant de les despeses -que augmentaran amb l'envelliment de la població- com dels ingressos. La recaptació tributària i de cotitzacions a l'estat espanyol i també a Catalunya se situa clarament per sota de la mitjana europea, a causa d'una pressió fiscal inferior respecte la riquesa total, i per ara, no s'han abordat propostes per abordar la qüestió per aquest cantó -eliminant, per exemple, el topall de cotitzacions socials a les rendes altes.


En tot cas, alguns estudis assenyalen que el sistema és lleugerament més equilibrat a Catalunya que al conjunt de l'Estat, cosa que no evita que requereixi reformes a llarg termini. Tal com s'observa al gràfic inferior, el pes de la població de 65 anys o més és molt similar en tots dos casos (19,4% a tot l'Estat i 18,9% a Catalunya), però en canvi la taxa d'activitat -pes de la gent en edat de treballar que està disposada a fer-ho- és sistemàticament superior a Catalunya (60,3%, el 2020) que a tot l'Estat (57,4%).



Pel que fa a l'esperança de vida, és pràcticament idèntica a Catalunya i tot l'Estat (de 83,6 i 83,5 anys, respectivament) i, per tant, són similars els reptes relatius a l'allargament d'aquesta (rondava els 80 anys, el 2004). En canvi, la taxa general de fecunditat (nombre de naixements per cada 1.000 dones de 15 a 49 anys) és lleugerament superior a Catalunya. La diferència amb el conjunt de l'Estat, però, s'ha anat reduint els darrers anys, a banda que en tots dos casos cau progressivament, dels 48,5 el 2008 als 35,4 el 2019, a Catalunya, com reflecteix el següent gràfic.



Sigui com sigui, la quantitat de gent gran en relació a la població en edat de treballar no pararà de créixer els propers anys. La taxa de dependència calcula la quantitat de majors de 64 anys per cada 100 persones d'entre 15 i 64 i, segons previsions de l'Idescat i l'INE, actualment n'hi a l'entorn de 30 tant a Catalunya com a tot l'Estat. El 2042, però, ja només hi haurà dues persones en edat de treballar per cada jubilat al conjunt de l'Estat (atenent a les edats ja citades), mentre que això ocorrerà a Catalunya a partir del 2046.



Altres dades que certifiquen que les pensions són lleugerament més sostenibles a Catalunya són la taxa d'ocupació i la d'atur. La primera calcula el percentatge de ciutadans que, estant en edat de treballar, ho fan i normalment la taxa catalana és uns quatre punts superior a l'estatal -tot i que el 2020 es va reduir a causa de la pandèmia-. Pel que fa a la taxa d'atur, els últims anys ha estat entre tres i quatre punts inferior a Catalunya que a la mitjana de l'Estat. Tot plegat, garanteix més recursos al sistema per finançar les pensions.



Finalment, la qualitat de l'ocupació també és un element rellevant, ja que aquesta comporta més ingressos per pagar pensions. Els salaris, per exemple, són més elevats a Catalunya que al conjunt de l'Estat -i amb ells, les cotitzacions pagades-, així com també la temporalitat hi és més baixa -cosa que comporta menys feines precàries-. Els darrers anys, el percentatge de contractes temporals al conjunt de l'Estat ha estat entre quatre i cinc punts superior al de Catalunya. Per contra, el percentatge de contractes a temps parcial -també pitjor remunerats- és similar en els dos casos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació