drets

La nova llei d'infància permetrà denunciar un delicte fins als 35 anys de la víctima

El Congrés aprova la norma amb els vots de PSOE, Podem, PP, Cs i ERC, l'oposició de Vox i PNB i les abstencions Junts, PDECat i Bildu

per NacióDigital , 15 d'abril de 2021 a les 14:10 |
Manifestants llegeixen una manifest per denunciar els abusos sexuals a menors | ACN
El ple del Congrés espanyol ha donat llum verda aquest dijous a la llei de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència, que entre les seves novetats inclou que el termini de prescripció de delictes d'abús a menors començarà a comptar en el moment que el denunciant compleixi 35 anys, i no 18, com fins ara.

La llei incorpora passos importants a la legislació, com que elimina la custòdia compartida en cas de violència de gènere, estableix que tothom està obligat a denunciar abusos o violència contra menors i impedeix la revictimització dels menors de 14 anys fixant que només hauran de declarar una vegada. Alguns grups han lamentat que no protegeixi els menors en cas de desnonament.


La llei s'ha aprovat pels 268 vots a favor de PSOE, Podem, PP, Cs i ERC, amb 57 vots en contra de Vox i PNB i 16 abstencions de Junts, PDECat i Bildu. Els tres partits que s'han abstingut ho han justificat per una "invasió de competències", de la mateixa manera que el PNB també ha justificat el seu vot contrari.

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha afirmat que aquesta llei té una importància "capital" perquè "promou un canvi cultural". "La llei envia un missatge clar que diu que la violència en contra dels nens i nenes en qualsevol forma no és acceptable", ha afirmat.


Segons el text, la llei busca protegir la "integritat física, psíquica, psicològica i moral" dels menors d'edat de qualsevol mena de violència. Inclou canvis en l'àmbit educatiu, sanitari, judicial, dels serveis socials i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat perquè sàpiguen actuar davant casos de maltractaments i els procediments on es vegin implicats nens i adolescents.

Obligació de denunciar


En aquest sentit, estableix per primera vegada que qualsevol persona que tingui coneixement o indicis de violència contra un menor està obligada a comunicar-ho "de manera immediata" a les autoritats. També inclou casos de familiars dels suposats agressors.

Nous delictes

A més, tipifica nous delictes que es cometen a través de les xarxes o Internet. Castiga els qui promoguin el suïcidi, l'autolesió o trastorns alimentaris entre menors, així com els delictes sexuals. El text estableix que les autoritats judicials ordenaran la retirada dels continguts que recullin aquests delictes.

Els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada

Una altra de les novetats importants és que els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada durant tot el procés policial i judicial. Es tracta d'evitar la doble victimització. Serà en fase d'instrucció, serà una declaració enregistrada, i les autoritats hauran d'assegurar que no es produeix cap mena de contacte entre la víctima i el suposat agressor a les dependències policials o judicials.

Formació de policies i mestres

La llei estableix que es donarà formació especialitzada tant als docents com als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per detectar i actuar en casos de violència contra menors. A l'escola es crea la figura del "coordinador de benestar i protecció" que haurà de vetllar pel compliment dels protocols que es crearan expressament. A la policia es crearan unitats especialitzades.

Els serveis socials passen a ser "agent de l'autoritat"

Un altre dels canvis estableix que els agents socials passen a ser considerats com a "agent de l'autoritat" pel que fa a la protecció de menors. A més, al text de la llei el govern espanyol es compromet a crear una especialització sobre infància als jutjats en el termini d'un any de l'entrada en vigor de la norma.

Un registre sobre abusos

El text també estableix la creació d'un registre amb informació sobre abusos a menors. El govern espanyol l'haurà d'elaborar i enviar a totes les administracions, al Consell General del Poder Judicial i a les policies. Recollirà dades bàsiques de víctimes i agressors, a més d'informació policial i les mesures que s'han adoptat.

Actuació integral en cas de violència de gènere

Un dels aspectes que ha permès el consens entorn de la norma és que obliga les administracions a actuar de forma integral en cas de violència de gènere, de manera que no s'escindeixi un suposat cas de maltractament a la mare de la situació dels fills que hi viuen.

No hi ha "síndrome d'alineació parental"

El text prohibeix que es tingui en compte en un judici la "síndrome d'alineació parental" que molts pares addueixen en els processos judicials per denunciar una campanya de denigració de la mare vers la seva persona davant els fills.

La llei entén que no hi ha base científica sobre una síndrome que els experts en violència domèstica denuncien com a eina que juga en contra les mares als tribunals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació