15
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:45h
El president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha començat la recomposició de la direcció del partit, necessària després de les eleccions del 14-F i en l'inici de la nova legislatura catalana. Fernández ja ha confegit el seu equip, amb el veterà Santi Rodríguez en la secretaria general, i dos dirigents més ocupant la tercera posició en igualtat jeràrquica: l'exdiputat Juan Milián i l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya María de los Llanos de Luna, actualment diputada al Congrés. Però queda un capítol important per tancar del tot l'organigrama del partit: la celebració dels congressos provincials del PP de Catalunya per renovar-ne la direcció. El plat fort es juga a Barcelona.
Si no operen canvis inesperats, entre maig i juny tindrà lloc el congrés provincial de Barcelona. En aquests moments, la direcció està en mans del regidor Óscar Ramírez, que ha controlat fins ara l'aparell de ciutat i comarques. Tradicionalment, la direcció provincial de Barcelona ha tingut un gran pes dins del PP català. Ramírez, però, afronta el congrés molt afeblit i no és gens segur que pugui mantenir la seva situació. La figura que està recollint més suports és Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels.
Reyes apareix com un candidat amb una base sòlida arrelada al territori després dels seus quatre anys al capdavant del consistori de Castelldefels (2011-15), la segona ciutat important que ha estat governada pels populars a Catalunya després de Badalona. Té, de fa temps, el suport del sector fernandista, la família política que manté una presència més llarga entre la militància. A banda de l'empenta que li dona Alberto Fernández Díaz, també veu amb bons ulls la seva candidatura l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, un altre pes pesant en el partit.
Manuel Reyes és un nom que seria vist amb simpatia per sectors de la direcció de Génova, on la situació del PP de Catalunya, superat a les urnes per Cs i Vox, sempre neguiteja. De perfil moderat, Reyes es va alinear amb la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría en el congrés que el va enfrontar a Pablo Casado el juliol del 2018. Fins i tot va formar part del seu equip, sent un dels pocs dirigents catalans que es va posicionar al costat de l'exvicepresidenta. Però aquest "pecat" pot ser ara oblidat davant la necessitat de donar robustesa a la formació.
El fet que Ramírez hagués estat el cap de campanya del 14-F (el PP va passar de quatre escons a tres) no l'ha ajudat a fer-se més fort. Els crítics amb Alejandro Fernández han atacat durament el tipus de campanya, però el cert és que els resultats del PP difícilment poden ser atribuïbles a Ramírez. Aquest, però, ha vist debilitar-se alguns dels seus homes de confiança.
Les tensions amb Bou
Per embolicar més la troca al PP de Barcelona, s'hi ha afegit la tensió entre Ramírez i l'altre regidor i cap del grup a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou. Tensió que ha existit des de l'inici del mandat. La decisió de Bou de cessar Isaac Martín i Xavier Cañigueral com a consellers de districte de Sarrià i les Corts, respectivament, va dur el conflicte al màxim.
Alejandro Fernández haurà d'arbitrar un partit dividit a Barcelona. De moment, ningú qüestiona obertament el seu lideratge i ha demostrat mà esquerra a l'hora de torejar amb la situació al grup municipal barceloní, designant Martín i Cañigueral com a membres de l'executiva del partit amb rang de vicesecretaris.
Si no operen canvis inesperats, entre maig i juny tindrà lloc el congrés provincial de Barcelona. En aquests moments, la direcció està en mans del regidor Óscar Ramírez, que ha controlat fins ara l'aparell de ciutat i comarques. Tradicionalment, la direcció provincial de Barcelona ha tingut un gran pes dins del PP català. Ramírez, però, afronta el congrés molt afeblit i no és gens segur que pugui mantenir la seva situació. La figura que està recollint més suports és Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels.
Reyes apareix com un candidat amb una base sòlida arrelada al territori després dels seus quatre anys al capdavant del consistori de Castelldefels (2011-15), la segona ciutat important que ha estat governada pels populars a Catalunya després de Badalona. Té, de fa temps, el suport del sector fernandista, la família política que manté una presència més llarga entre la militància. A banda de l'empenta que li dona Alberto Fernández Díaz, també veu amb bons ulls la seva candidatura l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, un altre pes pesant en el partit.
Manuel Reyes és un nom que seria vist amb simpatia per sectors de la direcció de Génova, on la situació del PP de Catalunya, superat a les urnes per Cs i Vox, sempre neguiteja. De perfil moderat, Reyes es va alinear amb la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría en el congrés que el va enfrontar a Pablo Casado el juliol del 2018. Fins i tot va formar part del seu equip, sent un dels pocs dirigents catalans que es va posicionar al costat de l'exvicepresidenta. Però aquest "pecat" pot ser ara oblidat davant la necessitat de donar robustesa a la formació.
El fet que Ramírez hagués estat el cap de campanya del 14-F (el PP va passar de quatre escons a tres) no l'ha ajudat a fer-se més fort. Els crítics amb Alejandro Fernández han atacat durament el tipus de campanya, però el cert és que els resultats del PP difícilment poden ser atribuïbles a Ramírez. Aquest, però, ha vist debilitar-se alguns dels seus homes de confiança.
Les tensions amb Bou
Per embolicar més la troca al PP de Barcelona, s'hi ha afegit la tensió entre Ramírez i l'altre regidor i cap del grup a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou. Tensió que ha existit des de l'inici del mandat. La decisió de Bou de cessar Isaac Martín i Xavier Cañigueral com a consellers de districte de Sarrià i les Corts, respectivament, va dur el conflicte al màxim.
Alejandro Fernández haurà d'arbitrar un partit dividit a Barcelona. De moment, ningú qüestiona obertament el seu lideratge i ha demostrat mà esquerra a l'hora de torejar amb la situació al grup municipal barceloní, designant Martín i Cañigueral com a membres de l'executiva del partit amb rang de vicesecretaris.