Per què no es comptabilitzen totes les dones assassinades per violència masclista?

Un home mata la seva exparella i s'intenta suïcidar a Manresa

Acte institucional del 25-N a Sant Cugat
Acte institucional del 25-N a Sant Cugat | Lali Puig
14 d'abril del 2021
Actualitzat a les 18:30h
Una dona de 35 anys ha estat assassinada aquest dimecres a Manresa, presumptament a mans de la seva exparella, un home que s'ha intentat suïcidar. Segons les dades oficials és la primera víctima mortal de violència masclista a Catalunya el 2021, però el recompte fet pel Consell General del Poder Judicial obvia altres morts.

Les dades oficials es basen en la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que només comptabilitza els assassinats comesos per homes que són o han estat parella de les dones assassinades. També comptabilitza els assassinats dels fills d'aquestes.

Tota la resta de casuístiques queden fora de les dades oficials. A tall d'exemple, la pàgina web feminicidio.net -referent en l'àmbit de la violència masclista- duu a terme un recompte paral·lel segons el qual la de Manresa és la segona dona assassinada per un home des que va començar l'any.

La primera va ser una veïna de 94 anys de Badia del Vallès, que va ser assassinada el 25 de gener pel seu fill, acusat formalment pel crim per part dels Mossos d'Esquadra. Encara podria haver-hi un tercer cas. El d'una dona de 96 anys de Calella a qui van assassinar el 7 de febrer a casa seva. El cos presentava ganivetades per l'esquena, sense indicis que el mòbil del crim fos un robatori.

Segons les dades oficials la d'avui a Manresa és la sisena víctima mortal per violència masclista a l'Estat, però feminicidio.net eleva la xifra a les 17. A la llista hi apareixen dones mortes a mans de fills, coneguts, familiars de segon rang, companys de pis o clients de prostitució. 

Pendents del pacte d'Estat

El 2017 el Congrés dels Diputats va aprovar el pacte d'estat contra la violència masclista, que reconeix com a víctimes totes les dones pel fet de ser-ho, independentment de la seva relació amb l'agressor.  Una consideració que ja recull el Conveni d'Istambul, un tractat europeu signat el 2011.

L'Estat, però, continua sense traslladar a la llei l'acord polític pres fa quatre anys. Casos tan mediàtics com el de Diana Quer o Magore Laffage, per exemple, queden fora dels llistats oficials de violència masclista pel fet que els assassins no eren parella o exparella de la víctima.