Borràs promourà que la legislatura del 1932 sigui la primera en el recompte del Parlament

Laura Borràs, presidenta del Parlament, ha anunciat aquest dimecres que promourà que la legislatura sorgida de les eleccions catalanes del 1932, les primeres sota la Segona República, computi com la primera en el recompte de la cambra catalana. La proposta, que haurà de ser validada pels grups, faria que l'actual legislatura, que és la tretzena, sigui considerada la catorzena. El recompte actual arrenca amb les eleccions del 1980, les primeres catalanes després de quaranta anys de dictadura.

En els comicis del 1932, els únics que es van celebrar a la cambra catalana després de la proclamació de la República -avui es compleixen noranta anys d'aquesta efemèride-, s'hi va imposar amb molta claredat l'ERC de Francesc Macià i Lluís Companys. El primer va ser triat president de la Generalitat, mentre que el segon va assumir la presidència del Parlament. Quan Macià va morir el dia de Nadal del 1933, Companys li va agafar el relleu. Entre el 1934 i el 1936 no va ocupar el càrrec perquè, després dels Fets d'Octubre, va ser empresonat i es va suspendre l'autonomia. Amb la victòria del Front Popular als comicis del 1936, el president va poder tornar a Palau. Després va esclatar la Guerra Civil.

Borràs ha desgranat la proposta de computar la legislatura del 1932 en un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme, i l'ha plantejat com un "acte de sobirania". La presidenta del Parlament ha comparat els represaliats de la dictadura amb les persones -més de 3.000- que afronten processos judicials pel referèndum i la declaració d'independència. "La repressió, la presó, i l'exili encara duren, i ens vinculen amb el passat més fosc de la memòria del país", ha indicat Borràs, que ha estat acompanyada per Pere Fortuny, president de l'associació Promemòria als Immolats. Fortuny és el fill de l'alcalde de Mollet del Vallès que va ser afusellat en l'època de la dictadura.