90 anys de l'embat republicà

República (una o més)? Abans cal corcar més el règim

90 anys després del final de la República Catalana i l'inici de l'Espanyola, el sociòleg Josep Maria Antentas i els historiadors Toni Soler i Oriol Dueñas reflexionen sobre les opcions d'un canvi de règim

per Daniel Muñoz Soler , 18 d'abril de 2021 a les 13:00 |
Francesc Macià es dirigeix als concentrats a la plaça de Sant Jaume després de proclamar la República Catalana. | Amadeu Aragay/Viquipèdia
Aquesta setmana s'han complert els 90 anys que Francesc Macià proclamava a la plaça de Sant Jaume "la República catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica". Simultàniament, a Espanya, el rei Alfons XIII marxava a l'exili i Niceto Alcalá Zamora es convertia en el president del nou govern estatal. Es proclamaven les Repúbliques catalana i espanyola. La primera va durar tres dies; la segona, vuit anys. Què en queda? Quina té més possibilitats d'arribar abans? N'hem parlat amb historiadors i politòlegs.

Dimecres, Ada Colau, a la vora del mateix balcó en què el president Companys feia el seu històric parlament, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, es mostrava confiada que Espanya deixaria de tenir monarquia. "En ple segle XXI, i perquè la democràcia avanci, és normal que es voti el cap de l'Estat", deia. A més, afirmava rotundament que avui dia "en queda moltíssim", d'aquell impuls republicà. El cert, però, és que el seu partit -l'únic d'àmbit estatal del Congrés que no expressa explícitament el seu suport a la monarquia borbònica- ni tan sols proposa en el seu programa un referèndum sobre el tema. La "república" hi apareix un sol cop: Per referir-se a la del Sàhara Occidental.


Com detallava una informació de NacióDigital, fins al 2015 els baròmetres del CIS eren un bon instrument per esbrinar la popularitat de la corona. Després de quatre anys seguits en què la institució va suspendre estrepitosament, l'ens demoscòpic del govern espanyol va deixar d'incloure la pregunta en els seus estudis. Hi ha una àmplia majoria, però, que voldria votar-ho segons sondejos recents. Les enquestes coincideixen en altres aspectes: l'espanyola és la corona amb menys suport d'Europa, la dreta prefereix la monarquia i l'esquerra i l'independentisme, per la seva banda, la república. Aclareixen, a més, que els votants del PSOE són majoritàriament republicans.


Josep Maria Antentas, professor de sociologia a la UAB, expert en moviments socials i autor del llibre Espectros de octubre: (per)turbaciones y paradojas del independentismo catalán, explica que "perquè caigui un cap d'Estat s'ha de donar un context de crisi de legitimitat generalitzada. Cal que en aquest escenari, a més, el règim sigui incapaç de fer un procés d’autoreforma". Assegura que el cas espanyol de 1931 és paradigmàtic d’aquesta anàlisi i que, en aquest escenari particular i en el de les monarquies en general, el rei sovint és vist com el pilar del règim i qualsevol canvi sistèmic ha d’implicar un relleu en la forma d’estat.

Segons ell, un altre factor principal perquè es consolidés la República l’any 31 va ser que la crisi del règim era estesa arreu de l’Estat. En canvi, l’erosió que ha patit el sistema espanyol la darrera dècada ha estat dividit en dos eixos: l’independentisme català i el moviment dels indignats. "L’octubre del 17 és una crisi descomunal del règim, però focalitzada a Catalunya", comenta. Segons el sociòleg, la monarquia va aprofitar el cas català precisament per consolidar-se pel flanc dret a la resta de l’Estat. 


No idealitzar la Segona República

Antentas reflexiona que "no s’ha d’idealitzar la Segona República perquè va generar més expectatives que realitats". Tot i això, creu que va triomfar perquè d'entrada era concebuda com una oportunitat per millorar la qualitat de vida de la població, mentre que el procés cap a una República Catalana s’ha vist més deslligat de l’eix social i es basa en una aliança que fins ara ha tingut la dreta catalana al capdavant. "A diferència dels anys 30, ara la qüestió nacional i social s’han articulat per separat i la dimensió catalana i estatal, també", comenta.

"Perquè caigui un cap d'Estat s'ha de donar un context de crisi de legitimitat generalitzada: i això només ha passat amb Catalunya i els indignats", explica Antentas

En referència a l’Espanya actual, Antentas assegura que Felip VI està fortament qüestionat i és un factor més de la crisi entre representants i representats que hi ha a l’Estat. Tot i això, no pensa que la seva figura pengi d’un fil perquè els partits tradicionals, PSOE inclòs, "només assumeixen demandes de canvi quan no tenen més remei". Assegura, a més, que els socialistes donen suport a la figura del rei perquè és un garant del règim, i creu que el seu partit prefereix aguantar la monarquia que no pas obrir una discussió sobre la forma d’Estat que podria donar pas a altres debats. "El problema del republicanisme a Espanya és que no ha estat capaç de crear sinergies; les repúbliques catalana i espanyola mai s’han vist com propostes complementàries", conclou.

Entre l'afirmació i l'entesa

Toni Soler, periodista, historiador i guionista de la pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys, assegura que, el seu moment, la monarquia d’Alfons XIII estava associada al passat i a l’endarreriment endèmic d’Espanya, però que el detonant que la va fer caure va ser el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. "Quan el rei va voler tornar a la via democràtica, la gent li va contestar que amb ell no", comenta. En referència al regnat actual de Felip VI, Soler creu que molts espanyols la consideren caducada, però no li donen tanta importància com abans: "Als anys 30 el rei era vist com un fre a qualsevol intent reformista seriós. La sensació d’ara no és tant aquesta sinó que la monarquia és caduca per la seva pròpia naturalesa", afirma.

"Als anys 30 el rei era vist com un fre a qualsevol intent reformista seriós. La sensació d'ara és que la monarquia és caduca", sosté Toni Soler

Soler reflexiona que el tarannà polític català, al llarg de la seva història, ha seguit dues tendències: "l’afirmació, o el que Vicens Vives en deia la voluntat de fe; i l’entesa amb els països del nostre voltant, que és un principi de realisme". Afirma que aquests dos postulats s’han expressat de manera diferent al llarg de la història segons el context.

Amb la mirada posada en el futur, l’historiador no veu propera ni la República catalana ni l’espanyola. Creu que a l’Estat molta gent no veu necessari aquest canvi de règim i que, en el cas de Catalunya, la intransigència d’Espanya fa complicat fins i tot seure a parlar. En la mateixa línia que Josep Maria Antentas, opina que un triomf de la República espanyola "obriria una escletxa per canviar l’estatus de Catalunya", perquè amb un canvi de règim es necessita un procés constituent en què "està tot obert" i Catalunya podria aprofitar, com en l’any 31, un cert buit de poder.

Les demostracions de la història

Per la seva banda, l'historiador i comissari de l'exposició fotogràfica Tres dies d'abril: 90 de la proclamació de la República, Oriol Dueñas, opina que el desenllaç oposat entre l'embat republicà de 1931 i el de 2017 rau en dues diferències: la consolidació dels règims imperants i el context internacional. Afirma que avui "la democràcia espanyola, amb les seves problemàtiques i característiques, és consolidada" i que l'Europa actual està unida, mentre que als anys 30 el continent es trobava immers en el període d'entreguerres i una polarització cada cop més radical de la política.

Dueñas opina que la consolidació de la democràcia espanyola i el context europeu ho fan molt més complicat que el 1931

Dueñas, a més, considera que la monarquia de Felip VI, tot i que "comença a patir els efectes del pas temps" no està obsoleta. A la vegada, però, creu que "pot caure" si no s'actualitza. L'historiador recorda que, quan a Catalunya es debat sobre la figura del rei espanyol, cal ampliar la mirada: "És possible que aquí la monarquia tingui un suport minoritari, però a Espanya aquest debat no es planteja", afirma.

El professor explica que, perquè hi hagi canvis en la forma de govern d'un país, "la història ens demostra que cal un fet traumàtic, de trencament, que derivi en un procés de revolució que acabi amb l'statu quo".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació