01
de maig
del
2021
Actualitzat
el
03
de maig
a les
14:40h
Més enllà de l'emergència immediata derivada de la pandèmia, hi ha un altre aspecte vinculat a la sanitat que socialment sempre havia quedat força oblidat i que ara s'està posant sobre la taula: la salut mental. Al fet d'haver de conviure amb el virus s'hi afegeix haver de lidiar amb les mesures necessàries per frenar-lo. El tancament de fa poc més d'un any, les restriccions a la mobilitat, el toc de queda, el tancament de bars i restaurants o la limitació de les reunions socials, entre altres mesures de caràcter sanitari, tenen un objectiu comú, que no és altre que reduir la interacció i la vida social per evitar el creixement dels contagis. Però tenen un impacte, gens menyspreable en el nostre benestar emocional.
Com ens afecten totes aquestes decisions? Un dels segments de la població al qual afecta més el fet que l'oci i la vida social quedin aturats són els joves. I si ja es patia una malaltia mental abans de la pandèmia, recuperar-se ara encara és molt pitjor. Per conèixer com es combaten aquestes adversitats, a NacióDigital parlem amb Tatiana Cuartas, una jove que ha passat per etapes complicades en els últims mesos, i Francisco Rubio, un activista sobre salut mental i membre de la junta de la Federació de Salut Mental Catalunya.
Tatiana Cuartas és una noia de 32 anys de la Seu d'Urgell que ha patit anorèxia restrictiva i trastorn de la personalitat. Cuartas explica que portava una "vida molt social" i el confinament d'ara fa un any la va fer recaure d'aquestes malalties mentals, arribant al punt que durant el mes de maig va haver d'ingressar a l'Hospital Psiquiàtric de Lleida, on va passar uns mesos ingressada.
La jove, que és activista d'Obertament, explica que es va sentir "desemparada" i que l'atenció que rebia dels especialistes només era "telefònica", que no és el mateix que "poder explicar els problemes amb persones al davant", diu Cuartas. També relata la dificultat de conviure en aquest nou entorn pandèmic. "Anar a fer un cafè era una forma de desconnectar i ara la trobo a faltar", exposa.
Per Cuartas, la salut mental és un tema pel qual no s'està "socialment preparats per parlar-ne". Raona que la gent "no entén" que es pot patir una malaltia mental de la mateixa manera que "et pot fer mal una part del cos". La urgellenca conclou el seu relat explicant que el fet de ser dona també va provocar un increment de l'"estigma" en relació amb els problemes que patia. "Si no anava maquillada em preguntaven per què feia mala cara i si em trobava malament", explica.
Francisco Rubio, al seu torn, va prendre consciència sobre la salut mental arran dels problemes que va patir ell mateix. Un cop va superar-ho, va entendre que tenia l'obligació de fer activisme i treballar perquè la salut mental es posés al centre de la taula. "És un tema que a ningú li preocupa fins que s'hi troba ell o alguna persona propera", afirma.
Rubio diu que, arran de la Covid i de les mesures per frenar l'avanç del virus, ara hi ha més casos sobretot "d'agorafòbia, depressió i ansietat". "És normal perquè són problemes que vénen generats per la incertesa", exposa. Tot i això, també crítica que es banalitzi el terme salut mental, sobretot des d'aquells "programes de televisió que es disfressen de periodisme quan només volen espectacle".
La pandèmia, explica Rubio, ha fet que la societat i la política "se n'adonin" que la salut mental existeix. El membre de la federació relata que durant la pandèmia molt personal tant professional com voluntari va treballar per mantenir el contacte amb els afectats "a través de trucades i videotrucades", però critica que des de l'àmbit públic no s'ha estat massa preparat i recorda com els problemes estructurals sobre salut mental ja venien d'abans de la pandèmia. "Parlàvem, ens prometien inversió pública, però no arribava", recorda.
"La quarta onada és la salut mental"
El coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Roger Ballescà, destaca a aquest diari que s'han "triplicat o quadruplicat" els trastorns d'ansietat i de depressió arran de la pandèmia. "Estem en una situació de màxims mai viscuda", explica Ballescà. El psicòleg també alerta d'un increment en els trastorns de la conducta alimentària, que "està desbordant" la capacitat de resposta del sistema sanitari públic.
Ballescà posa l'èmfasi també en els efectes derivats de la Covid, referint-se al fet que "un 25% de les persones que superen la Covid acabin sent diagnosticats d'un quadre psiquiàtric". De la mateixa manera, entén que les mesures necessàries per frenar l'avanç de la pandèmia afectin més als joves. "Molts viuen sols i el vincle social adquireix molta importància", afirma.
Sobre si caldria flexibilitzar mesures en benefici de la salut mental de la ciutadania, el coordinador del COPC creu que és "molt complicat", ja que és "evident" que tenen "efectes col·laterals" en la salut mental, però que "s'entenen" perquè estan destinades "a salvar vides". Tot i això, Ballescà també afirma que la salut mental és "la quarta onada" de la pandèmia i reclama un "canvi legislatiu" per fer-hi front. "Tenim una manca de planificació que ha comportat també un dèficit d'especialistes", critica.
Davant l'evidència de la gravetat de la situació, el departament de Salut i Joventut van activar-se ja a l'inici de la pandèmia, primer amb un consultori i més tard amb una app de gestió emocional, però el repte és ara millorar aquest àmbit d'atenció a primària. Per primer cop, aquest Nadal que ve la Marató de TV3 es dedicarà a la salut mental.
Les dades confirmen un problema generalitzat
L'última enquesta sobre salut mental del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada al mes de març, ja posava sobre la taula un empitjorament general de l'estat mental de la població. Però el que més hi destacava és que aquest empitjorament es feia més evident en el cas de la ciutadania més jove.
Segons explica l'informe, la població que va dels 18 als 24 anys és la que en més ocasions s'ha sentit estressada (34% dels enquestats), trista (24%) o preocupada per no poder tenir el control de les coses (35,6%) durant els últims dotze mesos. També les persones que comprenen aquestes edats són les que manifesten més temor sobre que "el món no torni a ser com abans", una afirmació que reconeixen el 59% dels enquestats.
En afegit, gairebé 8 de cada 10 joves d'aquesta escala d'edat han tingut por de perdre una persona propera per la pandèmia o de contagiar-la de Covid. La població que va des dels 25 fins als 34 anys és la segona més afectada pels mateixos motius, mentre que la que menys ho té en compte és la que supera els 65 anys.
Són precisament aquests petits processos de depressió, d'ansietat, de tristesa o de preocupació, als quals en un inici no se'ls dona gaire importància, els que poden derivar en una malaltia mental de més gravetat si no s'intervé tant en l'àmbit familiar i d'entorn social com des d'un punt de vista professional.
De fet, segons recull el Codi Risc Suïcidi, les temptatives de suïcidi en menors d'edat van créixer un 27% durant l'any 2020 a Catalunya. També les xifres del Telèfon de l'Esperança són un clar exemple de la gravetat de la situació, ja que les consultes en aquest telèfon de prevenció i ajuda davant les malalties mentals s'han disparat un 77% aquest any.
La salut mental, a debat al Parlament
David Cid, portaveu dels comuns al Parlament, ja va anunciar fa unes setmanes que establirien contactes amb tots els grups parlamentaris -excepte Vox- per celebrar un ple monogràfic que abordi la situació de la salut mental a Catalunya que, com reflecteixen les fonts consultades, ha quedat tan afectada després de tot el que ha ocorregut en un dels anys més complicats de la nostra història contemporània.
En Comú Podem ha defensat la celebració d'aquest ple d'acord amb una "deficiència" del sistema públic que s'ha "agreujat" amb la pandèmia. La dada més impactant que explicava el representant dels comuns és que el 50% dels joves, segons el mateix CIS, han patit moments depressius o d'ansietat en l'últim any.
La proposta, que és vista amb bons ulls per part dels membres d'organitzacions com Obertament o Salut Mental Catalunya, hauria de servir per traslladar a la política un problema que fa anys que no rep atenció ni solució. Sembla que, si alguna cosa en podem treure de bona de la pandèmia, és que tots plegats -com a societat i com a sistema polític- ens hem adonat que és important estar bé físicament, però que igual o més rellevant és encara cuidar-se en l'àmbit psicològic i mental.
Com ens afecten totes aquestes decisions? Un dels segments de la població al qual afecta més el fet que l'oci i la vida social quedin aturats són els joves. I si ja es patia una malaltia mental abans de la pandèmia, recuperar-se ara encara és molt pitjor. Per conèixer com es combaten aquestes adversitats, a NacióDigital parlem amb Tatiana Cuartas, una jove que ha passat per etapes complicades en els últims mesos, i Francisco Rubio, un activista sobre salut mental i membre de la junta de la Federació de Salut Mental Catalunya.
Tatiana Cuartas és una noia de 32 anys de la Seu d'Urgell que ha patit anorèxia restrictiva i trastorn de la personalitat. Cuartas explica que portava una "vida molt social" i el confinament d'ara fa un any la va fer recaure d'aquestes malalties mentals, arribant al punt que durant el mes de maig va haver d'ingressar a l'Hospital Psiquiàtric de Lleida, on va passar uns mesos ingressada.
La jove, que és activista d'Obertament, explica que es va sentir "desemparada" i que l'atenció que rebia dels especialistes només era "telefònica", que no és el mateix que "poder explicar els problemes amb persones al davant", diu Cuartas. També relata la dificultat de conviure en aquest nou entorn pandèmic. "Anar a fer un cafè era una forma de desconnectar i ara la trobo a faltar", exposa.
Tatiana Cuartas va patir una recaiguda dels seus problemes mentals arran de la pandèmia
Per Cuartas, la salut mental és un tema pel qual no s'està "socialment preparats per parlar-ne". Raona que la gent "no entén" que es pot patir una malaltia mental de la mateixa manera que "et pot fer mal una part del cos". La urgellenca conclou el seu relat explicant que el fet de ser dona també va provocar un increment de l'"estigma" en relació amb els problemes que patia. "Si no anava maquillada em preguntaven per què feia mala cara i si em trobava malament", explica.
Francisco Rubio, al seu torn, va prendre consciència sobre la salut mental arran dels problemes que va patir ell mateix. Un cop va superar-ho, va entendre que tenia l'obligació de fer activisme i treballar perquè la salut mental es posés al centre de la taula. "És un tema que a ningú li preocupa fins que s'hi troba ell o alguna persona propera", afirma.
Rubio diu que, arran de la Covid i de les mesures per frenar l'avanç del virus, ara hi ha més casos sobretot "d'agorafòbia, depressió i ansietat". "És normal perquè són problemes que vénen generats per la incertesa", exposa. Tot i això, també crítica que es banalitzi el terme salut mental, sobretot des d'aquells "programes de televisió que es disfressen de periodisme quan només volen espectacle".
La pandèmia, explica Rubio, ha fet que la societat i la política "se n'adonin" que la salut mental existeix. El membre de la federació relata que durant la pandèmia molt personal tant professional com voluntari va treballar per mantenir el contacte amb els afectats "a través de trucades i videotrucades", però critica que des de l'àmbit públic no s'ha estat massa preparat i recorda com els problemes estructurals sobre salut mental ja venien d'abans de la pandèmia. "Parlàvem, ens prometien inversió pública, però no arribava", recorda.
"La quarta onada és la salut mental"
El coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Roger Ballescà, destaca a aquest diari que s'han "triplicat o quadruplicat" els trastorns d'ansietat i de depressió arran de la pandèmia. "Estem en una situació de màxims mai viscuda", explica Ballescà. El psicòleg també alerta d'un increment en els trastorns de la conducta alimentària, que "està desbordant" la capacitat de resposta del sistema sanitari públic.
Roger Ballescà, psicòleg i coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Foto: CSMIJ Martorell
Ballescà posa l'èmfasi també en els efectes derivats de la Covid, referint-se al fet que "un 25% de les persones que superen la Covid acabin sent diagnosticats d'un quadre psiquiàtric". De la mateixa manera, entén que les mesures necessàries per frenar l'avanç de la pandèmia afectin més als joves. "Molts viuen sols i el vincle social adquireix molta importància", afirma.
Sobre si caldria flexibilitzar mesures en benefici de la salut mental de la ciutadania, el coordinador del COPC creu que és "molt complicat", ja que és "evident" que tenen "efectes col·laterals" en la salut mental, però que "s'entenen" perquè estan destinades "a salvar vides". Tot i això, Ballescà també afirma que la salut mental és "la quarta onada" de la pandèmia i reclama un "canvi legislatiu" per fer-hi front. "Tenim una manca de planificació que ha comportat també un dèficit d'especialistes", critica.
Davant l'evidència de la gravetat de la situació, el departament de Salut i Joventut van activar-se ja a l'inici de la pandèmia, primer amb un consultori i més tard amb una app de gestió emocional, però el repte és ara millorar aquest àmbit d'atenció a primària. Per primer cop, aquest Nadal que ve la Marató de TV3 es dedicarà a la salut mental.
Les dades confirmen un problema generalitzat
L'última enquesta sobre salut mental del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada al mes de març, ja posava sobre la taula un empitjorament general de l'estat mental de la població. Però el que més hi destacava és que aquest empitjorament es feia més evident en el cas de la ciutadania més jove.
Segons explica l'informe, la població que va dels 18 als 24 anys és la que en més ocasions s'ha sentit estressada (34% dels enquestats), trista (24%) o preocupada per no poder tenir el control de les coses (35,6%) durant els últims dotze mesos. També les persones que comprenen aquestes edats són les que manifesten més temor sobre que "el món no torni a ser com abans", una afirmació que reconeixen el 59% dels enquestats.
En afegit, gairebé 8 de cada 10 joves d'aquesta escala d'edat han tingut por de perdre una persona propera per la pandèmia o de contagiar-la de Covid. La població que va des dels 25 fins als 34 anys és la segona més afectada pels mateixos motius, mentre que la que menys ho té en compte és la que supera els 65 anys.
Són precisament aquests petits processos de depressió, d'ansietat, de tristesa o de preocupació, als quals en un inici no se'ls dona gaire importància, els que poden derivar en una malaltia mental de més gravetat si no s'intervé tant en l'àmbit familiar i d'entorn social com des d'un punt de vista professional.
De fet, segons recull el Codi Risc Suïcidi, les temptatives de suïcidi en menors d'edat van créixer un 27% durant l'any 2020 a Catalunya. També les xifres del Telèfon de l'Esperança són un clar exemple de la gravetat de la situació, ja que les consultes en aquest telèfon de prevenció i ajuda davant les malalties mentals s'han disparat un 77% aquest any.
La salut mental, a debat al Parlament
David Cid, portaveu dels comuns al Parlament, ja va anunciar fa unes setmanes que establirien contactes amb tots els grups parlamentaris -excepte Vox- per celebrar un ple monogràfic que abordi la situació de la salut mental a Catalunya que, com reflecteixen les fonts consultades, ha quedat tan afectada després de tot el que ha ocorregut en un dels anys més complicats de la nostra història contemporània.
En Comú Podem ha defensat la celebració d'aquest ple d'acord amb una "deficiència" del sistema públic que s'ha "agreujat" amb la pandèmia. La dada més impactant que explicava el representant dels comuns és que el 50% dels joves, segons el mateix CIS, han patit moments depressius o d'ansietat en l'últim any.
La proposta, que és vista amb bons ulls per part dels membres d'organitzacions com Obertament o Salut Mental Catalunya, hauria de servir per traslladar a la política un problema que fa anys que no rep atenció ni solució. Sembla que, si alguna cosa en podem treure de bona de la pandèmia, és que tots plegats -com a societat i com a sistema polític- ens hem adonat que és important estar bé físicament, però que igual o més rellevant és encara cuidar-se en l'àmbit psicològic i mental.