coronavirus

Democratitzar les vacunes: és viable alliberar les patents?

El moviment per forçar les farmacèutiques a cedir el control de la producció per accelerar la immunització, que té suports mèdics i polítics, no troba la complicitat de les grans institucions

per Lluís Girona , 18 d'abril de 2021 a les 11:56 |
Una persona és vacunada contra la Covid-19 a la Seu d'Urgell | ACN
Davant tots els endarreriments, incompliments o falsos compromisos de les empreses farmacèutiques pel que fa a la producció i distribució de la vacuna contra la Covid -que ha posat contra les cordes el pla de vacunació desplegat a la Unió Europea-, cada cop més són les veus partidàries d'alliberar la patent de les vacunes. Per què? Per fer possible una vacunació massiva, també d'aquells territoris sense els recursos imprescindibles per accedir a una compra massiva dels fàrmacs, fet que podria comprometre la immunització a escala mundial.

Els beneficis d'aquesta mesura, a primera vista, semblen prou evidents. Si la patent deixa de pertànyer a unes poques empreses i es trenca aquesta mena d'oligopoli establert, totes les empreses que comptin amb recursos per fer-ho, i que siguin autoritzades pels respectius òrgans reguladors, podran produir de forma massiva la vacuna. I, com més vacunes, més ràpidament es podria arribar a la immunitat total de la població, tan perseguida des de fa mesos. La gran pregunta és si això, a nivell econòmic, és viable. No hi ha tants precedents, amb excepcions com la de l'immunòleg colombià Carlos Patarroyo, que als anys noranta va cedir la patent d'una vacuna contra la malària a l'Organització Mundial de la Salut (OMS).


Cada cop són més les veus del sector sanitari que defensen aquesta tesi i que exigeixen a les organitzacions internacionals que agafin el timó de la vacunació a la ciutadania. Joan Ramon Laporte, farmacòleg i fundador de l'Institut Català de Farmacologia, deia aquest dimecres en una entrevista a CTXT que li semblava "escandalós" que la UE no hagués aixecat la propietat de les patents.

El catedràtic en farmacologia posa el focus en l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que en la seva creació "va establir unes normes que beneficien als països rics". Aquesta organització, que per Laporte és "més poderosa que l'ONU o l'OMS", és la que determina que quan un medicament és patentat, l'empresa que té la propietat pot produir-lo "en exclusiva" durant vint anys al preu que "considerin oportú". Un fet, que segons Laporte, va "en contra" de la Declaració Universal dels Drets Humans.


Laporte fa referència també al fet que l'any 2001 es van habilitar "mecanismes d'emergència" per expropiar temporalment aquestes llicències, però que de moment, "cap país els ha volgut activar". El catedràtic pot "entendre" que l'Estat no ho hagi fet per si sol, però critica que la UE i els Estats Units no ho hagin fet. "Anteposen la salut de les empreses a la de la població", protesta.

La iniciativa ciutadana europea Right2Cure està recollint adeptes per exigir a la Comissió Europea que faci "tot el possible" perquè les vacunes i els tractaments contra la Covid siguin considerats un "bé públic global i accessible a tothom de manera gratuïta". De moment, els Verds -on hi són integrats Esquerra Republicana i els comuns- i l'Esquerra Europea -on hi ha Podem i Bildu-  són els únics grups del Parlament Europeu que han mostrat el seu suport a aquesta proposta.


Però què comportaria donar lliure accés a la fabricació de dosis massiva de la vacuna? No és una operació tan senzilla. Les farmacèutiques propietàries de les patents, com per exemple, AstraZeneca, Janssen, Moderna o Pfizer, no estan disposades a perdre l'exclusivitat de la vacuna sense rebre un incentiu econòmic a canvi. Els Estats Units i la UE, que també han invertit en la investigació per crear el vaccí -el 97% de la inversió per la vacuna d'AstraZeneca ha estat pública, segons un estudi-, tampoc són partidaris de l'alliberament. 

"Un precedent dubtós pel futur"

Juan Oliva, doctor en Economia de la Universitat de Castella-La Manxa i expert en salut, es mostra més escèptic sobre el precedent que s'assentaria si les potències mundials optessin per la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent. "No sé com explicaríem en una futura pandèmia que cal fer una vacuna si després l'expropiarem", conclou.

L'expert, que també col·labora amb el Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF, no creu que es tracti d'un assumpte "tan senzill", ja que hi ha interessos econòmics molt grans per totes bandes. "No sabem fins a on estan disposats a cedir", exposa Oliva sobre cadascun dels actors implicats, fent referència principalment als interessos de les farmacèutiques. 

Oliva es mostra particularment crític amb les institucions europees, les quals creu que han estat "malament i lentes" i que, de la mateixa manera que empreses privades han creat i produït el vaccí, des de l'àmbit públic també es podria haver tingut més iniciativa, encara que això aporta uns costos que "no sé si Europa voldria assumir", afirma.
 
Precisament, el doctor en Economia apuntala cap al paper de la UE per una gestió "qüestionable" del pla de vacunació, tot afirmant que "s'ha prioritzat el factor econòmic per sobre del fet que les vacunes arribessin en els terminis pactats". Oliva també percep una "confiança excessiva" de la UE davant els compromisos adquirits amb les farmacèutiques productores de la vacuna.

Sobre si Catalunya i la resta de l'Estat tenen el potencial industrial i farmacèutic per produir el vaccí, Oliva no es mostra "gaire confiat" i creu que seria "molt difícil" convèncer a empreses vinculades amb el sector sanitari no especialitzades a produir vacunes. "Tot té uns costos de personal i infraestructures que no sé si estarien disposades a assumir", explica l'expert de la Universitat de Castella-La Manxa.

Salut i les farmacèutiques catalanes es mantenen al marge

Precisament, sobre la viabilitat de produir la vacuna a Catalunya, les principals farmacèutiques del país han preferit mantenir-s'hi al marge. Tres dels laboratoris més grans de tot l'Estat, com són Almirall, Esteve i Ferrer han apuntat a NacióDigital que són empreses dedicades a altres sectors de la farmacologia i que la seva labor "no està dedicada a la producció de vacunes". Es descarten, de moment, per assumir un paper capital en la producció de vacunes davant un eventual escenari que s'alliberessin les patents. El Departament de Salut, al seu torn, no ha ofert el seu punt de vista sobre aquesta possibilitat, malgrat les peticions d'aquest diari.

L'única empresa farmacèutica del país que produirà vacunes contra la Covid és Reig Jofre, que preveu començar a treballar-hi a mitjans de juny, amb el vaccí monodosi de Janssen. La ministra espanyola d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va afirmar fa uns dies que l'empresa catalana en podria produir fins a un milió de dosis diàries.

La decisió, en mans dels òrgans internacionals

Així doncs, com assenyalen totes les fonts consultades, la pilota està a la teulada de les institucions internacionals, que cada cop tenen més pressió per democratitzar el procés de producció i distribució de les vacunes a tot el món. Aquestes pressions, però, també es mantenen intactes per part de les propietàries de les diferents patents.

Des de Catalunya, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diversos professionals del sector sanitari van presentar dimarts la Declaració Barcelona, que reclama la suspensió provisional de les patents de les vacunes contra la Covid. "No pot ser que unes poques farmacèutiques tinguin les nostres vides en les seves mans", va criticar Colau.


La proposta també va arribar al Parlament dimecres, ja que els comuns han proposat una declaració institucional de tots els grups que "pressioni" a les institucions europees perquè les patents quedin lliures. "Implicaria cremar etapes en el procés de vacunació", explicava el portaveu d'En Comú Podem, David Cid.

Durant la campanya de les últimes eleccions, la CUP va introduir la necessitat de crear una farmacèutica pública. Jordi Trapé, farmacòleg i militant de la CUP, en un article publicat en aquest diari el 7 de febrer, criticava "l'espectacle dantesc d'especulació" amb la vacuna i proposava dues alternatives com la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent.

La llicència obligatòria, per una banda, permetria autoritzar a qualsevol farmacèutica a produir el vaccí sense que l'empresa propietària de la patent pogués oposar-s'hi, justificant-ho com a causa de força major per l'emergència sanitària. En el cas de l'expropiació de la patent, l'Estat o la UE serien el propietari únic de la patent, i qualsevol empresa autoritzada, independentment de la seva lògica pública o privada, podria fabricar massivament vaccins per immunitzar la població. Aquesta mesura, més enllà de debats externs a la causa sanitària, seria la que permetria produir més vacunes en menys temps.

A la resta de l'Estat, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va demanar la setmana passada revisar el sistema de patents per solucionar els problemes de producció i distribució de les vacunes. La proposta també ha arribat al Congrés, ja que Bildu ha tramitat una proposició no de llei perquè el govern espanyol doni suport a aquesta liberalització. De moment, però, Europa i els Estats Units s'han oposat frontalment a permetre-ho. La democratització de les vacunes és, ara mateix, un clam sense concreció.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació