TV3, boc expiatori

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El PSC sap que només una hecatombe en la negociació entre ERC i Junts, que pel que sembla segueix en punt mort i ja situa la investidura de Pere Aragonès al maig, pot donar-li alguna possibilitat de tenir un paper en la governabilitat. Per ara, tan sols es plantejaria un tripartit amb ERC i els comuns, que li donaria la majoria necessària, si el lidera Illa i, a més, els republicans renuncien al projecte independentista. Res a fer, per tant. Unes segones eleccions fruit del desacord entre els socis actuals sí que podrien donar-los una perspectiva diferent, bé perquè incrementessin el seu suport o bé perquè tots els actors en joc acabessin revisant la política d'aliances o les prioritats per deixar enrere el bloqueig. 

Tot plegat és encara ciència-ficció. Per això els socialistes es preparen per fer oposició. Salvador Illa ja pensa en el seu govern a l'ombra, a l'estil del que va tenir Pasqual Maragall en el darrer mandat de Jordi Pujol, i demana que Pere Aragonès comparegui immediatament i que comencin a funcionar les comissions parlamentàries. El PSC és conscient que, per ser alternativa, necessita exhibir resultats. No vol que li passi com a Ciutadans; ser el primer grup de la cambra s'ha de traduir en alguna cosa. I s'ha fixat en TV3. 

La televisió pública catalana viu un moment dolç d'audiència -11 anys consecutius de lideratge ho acrediten- malgrat que té problemes estructurals de finançament i de model que n'amenacen el futur. Els seus detractors l'han titllada de ser la "gran maquinària de propaganda" del procés, un qualificatiu que no s'adiu si es tenen en compte els recursos públics -i privats- que es destinen a televisions estatals que, sumades, tenen molta més audiència per emetre un relat ben diferent. Tampoc a les crítiques que rep també de sectors de l'independentisme que es presenten com els més compromesos. 

A les xarxes, i també al Parlament, no costa trobar representants de l'unionisme dur o de sectors de l'independentisme criticant-la. Uns acusant-la d'alimentar el relat sobiranista i els altres de donar veu a personalitats que no són afins a l'independentisme -l'escriptor Javier Cercas ha estat el darrer cas-, fer entrevistes periodístiques a determinats polítics o permetre que s'usi el castellà en alguns informatius o programes, cosa que sempre ha passat a la cadena. Aquests darrers la presenten com una televisió unionista (fins i tot usant neologismes ridículs com "nyorda") o "segrestada" per ERC, obviant que la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, i el director de la cadena, el periodista Vicent Sanchis, van ser promoguts als seus càrrecs actuals per Junts i ja sota el lideratge de Carles Puigdemont. 

El PSC, com deia, en el seu intent d'aparèixer com a "útil" va reclamar ahir "refundar" la cadena -s’hi refereixen com a Fox3- i el cessament del seu cap d'informatius, David Bassa. Es queixen que en les darreres setmanes els han dedicat poca atenció als noticiaris. Els programes que en els darrers temps més han criticat els socialistes -com ara el FAQS, el Tot es mou o l'Està passant- no depenen, però, del departament d'informatius, que diumenge va fer bon periodisme amb el documental sobre els Pujol a Andorra. Un exercici impensable a TVE amb els escàndols de corrupció dels Borbons. Allà, Felip VI i la seva família gaudeixen de mitja hora de bany i massatge setmanal a través del programa Audiencia abierta, i un rètol atrevit amb la monarquia et pot costar la feina a la cadena. Als socialistes els deu semblar bé.  

Em temo que de l'ofensiva sobre TV3 el PSC en tindrà, arribat el cas, prou a cobrar-se algun cap o ocupar, en funció de la negociació, dos o tres dels set llocs del futur consell d'administració de la CCMA. La nova llei de la Corpo estableix que per triar-lo calen dos terços del Parlament, el que fa necessaris els socialistes a més dels grups independentistes. Fa més de dos anys que els actuals consellers tenen el mandat caducat. 

Segur que hi ha programes i informatius de TV3 on passen de frenada i que no s'ajusten, de forma total o parcial, al que ha de ser una televisió pública, que és lícit que tingui línia editorial però també ha d'observar un criteri de pluralitat, rigor i servei públic. En vam parlar amb Salvador Alsius en aquesta entrevista. Però és del tot excessiva la crítica -no pas constructiva- que se li fa, més encara si ho comparem amb altres cadenes públiques del seu entorn. Ja no cal dir de les privades, que operen amb concessions d’espai radiolèctric públic. Els problemes de TV3 i la CCMA són la seva desconnexió del públic més jove, que ja no pot fer de locomotora del sector audiovisual català, que té poca capacitat de crear continguts més enllà dels estrictament televisius, i que dels seus 300 milions d'euros de pressupost -la majoria destinats a pagar les nòmines de la plantilla i no continguts- 240 els ha de posar la Generalitat. La cadena, lògicament, no és aliena a les estretors del mercat publicitari.

TV3 ha acompanyat el procés independentista en alguns espais i, singularment, a través d'alguns periodistes i col·laboradors. Seria surrealista que l'independentisme, un moviment polític que s'ha convertit en majoritari, no s'hi hagués fet sentir, que no hi tingués presència. És més extraordinària, al meu entendre, la infrarepresentació que té als mitjans espanyols quan en parlen. La majoria del públic de TV3 és independentista. Potser té a veure amb la línia editorial i la tria de continguts, com pretén el PSC. Però també perquè a l'altra banda de la pantalla hi ha bàsicament catalanoparlants i, entre aquests, l'opció independentista és majoritària. Són faves comptades i la temptació de complaure l'audiència és forta a qualsevol mitjà.

La societat catalana s'ha polaritzat i això, lògicament, ha afectat els mitjans i el seus usuaris, sense distincions entre públics i privats. Segons el CEO, el 2014 el 24% dels votants del PSC, el PP i Ciutadans s'informaven a través de TV3. Ara només ho fa un 13,5%. Entre els independentistes, una gran majoria. I alguns, ja se sap, voldrien que la televisió pública, com les xarxes o altres mitjans, es convertís en una simple cambra d'eco que desterrés la contradicció.

Però hi ha encara més dades: una enquesta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya afirmava que TV3 és la cadena percebuda com la més "objectiva i plural" entre els catalans (la Sexta també aprova mentre La 1, Antena 3 i Tele 5 suspenen). I el mateix estudi afirma que el 65% dels votants del PSC li posen un 5 o més en pluralitat. Tot plegat és qüestió de decidir si es vol convertir la televisió en un boc expiatori per obtenir algun trofeu o s'aposta per, amb consens i ànim de fomentar un servei públic vital per la nostra llengua, posar-la al dia i governar-la millor. Seria una novetat atès que durant anys s'han obviat peticions i propostes per desgovernamentalitzar-la. Val pel PSC i també per als negociadors d'ERC i Junts, que amenacen de convertir el nou consell de la CCMA -i si poden el nomenament de nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio, que s'hauria de fer per concurs- en una rifa partidista. Ses senyories tenen la paraula. 
 

---

Avui no et perdis

»El PSC exigeix el cessament del cap d'informatius de TV3 i proposa «refundar» la cadena; per Lluís Girona.

»Fortes crítiques contra una exposició de literatura medieval catalana que inclou autors valencians; per Joan Obiols.

» La ministra d'Exteriors menysté el 52% en una entrevista a la televisió pública d'Estònia.

» Cotxe elèctric, rehabilitació urbana i digitalització: així es gastaran els fons europeus; per Andreu Merino i Roger Tugas.

» Fil directe: «Règim del 78 o reformes estructurals»; per Pep Martí.

» Catalunya reformula el pla de vacunació; per Bernat Surroca.

» Janssen atura l'entrega de la vacuna a Europa mentre s'estudien els casos de trombosi als EUA.

» Mapes | Els positius augmenten al 88% de comarques i el 65% de ciutats; per Roger Tugas Vilardell.

»Nou municipis de l'arc metropolità impulsen una associació per donar «veu pròpia» al territori; per Marta Casas.

» Opinió: «Per un govern republicà, 90 anys després»; per Bernat Solé, conseller d'Acció Exterior.

»«Criar bé» de RAC1 s'estrena amb lideratge a l'EGM.
 

---

 El passadís

Els promotors de Patronal Catalana, el projecte de creació d'una organització empresarial al marge de les actuals entitats com Foment del Treball i Pimec, va fent el seu camí. Entorn de l'empresari Pere Barrios, excandidat a presidir la petita i mitjana empresa, s'ha posat en marxa un equip que està elaborant les bases i l'estratègia per crear i expandir la nova organització. Malgrat que fundada des d'una visió clarament sobiranista, Patronal Catalana no es definirà probablement com a independentista per assegurar-se així atreure sectors diversos. Un fet que ja ha estat utilitzat aquests dies per AnemxFeina, una organització empresarial ja creada i que és explícitament independentista, per recordar que ells són l'única patronal que es defineix com a tal sense embuts.  

Vist i llegit

El dilluns va fer 60 anys que, per primer cop, un ésser humà era enviat a l'espai. Es tractava del cosmonauta rus Yuri Gagarin, que va arriscar la seva vida en el primer vol tripulat d'aquestes característiques. Allò va ser un triomf de l'URSS sobre els Estats Units, que en plena guerra freda ja competien a l'espai. Els americans la tornarien el 1969 amb l'arribada de l'home a la lluna. Gagarin va morir en un accident el 1968 i va ser un autèntic heroi soviètic. Sobre el record del primer astronauta de la història i com es commemora cada any l'efemèride n'escrivia ahir aquest reportatge a La Vanguardia el seu corresponsal a Moscú, Gonzalo Aragonés.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, fa exactament 90 anys, es va proclamar la república. La República Catalana a Barcelona i la Segona República espanyola en diversos punts de l'Estat. Les forces republicanes havien guanyat àmpliament a les ciutats les eleccions municipals del 12 d'abril i el govern militar de Berenguer i la monarquia havien donat mostres de la seva feblesa. A la capital catalana Companys primer des de l'Ajuntament i Macià després des de l'actual Palau de la Generalitat, els dos líders d'ERC, van proclamar la República al migdia i hores després ho farien els dirigents republicans a Madrid. Sense oposar resistència Alfons XIII va marxar a l'exili i ja no en tornaria. Aquests dies ho repassem a l'imprescindible dietari a càrrec de Pep Martí. Aquí podeu recuperar el discurs de Macià proclamant la República Catalana, que duraria poc i seria substituïda per la Generalitat. La república espanyola va durar fins a la primavera del 1939, quan el cop d'estat feixista la va derrotar militarment. 

 L'aniversari

El 14 d'abril de 1920 va néixer a Cervera, a la capital de la Segarra, el polític, historiador i editor Josep Benet, una figura cabdal de l'antifranquisme i la transició a Catalunya. Va morir el 2008 a Sant Cugat i aquest any s'ha commemorat el seu centenari. Benet, que va ser militant d'Unió, va unir la tradició del catalanisme democristià i el PSUC, partit al que es va anar acostant i del que n'arribaria a ser candidat al Parlament el 1980. No va guanyar les eleccions però va tenir protagonisme i fins i tot va presentar una moció de censura contra Jordi Pujol el 1983. Malgrat aquest xoc Benet sempre va tenir una bona relació amb Pujol, que després li va confiar algunes tasques governamentals relacionades amb la història. De Benet en destaca la seva producció literària fruit de la investigació que va aprofundir en figures com Lluís Companys, Carles Rahola o Joan Peiró. Catalunya sota el règim franquista és una obra de referència. Us deixo l'entrevista que el 1986 li va ver Josep Maria Espinàs a TV3. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l