Ampli dispositiu i càrregues dels Mossos per desnonar una família amb dos menors al Raval

L'Ajuntament denuncia que els serveis socials han rebut avís del desallotjament quan l'operatiu ja estava en marxa

Càrregues dels Mossos a la rambla del Raval
Càrregues dels Mossos a la rambla del Raval | Carlos Baglietto
13 d'abril del 2021
Actualitzat a les 16:29h
Els Mossos d'Esquadra han desplegat aquest dimarts al migdia vuit dotacions d'antiavalots per executar el desnonament de l'Anwar i la seva família al carrer Aurora del Raval, inclosos dos menors d'edat. El pis on vivia la família estava amenaçat per una data oberta de desnonament i finalment ha estat avui el dia escollit per la comitiva.

El procés judicial va començar fa dos anys i mig quan la propietat de l'edifici, Finques Víctor, no va voler renovar el contracte de lloguer a la família. La immobiliària no va voler negociar amb els afectats, tot i que els veïns van pagar diversos mesos el lloguer després que el contracte caduqués. La d'avui era la novena data assenyalada pels jutjats, després que els anteriors intents de desallotjament fossin frenats a través de recursos o amb resistència a la porta de l'edifici. 

Aquest dimarts el Sindicat d'Habitatge del Raval havia convocat una nova concentració a la porta de la finca a primera hora del matí, però no ha estat fins poc abans de les dues de la tarda que les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra han arribat al carrer Aurora.

La data oberta ha impedit l'acció del sindicat i els Mossos i la comitiva judicial han trobat poca resistència per accedir a l'immoble. Desenes de persones han respost la crida del sindicat per intentar frenar el desallotjament, però ha estat en va.

Un cop executat, activistes i veïns han escridassat els agents dels Mossos abans que entressin als vehicles policials. Després d'alguns moments de tensió, els agents han carregat contra alguns dels manifestants. 

Sense avís als serveis socials

Fonts oficials municipals asseguren a NacióDigital que els jutjats no han avisat del desnonament els serveis socials fins que l'operatiu policial ja estava en marxa. "Això dificulta enormement la tasca de les professionals de l'àrea i de la unitat antidesnonaments", diuen.

Es tracta d'un nou episodi en les deficiències de comunicació que hi ha entre els jutjats de primera instància i el consistori. L'Ajuntament ha insistit repetidament en la necessitat que els jutges avisin amb més temps per poder trobar una solució a cada cas concret i evitar així desnonaments sense alternativa habitacional.

La família té reconeguda la seva vulnerabilitat per part de l'Ajuntament i formen part de la mesa d'emergència. Això vol dir que hauran d'acabar rebent un habitatge públic, però la llista d'espera és llarga. "Mentrestant, els serveis treballen en noves alternatives provisionals, com l'entrada en el programa municipal d'habitatges d'ús turístic captats per al lloguer social", diuen les fonts consultades. Des del sindicat asseguren que el consistori s'ha compromès a limitar a una nit l'estada de la família en un alllotjament temporal i a facilitar a partir de demà un allotjament estable.

L'Anwar i la seva família són musulmans i el sindicat denuncia que la seva llibertat de culte  queda vulnerada, ja que el Ramadà comença avui i en un allotjament temporal no seria possible la pràctica religiosa, per la manca d'accés a cuina. La reivindicació del sindicat és que les administracions garanteixin un habitatge per la família al barri, amb un cost basat en els seus ingressos.

Una moratòria sense efecte

El desnonament de la família de l'Anwar arriba al tram final de la moratòria estatal de desnonaments, que venç el 9 de maig. Tot i que la mesura continua en vigor, els desnonaments no s'aturen.  Els jutges de Barcelona, han expressat dubtes i consideren que no queda clar que el decret cobreixi tots els casos de vulnerabilitat. 

Mentrestant també continua vigent el darrer decret antidesnonaments de la Generalitat, aprovat el novembre del 2020. Els jutges, però, ja van expressar dubtes sobre la seva constitucionalitat i van avisar que l'aplicarien de manera "restrictiva".

Els desnonaments amb data oberta, com el cas del carrer Aurora, també es continuen ordenant tot i que el 2019 el govern espanyol va modificar la llei per obligar els jutges a assenyalar-los amb dia i hora "exactes". Una reforma de la qual el TSJC ha fet cas omís. Els jutges interpreten que la mesura només afecta el primer avís de desnonament, però no els següents. Entre altres coses, defensen que presentar-se sense avisar és l'única manera de no suspendre desnonaments de manera continuada.
Arxivat a