13
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
16:48h
Aquest 13 d'abril es compleixen 38 anys de la mort de Mercè Rodoreda. L'Institut d'Estudis Catalans ha triat aquest dia per presentar el llibre Rodoreda paisatges, editada per l'IEC i que recull fotografies dels paisatges vitals de l'escriptora (Barcelona, França, Suïssa, Àustria, Barcelona i Romanyà) acompanyades de textos i cartes d'ella i d'altres autors. L'obra recorre amb fotografies el segle vital de Rodoreda, una escriptora que, com explica una de les autores, Carme Ibarz, viu en estreta comunió creativa amb el paisatge vegetal.
Ha estat el president de l'IEC, Joandomènec Ros, que és president també de la Fundació Mercè Rodoreda (FMR), qui ha conduït l'acte, en què hi ha intervingut Joaquim Mallafré, membre de la comissió tècnica de la fundació, que ha recordat que l'escriptora va deixar l'IEC com a hereu de la seva propietat intel·lectual. Les autores del llibre, Mercè Ibarz i Carme Esteve, han explicat el seu projecte.
La fotògrafa Carme Esteve ha explicat que va conèixer l'obra i la figura de Rodoreda a partir de textos de Mercè Ibarz, i des d'aquí inicia un recorregut pels escenaris de l'exili de l'escriptora a França. Ho fa amb la voluntat de recuperar els colors i les llums d'aquell inici d'exili. Esteve ha detallat aspectes de la vida de l'escriptora, que es guanya la vida cosint, i que es veurà encara més sacsejada després de l'ocupació alemanya de França, que els obliga a fugir de París i buscar refugi en la França no ocupada. "Hem anat als llocs, els hem retratat -ha explicat-, buscant en l'absència la presència de Mercè Rodoreda". "He descobert la dona, la dona valenta, l'he viscuda molt", ha detallat Carme Esteve.
Mercè Ibarz ha recordat els seus treballs sobre l'autora i els paisatges que van ser rellevants en la seva vida: el pis del carrer de Balmes, a prop de la torre familiar desapareguda, l'estada a Burdeos durant l'ocupació nazi, el París d'abans i després de l'ocupació, la Viena present al pròleg de Quanta, quanta guerra... (Anna Maluquer n'ha llegit un fragment), el Romanyà de la Selva del retorn i els anys darrers.
Ibarz ha destacat la vida de Rodoreda, amb una existència que gira entorn tres ciutats, Barcelona, Ginebra i París. Però alhora a indrets com Roissy-en-Brie, Bordeus o Llemotges. En el llibre, Ibarz assegura que els llocs físics de Mercè Rodoreda són finestres que ajuden a copsar millor l'obra creativa de l'autora, empeltada per tres quarts del segle XX (1908-1983), d'entre els més cruels d'Europa.
L'obra, molt acurada, mostra el món que Rodoreda observava quan mirava el seu entorn, però pretén també ajudar el lector a interpretar el paisatge interior de Rodoreda. Un paisatge trasbalsat per dues guerres, l'exili i una postguerra inacabable, i que aquesta obra fa molt més viu i comprensible.
Ha estat el president de l'IEC, Joandomènec Ros, que és president també de la Fundació Mercè Rodoreda (FMR), qui ha conduït l'acte, en què hi ha intervingut Joaquim Mallafré, membre de la comissió tècnica de la fundació, que ha recordat que l'escriptora va deixar l'IEC com a hereu de la seva propietat intel·lectual. Les autores del llibre, Mercè Ibarz i Carme Esteve, han explicat el seu projecte.
La fotògrafa Carme Esteve ha explicat que va conèixer l'obra i la figura de Rodoreda a partir de textos de Mercè Ibarz, i des d'aquí inicia un recorregut pels escenaris de l'exili de l'escriptora a França. Ho fa amb la voluntat de recuperar els colors i les llums d'aquell inici d'exili. Esteve ha detallat aspectes de la vida de l'escriptora, que es guanya la vida cosint, i que es veurà encara més sacsejada després de l'ocupació alemanya de França, que els obliga a fugir de París i buscar refugi en la França no ocupada. "Hem anat als llocs, els hem retratat -ha explicat-, buscant en l'absència la presència de Mercè Rodoreda". "He descobert la dona, la dona valenta, l'he viscuda molt", ha detallat Carme Esteve.
Mercè Ibarz ha recordat els seus treballs sobre l'autora i els paisatges que van ser rellevants en la seva vida: el pis del carrer de Balmes, a prop de la torre familiar desapareguda, l'estada a Burdeos durant l'ocupació nazi, el París d'abans i després de l'ocupació, la Viena present al pròleg de Quanta, quanta guerra... (Anna Maluquer n'ha llegit un fragment), el Romanyà de la Selva del retorn i els anys darrers.
Ibarz ha destacat la vida de Rodoreda, amb una existència que gira entorn tres ciutats, Barcelona, Ginebra i París. Però alhora a indrets com Roissy-en-Brie, Bordeus o Llemotges. En el llibre, Ibarz assegura que els llocs físics de Mercè Rodoreda són finestres que ajuden a copsar millor l'obra creativa de l'autora, empeltada per tres quarts del segle XX (1908-1983), d'entre els més cruels d'Europa.
L'obra, molt acurada, mostra el món que Rodoreda observava quan mirava el seu entorn, però pretén també ajudar el lector a interpretar el paisatge interior de Rodoreda. Un paisatge trasbalsat per dues guerres, l'exili i una postguerra inacabable, i que aquesta obra fa molt més viu i comprensible.