Ofensiva veïnal contra les cuines «fantasma» que proliferen a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona atura un any les llicències de les «dark kitchens», pensades per preparar menjar a domicili, amb l'objectiu d'estudiar una normativa que n'eviti la proliferació descontrolada

L'interior d'una cuina fantasma al barri de Sarrià de Barcelona
L'interior d'una cuina fantasma al barri de Sarrià de Barcelona | ACN
Joan Obiols
14 d'abril del 2021
Actualitzat a les 20:27h
Les plataformes de delivery obren un nou front polèmic a Barcelona. Després de la derrota per la nova llei rider contra els contractes falsos d'autònoms, les grans empreses de repartiment a domicili aprofiten un nou buit legal per ampliar el seu negoci, ara amb les conegudes com a dark kitchens, locals equipats amb cuines individuals on exclusivament s'elabora menjar per repartir a domicili a través dels riders contractats per Uber, Glovo o Deliveroo. D'altra banda, existeixen les macrocuines fantasmes, que fan referència a l'agrupació de més de quinze cuines. El fenomen que es va iniciar a Madrid, s'ha estès durant la pandèmia per Barcelona i ja compta amb dos macroprojectes als barris de les Corts i Sant Martí.

A mitjans de febrer va iniciar-se la construcció de 20 cuines fantasma en una nau situada entre el Mercat de Sant Martí i un bloc de pisos. El projecte es va impulsar a esquena dels veïns, que a priori, desconeixien la finalitat de les obres. La retirada de la teulada de la nau va posar al descobert les intencions dels promotors, un moviment que de seguida va rebre la negativa del veïnat per les possibles conseqüències que asseguren que pot generar la presència d'aquest tipus de negoci a la zona: olors, fums, sorolls, escombraries i concentracions de riders, així com la "competència deslleial a l'hostaleria del barri".

Des de fa dos mesos, les entitats socials i veïnals de la zona protesten amb concentracions, talls a la via pública i cassolades per exigir a l'Ajuntament l'aturada immediata de les obres i el seu trasllat a les zones industrials o allunyades de les àrees urbanes de la ciutat.

L'empresa promotora de la macrocuina de Sant Martí, New Logistics & Industrials Services Esp SL, és una filial de la britànica Cooklane, una companyia pionera en el sector de les macrocuines que ofereix equipaments per aquestes activitats. No és sorprenent que al capdavant de la multinacional britànica hi hagi el cofundador d'Uber, Travis Kalanick. Les cuines fantasma són un negoci rodó per les empreses delivery, que amb l'oligopoli sobre el sector de repartidors, aspiren a controlar també les cuines per minimitzar els costos. 

Cooklane és la mateixa impulsora d'un altre projecte de 40 cuines en una nau de 1.400 metres quadrats a la superilla de les Corts, que a diferència de la macrocuina de Sant Martí, té les obres en una fase molt més avançada, fins al punt que els veïns no van assabentar-se del projecte fins a l'aparició d'una xemeneia de grans dimensions a la coberta de la nau. La macrocuina de les Corts tampoc rep el suport de les entitats veïnals, que des d'un inici han demanat l'aturada de les obres al govern municipal.

Aturada de les llicències durant un any

Després de setmanes de protestes veïnals, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el 26 de març la suspensió per un any de les llicències d'ampliació o instal·lació per aquests tipus de negocis. Tal com explicaven en roda de premsa el primer tinent d'alcaldia i la regidora d'urbanisme, Jaume Collboni i Janet Sanz, la prohibició va dirigida específicament per als establiments amb obrador i cuines industrials per a l'elaboració de plats preparats sense venda al públic ni degustació. L'objectiu és estudiar una nova normativa urbanística que reguli les activitats de les macrocuines i que eviti la seva proliferació de "manera descontrolada".

En aquest sentit, el govern municipal va anunciar la posada en marxa d'un pla de xoc per fer un control "exhaustiu" de les activitats de les macrocuines ja existents i "garantir" que compleixin les regulacions vigents.

Suspensió amb algunes excepcions

La suspensió dels permisos compta amb algunes excepcions: pel que fa al tipus d'activitat dels càterings, en queden exclosos tots aquells dirigits a escoles, hospitals i clíniques. Altrament, la suspensió afecta tota l'àrea de la ciutat de Barcelona, però fa excepcions amb els parcs de Collserola i Montjuïc, així com les zones industrials de la Verneda i la Zona Franca, i els entorns amb una regulació o suspensió vigent, com els futurs eixos verds de la Superilla de Barcelona.

La plataforma que agrupa el moviment veïnal en contra de les dark kitchens, Veïns Afectats per Cuines Fantasmes, ha denunciat a través de les xarxes socials que les obres de les dues macrocuines a les Corts i Sant Martí no s'han aturat malgrat la suspensió de les llicències que va aprovar l'Ajuntament de Barcelona. La plataforma demana que es traslladi l'obra a un espai alternatiu i reafirmen la seva posició contra aquests projectes. "No volem ni una cuina ni 21. No volem cuines fantasma al nostre barri!", sentencien.
Arxivat a