12
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:56h
El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) celebrarà eleccions al deganat properament. Tot fa preveure que serà el juny, si la junta de govern no decideix avançar-les. El que és segur és que seran disputades, tal i com va avançar NacióDigital. L'actual degana, Maria Eugènia Gay, ja fa temps que treballa en la seva reelecció, mentre que un nucli de col·legiats crític amb la seva gestió està tancant una candidatura alternativa que, si no hi ha sorpreses de darrera hores, liderarà l'advocat Gonçal Oliveros.
Fa molts anys que l'ICAB és una institució hegemonitzada per unes poques famílies. Sens dubte, dues de les més influents han estat els Gay i els Pintó, a vegades enfrontats. Així va ser en les anteriors eleccions, quan Maria Eugènia Gay, filla de l'exdegà Eugeni Gay, exmembre també del Tribunal Constitucional, es va enfrontar a Jordi Pintó, un altre nom de pes a la casa i fill d'un exdegà carismàtic, Josep Joan Pintó. Gay va derrotar Pintó. Aquest cop, però, els dos clans han sumat forces. Montse Pintó, germana de l'excandidat, formarà part de la candidatura de Gay.
És tradicional a l'ICAB que els despatxos que es mouen en l'entorn del Col·legi es divideixin en les eleccions. Aquesta vegada, però, sembla que els despatxos mitjans-grans faran front comú per barrar el pas a una opció de canvi, que ha generat inquietud, ja que Oliveros està sumant sectors diversos molt crítics amb la gestió feta.
Oliveros és un col·legiat de llarga trajectòria amb prestigi en el sector. Soci director del despatx Defensa Legal, va ser membre de la junta de govern del Col·legi. Ara tot indica, segons fonts del gremi, que encapçalarà un equip amb el propòsit de renovar l'entitat i "comprometre l'ICAB en la defensa dels drets fonamentals i una prestació de serveis més eficient als col·legiats", dos aspectes abandonats per Gay, segons els seus crítics.
Gonçal Oliveros és un advocat que no amaga el seu independentisme, però que està constituint una coalició de forces molt diversa en la qual hi ha sobiranistes i persones que no ho són. Totes elles, però, són partidàries que l'ICAB adopti una actitud més valenta a l'hora de defensar els drets i llibertats. Tret d'Oliveros, cap membre de la candidatura haurà format part d'anteriors juntes de govern de l'entitat i són majoritàriament membres de petits despatxos, que consideren oblidats en la gestió de l'ICAB.
Les crítiques a Gay se centren en un coratge descriptible a l'hora de posicionar-se davant la repressió de l'Estat i els atacs als drets fonamentals, així com a una gestió que titllen de tecnocràtica i poc sensible als neguits de la base de la professió. En sectors de l'ICAB va generar indignació la invitació feta al fiscal de l'1-O, Javier Zaragoza, i el fet que la institució no hagi badat boca davant del conflicte polític.
També es recorda el greu incident produït durant una visita del president del Parlament, Roger Torrent, quan aquest es va referir a l'existència de presos polítics i exiliats, i membres de la junta van abandonar l'acte de manera sorollosa. Gay va mostrar la seva irritació amb Torrent, segona autoritat del país.
Veus de la professió qualifiquen d'"oligàrquica" la situació al Col·legi i asseguren que "una entitat com aquesta que va ser cabdal en la lluita per les llibertats en el tardofranquisme i els inicis de la Transició no pot estar en mans d'unes pocs clans familiars".
Fa molts anys que l'ICAB és una institució hegemonitzada per unes poques famílies. Sens dubte, dues de les més influents han estat els Gay i els Pintó, a vegades enfrontats. Així va ser en les anteriors eleccions, quan Maria Eugènia Gay, filla de l'exdegà Eugeni Gay, exmembre també del Tribunal Constitucional, es va enfrontar a Jordi Pintó, un altre nom de pes a la casa i fill d'un exdegà carismàtic, Josep Joan Pintó. Gay va derrotar Pintó. Aquest cop, però, els dos clans han sumat forces. Montse Pintó, germana de l'excandidat, formarà part de la candidatura de Gay.
És tradicional a l'ICAB que els despatxos que es mouen en l'entorn del Col·legi es divideixin en les eleccions. Aquesta vegada, però, sembla que els despatxos mitjans-grans faran front comú per barrar el pas a una opció de canvi, que ha generat inquietud, ja que Oliveros està sumant sectors diversos molt crítics amb la gestió feta.
Oliveros és un col·legiat de llarga trajectòria amb prestigi en el sector. Soci director del despatx Defensa Legal, va ser membre de la junta de govern del Col·legi. Ara tot indica, segons fonts del gremi, que encapçalarà un equip amb el propòsit de renovar l'entitat i "comprometre l'ICAB en la defensa dels drets fonamentals i una prestació de serveis més eficient als col·legiats", dos aspectes abandonats per Gay, segons els seus crítics.
Gonçal Oliveros és un advocat que no amaga el seu independentisme, però que està constituint una coalició de forces molt diversa en la qual hi ha sobiranistes i persones que no ho són. Totes elles, però, són partidàries que l'ICAB adopti una actitud més valenta a l'hora de defensar els drets i llibertats. Tret d'Oliveros, cap membre de la candidatura haurà format part d'anteriors juntes de govern de l'entitat i són majoritàriament membres de petits despatxos, que consideren oblidats en la gestió de l'ICAB.
Les crítiques a Gay se centren en un coratge descriptible a l'hora de posicionar-se davant la repressió de l'Estat i els atacs als drets fonamentals, així com a una gestió que titllen de tecnocràtica i poc sensible als neguits de la base de la professió. En sectors de l'ICAB va generar indignació la invitació feta al fiscal de l'1-O, Javier Zaragoza, i el fet que la institució no hagi badat boca davant del conflicte polític.
També es recorda el greu incident produït durant una visita del president del Parlament, Roger Torrent, quan aquest es va referir a l'existència de presos polítics i exiliats, i membres de la junta van abandonar l'acte de manera sorollosa. Gay va mostrar la seva irritació amb Torrent, segona autoritat del país.
Veus de la professió qualifiquen d'"oligàrquica" la situació al Col·legi i asseguren que "una entitat com aquesta que va ser cabdal en la lluita per les llibertats en el tardofranquisme i els inicis de la Transició no pot estar en mans d'unes pocs clans familiars".