XARXES

Deu polèmiques que han marcat el pas de Colau per Twitter

L'alcaldessa de Barcelona abandona la xarxa social de manera indefinida per intentar fer "bona política"

per Andreu Merino , 12 d'abril de 2021 a les 19:04 |
Ada Colau, en una imatge d'arxiu | ACN
Adeu a Twitter per fer "bona política". Aquest és el missatge que ha transmès l'alcaldessa de Barcelona per defensar la seva retirada indefinida de la xarxa social. "A la política li sobra soroll, testosterona i proclames de tuit fàcil", ha assegurat l'alcaldessa a través d'una publicació al seu compte d'Instagram.

Colau va crear el seu compte a Twitter, encara actiu, el gener del 2010. Primer les seves publicacions van servir per promocionar la seva militància com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i més tard per difondre les propostes dels comuns i la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa, com molts altres càrrecs polítics, ha estat sovint al centre de la polèmica a xarxes des del 2015. Repassem 10 exemples:


1. La mort de Puig Antich

Una de les primeres polèmiques que Colau va viure a Twitter data del 3 de març del 2015, poc abans de les eleccions municipals que la catapultarien a l'alcaldia de Barcelona. "Fa 41 anys el règim feixista va matar Puig Antich a Barcelona, i hores després vaig néixer jo. Barcelona ciutat valenta, que mai es resigni a injustícia!", deia l'aleshores candidata de Barcelona en Comú.

La piulada va provocar una allau de reaccions. Alguns usuaris consideraven que l'alcaldessa insinuava una connexió entre la mort de Puig Antich i el seu naixement, d'altres ho donaven per fet i en feien mofa i alguns atribuïen la polèmica a un malentès.



2. Félix de Azúa i la peixateria

El novel·lista i fundador de Ciutadans, Félix de Azúa, es mostrava crític l'abril del 2016 amb la gestió de Colau en una entrevista a la revista Tiempo. Més enllà de la crítica legítima, De Azúa transmetia un to masclista i classista en la publicació, on entre altres coses deia que l'alcaldessa de Barcelona "hauria d'estar servint en una peixateria". Les declaracions de l'escriptor van provocar rebombori a Twitter, entre detractors i defensors de Colau. L'endemà l'alcaldessa responia de manera implícita amb una piulada en què es fotografiava amb peixateres. "Orgull de dones treballadores i orgull de mercats", deia.


3. "Ni DUI ni 155"

Era el 27 d'octubre del 2017 i el Parlament de Catalunya feia pocs minuts que havia declarat la independència. El posicionament de Colau a Twitter no es va fer esperar. "No en el meu nom, ni DUI ni 155", deia l'alcaldessa de Barcelona enllaçant una publicació que havia fet al seu compte de Facebook.
En un moment d'ebullició a xarxes i de màxim seguiment de la política institucional per part del gruix de la ciutadania, la piulada de Colau va generat milers de reaccions, tant d'aquells que l'acusaven d'equidistant com d'aquells que consideraven adequada la seva postura.
 

4. Rufián i Pérez-Reverte

No hi ha cosa que provoqui més reaccions a la xarxa que una picabaralla amb tres usuaris implicats, tots ells amb molts seguidors. Això és el que va passar el desembre del 2017 entre Colau, el diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l'escriptor Arturo Pérez-Reverte. 
 
L'escriptor havia assegurat que al republicà "li pegaven a l'escola" i Rufián va respondre assegurant que Pérez-Reverte "frivolitzava" el bullying. Una acusació que va comptar amb el suport de Colau. "Hauria de demanar disculpes a les víctimes", deia. La polèmica no acabava aquí i l'escriptor retreia a l'alcaldessa fer "demagògia". "A vostè ningú li ha donat pandereta en aquesta festa", afirmava.


5. Acusació de bullying a Baños

No ha estat l'única vegada que les acusacions de bullying han estat protagonistes d'una polèmica protagonitzada per Colau. El 8 d'agost del 2020 era ella qui acusava d'aquesta pràctica el periodista i excandidat de la CUP Antonio Baños. "Et conec des de 2001, ets un home enginyós, però no t’he vist mai assumir cap responsabilitat. #StopBullying", deia. La piulada arribava després que Baños respongués un tuit de Colau crític amb la monarquia. El periodista assenyalava que el govern espanyol havia pactat la "fuga" de Joan Carles I i acusava l'alcaldessa de "fer el ridícul".


6. De festa, a Gràcia

Les xarxes socials difuminen la frontera entre la vida pública i la privada dels polítics. Colau ho va viure en primera persona l'agost del 2019. L'alcaldessa va sortir de festa a la Vila de Gràcia, coincidint amb la Festa Major del barri i ràpidament es va fer viral un vídeo seu ballant en un bar.

L'origen de la polèmica van ser les crítiques d'usuaris que van retreure a l'alcaldessa que s'estigués divertint en un moment en què la inseguretat centrava l'agenda política de Barcelona. Aquell any Barcelona va registrar l'estiu amb més homicidis dels últims nou anys.


7. "El rotllo fiscalitzador de la llengua"

"En principi utilitzo el castellà però si hi ha preguntes en català, em passo al català". Així es va expressar Colau el novembre del 2020 a l'inici d'un dels seus directes a Instagram. L'ús del castellà com a llengua vehicular va despertar crítiques, una de les quals expressades pel lingüista Màrius Serra: "Les llengües comencen a morir quan els seus parlants les bandegen".
Colau va respondre Serra argumentant que sempre parlava en català als actes institucionals. "És força asfixiant el rollo aquest fiscalitzador de la llengua", deia. Una consideració que encara va despertar més crítiques.


8. JxCat i la falsa acusació de retirar cartells

Una de les últimes polèmiques vinculades a Colau a Twitter va tenir lloc el febrer passat. JxCat va acusar l'Ajuntament de Barcelona de retirar cartells electorals durant la campanya pels comicis del 14-F. Tot plegat, arran d'una piulada de Pilar Rahola amb un vídeo on es veia una operària municipal retirant un cartell amb la foto de Laura Borràs.
La portaveu de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, i Carles Puigdemont es van afegir a la polèmica, provocant la intervenció de Colau. "És greu que un expresident de la Generalitat i la líder de JuntsXCat a Bcn difonguin teories conspiratives delirants", va denunciar l'alcaldessa. Finalment, va quedar demostrar que el cartell s'havia retirat per haver estat col·locat en un lloc no autoritzat I que els de JxCat no eren els únics cartells que s'havien retirat.


9. Contra la "violència" en les manifestacions

Els darrers anys, Barcelona ha estat escenari de manifestacions multitudinàries i també d'aldarulls. Colau ha acostumat a sortir-hi al pas a Twitter i la darrere vegada va ser amb motiu de les mobilitzacions per reclamar l'alliberament de Pablo Hasél. 
"El dret a la protesta és totalment legítim. La violència i el vandalisme, no. La meva condemna rotunda als fets violents d'avui a Barcelona després d'una manifestació pacífica", va piular l'alcaldessa després d'una manifestació en què un grup reduït va cremar parcialment una furgoneta de la Guària Urbana. Les reaccions no es van fer esperar, tant les d'aquells que veien en el tuit una criminalització de la protesta com les d'aquells que reclamaven a l'alcaldessa mà dura per evitar aldarulls.


10. Adeu a Twitter

Qualsevol anunci fet per un càrrec polític a Twitter és susceptible de generar polèmica. No ha estat una excepció el missatge amb què Colau s'ha acomiadat d'aquesta xarxa social.
Alguns usuaris s'han mostrat comprensius amb la decisió de l'alcaldessa, mentre que altres ho han interpretat com una incapacitat per encaixar crítiques.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació