Ara ja no va de retallar

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El consell de ministres es reuneix avui amb un assumpte important damunt la taula. Important també per a Catalunya. Avui es comencen a definir les mesures que faran possible l'accés als fons Next Generation de la UE, una iniciativa comunitària que hauria d'implicar l'arribada de 140.000 milions d'euros en els pròxims anys a Espanya. 72.000 seran a fons perdut i arribaran entre aquest any i el 2023, i la resta aniran a garantir-ne el finançament.

Els Next Generation responen a un canvi de paradigma. El 2008 Europa es va veure immersa, com la resta d'Occident, en una crisi financera que va afectar un sector, el bancari, que havia volgut fer l'agost amb les hipoteques. La resposta va ser l'austeritat, que els governs de dretes van aplicar des del convenciment que contraure la despesa pública permetria donar oxigen a les empreses i les famílies. No hi havia "alternativa", ens deien mentre es retallaven els serveis públics amb l'argument que l'alternativa a fer-ho eren sistemes com Cuba o Corea del Nord.

La sortida d'aquella crisi va implicar més desigualtat mentre s'evitaven reformes estructurals al mercat laboral, les pensions o la transició ecològica. Ara, amb una contracció sobtada i brutal de l'economia pels efectes de la pandèmia, el govern de la UE també és de dretes, però ha arribat a la conclusió que la recuperació pot ser ràpida un cop que s'immunitzi la població i que del que es tracta és d'injectar diners. Injectar vacunes i també diners i posar al dia la indústria. 

L'accés al fons europeu, del qual Espanya en pot ser un gran beneficiari, du associades reformes estructurals que avui començarem a conèixer. Però el govern espanyol ja va avançant-ne algunes, com ara incentivar amb un xec de fins a 12.000 euros per any la jubilació tardana. Tenim més qualitat de vida i se'ns allarga més, és cert, però també ens havien dit que el futur era per tenir més benestar, més temps per a nosaltres. Endarrerir l'edat de jubilació perjudica el relleu al món del treball i, per tant, que hi accedeixin els joves. Les mesures per mirar de quadrar la caixa de la Seguretat Social poden posar les coses encara més difícils a una generació precària i que pràcticament ha encadenat dues crisis.

El govern espanyol haurà d'explicar què passa al maig, quan s'hagi acabat l'estat d'alarma. Amb els ERTO -acaben el 31 de maig-, que han servit per maquillar les xifres d'atur i que no acaben d'agradar a Europa, i també amb els desnonaments, que no havien desaparegut amb la moratòria per la Covid, però que s'havien relaxat una mica. El temor d'una allau de desnonaments és damunt la taula. I els diners d'Europa no poden anar per subsidis, han d'anar per posar al dia la nostra indústria -la batalla pel cotxe elèctric serà icònica-, a atendre més les realitats territorials diferenciades i a fer una transició energètica que necessita velocitat de creuer, però també endreça i un repartiment equilibrat dels sacrificis.

No serà senzill i, en el cas de Catalunya, la Generalitat podrà acompanyar projectes, tenir-ne cura, i veurem si influir en el govern espanyol. El que no podrà, tal com pretenia i sense èxit va intentar pactar ERC, és decidir-los. Implicar-se en la política espanyola és feixuc i provoca més desgast que aplaudiments a les xarxes, però sembla imprescindible ateses les circumstàncies i la necessitat d'atreure on toquen els 41.000 milions als quals opten els projectes amb segell català. 
 

---

Avui no et perdis

» Recta final cap als fons europeus: un manà de subsidis o posar al dia l'economia?; per Oriol March.

» El degoteig de desnonaments no s'atura en el tram final de la moratòria per la Covid; per Andreu Merino.

» Fins a 12.000 euros per cada any que ajornis la teva jubilació.

»L'horitzó de la investidura s'allarga fins al maig; per Oriol March.

»El PSC reclama a ERC que se sumi a un tripartit liderat per Illa; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Govern en minoria»; per Jaume Barberà.

» Les dues famílies continuistes del Col·legi d'Advocats pacten unir‑se per frenar els renovadors; per Pep Martí.

»Fer política a Twitter: la gestió de comunicació més arriscada; per Daniel Muñoz i Lluís Girona.

»Deu polèmiques que han marcat el pas de Colau per Twitter; per Andreu Merino.

» Opinió: «Noms de Joaquim Nadal»; per Carme Vidalhuguet.

»13 d'abril de 1931: victòria aclaparadora d'ERC a Catalunya i allau republicà a tot Espanya; per Pep Martí.

»Natza Farré deixa «La competència» de Rac1 després de 12 anys.
 

---

 El passadís

Màrius Carol, director de La Vanguardia entre 2013 i 2020, està semijubilat però encara té despatx a Torre Godó i està engrescat amb la producció literària. Aquest Sant Jordi espera triomfar amb les seves memòries dels anys de director -en vam parlar amb ell en aquesta entrevista- però també està immers en la redacció de les memòries de Javier Godó, comte de Godó i propietari de La Vanguardia i Rac1. Segons Carol, el seu editor va quedar ben decebut amb la Casa Reial per l'actitud envers el procés català i especialment pel discurs del 3-O. Però això no vol dir que s'hi hagi enfrontat o perdut la interlocució. Fa pocs dies va visitar el Palau de la Zarzuela. Veurem si a les memòries amb Carol es deixa anar, que valdrà la pena llegir-les.   

Vist i llegit

L'anomenat urbanisme tàctic és una de les novetats que ha introduït el govern d'Ada Colau al paisatge urbà de Barcelona. Superilles, més espai pels vianants, pacificació d'alguns carrers... i també noves barreres i alguns inconvenients estètics i més problemes per circular per la ciutat. Sobre això es pronuncia l'arquitecta Benedetta Tagliabue, que defensa amb arguments i vehemència el model dels alcaldes socialistes en una entrevista que Toni Sust li fa a El Periódico. És interessant llegir el seu discurs de ciutat. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2019, fa dos anys, va morir als Guiamets, al Priorat, la lluitadora antifeixista Neus Català. Tenia 103 anys i era una de les darreres supervivents dels camps nazis. Quan ella va morir encara era viva la pallaresa Conxita Grangé, que també va passar per Ravensbrück i que va morir a Tolosa uns mesos després. Us deixo l'entrevista biogràfica que, el 1978, li va fer a TVE Montserrat Roig, que mesos abans havia publicat l'assaig Els catalans als camps nazis, una de les seves obres cabdals.

 L'aniversari

El 13 d'abril de 1978, avui fa 43 anys, va néixer a La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, l'exjugador de futbol Carles Puyol, una de les llegendes del Barça. Puyol, que havia entrat a la Masia a mitjans dels 90, va arribar al primer equip el 1999 i es va convertir en un indiscutible a la defensa fins a la seva retirada el 2014 per problemes mèdics. Puyol, que era el capità, va guanyar dos campionats del Món de Clubs, dues Supercopes d'Europa, tres Lligues de Campions, sis lligues, dues Copes del Rei i sis Supercopes espanyoles. Quasi res. Afegiu-hi una Eurocopa i un Mundial amb la selecció espanyola. Puyol va formar part de la direcció esportiva del club un cop retirat. Aquest vídeo repassa la seva trajectòria.

 ​Fes clic aquí per rebre'l