FUTBOLÍTICA

Una cursa per dibuixar els confins d'Euskal Herria

Aquest dissabte se celebra la darrera etapa de la Itzulia de 2021, una cursa ciclista que va néixer per iniciativa del nacionalisme basc

per Ramon Usall , 10 d'abril de 2021 a les 11:30 |
Cartell de la quarta edició de la Volta al País Basc, organitzada el 1927 pel diari 'Excelsior' | Excelsior
Tota cursa ciclista és sempre molt més que una competició estrictament esportiva. Especialment, si del que parlem és de les grans proves per etapes batejades amb el nom dels respectius països que les acullen. El Tour de França és un autèntic esdeveniment cultural i social, no cal dir-ho, però sovint ha estat també un vehicle per reivindicar els límits territorials de la nació francesa. Sense anar més lluny, la primera vegada que el Tour va passar les fronteres gal·les va ser per visitar l'Alsàcia i la Lorena, regions aleshores germàniques, però que França reivindicava com a part del seu territori nacional.

És aquest mateix esperit de dibuixar els confins d'Euskal Herria el que va portar el nacionalisme basc a impulsar, l'any 1924, la celebració de la primera volta ciclista al seu territori. La iniciativa va anar a càrrec del diari esportiu Excelsior, creat aquell mateix any, en plena dictadura de Primo de Rivera, per l'entorn de la Comunió Nacionalista Basca, una de les dues fraccions en les quals s'havia dividit l'històric Partit Nacionalista Basc de Sabino Arana.


Editat per l'empresa biscaïna Tipográfica General, responsable també dels diaris generalistes Euzkadi i La Tarde, l'Excelsior es va convertir en el primer periòdic esportiu d'aparició diària de l'Estat espanyol, precedint fins i tot el català El Mundo Deportivo que, tot i haver nascut el 1906, tenia, en aquella època, una periodicitat encara setmanal.
 

Cartell publicitari del diari 'Euzkadi', la principal capçalera nacionalista basca, editada pel mateix grup que el diari 'Excelsior ' Foto: Museu de Belles Arts de Bilbao


La creació de l'Excelsior responia a dues necessitats. D'una banda, cobrir la informació esportiva basca i internacional. De l'altra, evitar els possibles problemes amb la censura dictatorial dels altres periòdics del grup, raó per la qual a la capçalera se li va afegir el subtítol "Deportes, información, cultura" que deixava entreveure que no només s'hi parlaria d'esport. Dirigit per Jacinto Miquelarena, que paradoxalment s'integraria més endavant a les files de la Falange arribant fins i tot a ser l'autor d'alguns dels versos del Cara al sol, una de les primeres grans iniciatives del diari va ser la creació de la volta ciclista al País Basc.

Agafant el relleu de curses com la Irun-Pamplona-Irun, organitzada el 1909, o de la Vuelta a las Vascongadas y Navarra que va recórrer, el 1913, les quatre capitals de l'Euskal Herria sota sobirania espanyola, el diari Excelsior va organitzar la primera volta al conjunt del país seguint tres principis: crear una cursa de referència en el calendari ciclista internacional, donar a conèixer el País Basc al món, i dibuixar, amb el recorregut de la prova, els contorns d'Euskal Herria.

 

Mapa de la quarta edició de la Volta al País Basc amb un traçat que recorre tots els territoris d'Euskal Herria Foto: Excelsior


Per convertir la nova volta en un referent internacional, l'Excelsior va comptar amb la complicitat del diari francès L'Auto, organitzador del Tour de França i dirigit, com la ronda gal·la, per Henri Desgrange, un fet que va propiciar que els millors corredors del moment participessin en la prova basca, com ho demostra que el francès Francis Pélissier es va emportar la victòria en la primera edició, seguit a la classificació general pel seu germà Henri, campió del Tour de 1923.

Pel que fa a la voluntat de projectar Euskal Herria al món, l'organització va decidir que la cursa, disputada en tres etapes, recorregués tots els racons del País Basc passant per Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona però també per Baiona, afegint així el nord del país, sota sobirania francesa, al trajecte de la cursa. De fet, la ruta d'aquesta volta al País Basc responia a la consigna del "Zazpiak bat", un lema, que en català es podria traduir per "les set, en una", popularitzat pel nacionalisme basc a finals del segle XIX per reclamar la unió dels set territoris de llengua i cultura basques en un únic projecte de país: Euskal Herria.
 

Cartell amb el mapa d'Euskal Herria i l'escut que representa la consigna del Foto: Pinterest


Tot i que els promotors de la cursa eren propers a la Comunió Nacionalista Basca, el sector més autonomista i moderat del nacionalisme, que pregonava aleshores una entesa amb el republicanisme i l'esquerra espanyola, a diferència del que defensava la fracció Aberri, de tendència obertament independentista, els organitzadors tenien molt clara la territorialitat d'Euskal Herria i així van voler plasmar-ho en el recorregut de la cursa.

Durant les seves set primeres edicions, disputades entre 1924 i 1930, la volta al País Basc va ser organitzada per l'Excelsior i va recórrer totes les províncies basques, convertint-se en una prova de referència en el calendari internacional, com ho demostra el fet que, fins al 1930, no hi va haver un guanyador originari del sud dels Pirineus, el navarrès arrelat a Catalunya Mariano Cañardo, que va triomfar en una edició marcada per una convocatòria de vaga dels tipògrafs biscaïns que va forçar a canviar la data de la cursa.

Els convulsos esdeveniments que el País Basc i l'Estat espanyol van viure amb l'entrada de la dècada dels 30 van propiciar que la cursa no es disputés entre 1931 i 1934. En concret, el diari Excelsior es va veure afectat pel procés d'unificació entre la Comunió Nacionalista Basca i Aberri que va provocar la refundació del Partit Nacionalista Basc. El sector disconforme amb aquest procés de fusió, que considerava massa conservador i religiós el PNB, va impulsar la creació d'Acció Nacionalista Basca, un partit també nacionalista, però laic i d'esquerres que va constituir el primer embrió de l'actual esquerra abertzale.

El fet que algun dels promotors de la nova ANB tingués el control de l'empresa Tipográfica General, que publicava l'Excelsior, va provocar que el primer diari esportiu de l'estat desaparegués per deixar pas, tres dies després, al naixement d'un nou periòdic, l'Excelsius, que n'assumia el llegat i que es publicava des de posicions polítiques properes al renascut Partit Nacionalista Basc.
 

Recorregut de l'edició de 1935 de la Volta al País Basc organitzada pel diari 'Excelsius' Foto: Excelsius


A pesar que el nou Excelsius va començar a publicar-se l'octubre de 1931, no va ser fins al 1935 quan es va plantejar reprendre l'organització de la volta ciclista al País Basc amb una de les edicions més reeixides i recordades de la prova. Aquell agost de 1935, l'Excelsius va plantejar una cursa en cinc etapes que, per primera vegada, concedia a Baiona, la principal ciutat del País Basc francès, el privilegi d'acollir un final i un inici d'etapa.

Sense saber-ho, aquella cursa de 1935, que va acabar amb victòria del prestigiós ciclista italià Gino Bartali, va ser la darrera que va dibuixar, amb el seu recorregut, els confins de tota Euskal Herria. L'estiu següent, l'aixecament militar liderat pel general Franco, va provocar que l'edició de 1936 no arribés a disputar-se. Era l'inici d'un llarg parèntesi per la principal cursa ciclista basca, que va veure com el triomf franquista en la guerra del 36 i la instauració de la dictadura feixista que se'n va derivar impedien la seva represa d'acord amb el principi de promoció de la territorialitat d'Euskal Herria que l'havia vist néixer.
 

Els ciclistes Mariano Cañardo, Federico Ezquerra i Antonio Mantes, llegeixen el diari 'Excelsius' durant l'edició de 1935 Foto: Excelsius


Malgrat diversos intents per ressuscitar la cursa, la Volta al País Basc no va reaparèixer com a tal fins al 1969, quan es va fusionar amb la Bicicleta Eibarresa, una prova per etapes nascuda durant el franquisme, i va passar a ser organitzada pel diari guipuscoà La Voz de España, una capçalera antagònica a un Excelsius que havia desaparegut el 1937 per ordre de l'executiu basc que, en aquells temps de guerra, pretenia estalviar paper prioritzant la instal·lació a l'antiga redacció del diari esportiu de l'Eguna, el primer periòdic publicat íntegrament en èuscar.

De fet, La Voz de España havia estat creada poc després de l'aixecament feixista per militants carlistes, anava acompanyada del lema "Dios, Patria, Rey" i va passar a ser controlada, ben aviat, per la Falange. Una circumstància que explica perfectament el perquè la nova Volta al País Basc va oblidar la idea de dibuixar les fronteres d'Euskal Herria amb el seu recorregut, deixant així enrere el somni del "Zazpiak bat" que havia inspirat els seus promotors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació