10
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
8:16h
Per casualitat o no, la sentència del Tribunal Suprem que condemna Joan Josep Nuet a una pena d'inhabilitació va arribar divendres, pocs dies després de l'"afer Cuevillas", que va acabar amb el secretari de la mesa del Parlament de Junts apartat per qüestionar l'estratègia de desobediència "simbòlica" a la cambra catalana que defensa el partit de Carles Puigdemont. El Suprem, en la seva sentència sobre Nuet, deixa clar que sigui simbòlica o no, la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) està penada amb la inhabilitació, i marca de prop l'actuació de la nova mesa del Parlament i de la seva presidenta, Laura Borràs, que vol reprendre la feina del Parlament al punt on ho va deixar l'expresidenta Carme Forcadell. Això és, va dir, "garantir el debat parlamentari i els drets dels diputats" i no permetre ingerències externes dels tribunals.
Als dos tribunals que han vist la causa de la mesa de l'1-O s'han plantejat arguments diversos. Nuet va intentar desmarcar-se del procés, reivindicar el seu no-independentisme per mirar de sortir airós de la sala segona, i va assegurar que la seva conducta a la mesa havia anat encaminada a fer constitucionals les resolucions independentistes i a "frenar la independència". Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els membres independentistes van reivindicar la seva inviolabilitat parlamentària i que no volien desobeir el TC.
Cap dels plantejaments ha satisfet els jutges, que han sentenciat sempre en el sentit que demanava la Fiscalia: inhabilitació. Futurs casos en la mateixa línia previsiblement tindran el mateix desenllaç. Abans de ser apartat, Cuevillas defensava que no tenia sentit "immolar-se" per resolucions que no han de tenir "cap eficàcia". La seva substituta, Aurora Madaula, no té dubtes sobre l'estratègia de "confrontació".
La nova mesa, amb Borras al capdavant i per primera vegada amb presència de la CUP, vol tenir aquest paper. En el seu discurs després d'assumir el càrrec, Borràs va evidenciar un trencament amb l'herència de Roger Torrent, que també està investigat per la Fiscalia, juntament amb la resta de membres independentistes de la mesa, per haver permès el debat d'iniciatives contra la sentència de l'1-O i la monarquia. La CUP també planteja la legislatura amb un paper rellevant de l'òrgan rector de la cambra, que ha de garantir els drets dels diputats i frenar les ingerències del TC. La via que plantegen les dues formacions a la mesa sembla encaminada cap als tribunals i, vistos els precedents al TSJC i al Suprem, pot acabar amb noves inhabilitacions, com ja apuntava Cuevillas abans que se'n precipités la destitució.
Què farà el Parlament per evitar-ho? Encara no s'ha concretat. Fa poques setmanes, Junts va anunciar un "preacord" per un "decàleg" pensat per reformar el reglament del Parlament davant dels casos susceptibles d'esclatar aquesta legislatura. Aquesta declaració d'intensions encara s'ha de desenvolupar. Des de la CUP defensen "anar fins al final" en la defensa dels drets dels diputats i la "garantia de drets col·lectius". "L'important és garantir drets, ningú és imprescindible, si ens inhabiliten hi haurà algú altre", diu Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa. A l'horitzó, la primera decisió controvertida que podria tenir sobre la taula la mesa de Borràs és la delegació del vot de Lluís Puig. Fins ara, s'ha permès. Si el TC ho tomba, caldrà veure la resposta de la majoria independentista.
Punt d'inflexió el 2014
Els límits del Parlament són cada vegada més evidents. El judici a la mesa de l'1-O va servir per constatar com la involució del TC ha anat coartant cada vegada més el debat parlamentari. Des del 2014, l'alt tribunal ha anat restringint el criteri amb sentències que posen pressió i limiten l'activitat dels legislatius. En el cas del procés, la sentència 259/2015 que declara inconstitucional la resolució d'inici del procés aprovada pel Parlament ha condicionat tota l'actuació posterior de la mesa. El 2015, el TC va establir que l'òrgan rector de la cambra "havia d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió". És a dir, impedir la tramitació de qualsevol iniciativa d'impuls al procés independentista. La mesa de Carme Forcadell va ser condemnada per no haver fet cas de les reiterades advertències en relació a aquesta decisió del TC.
El canvi de criteri del TC ha augmentat la pressió en els últims anys sobre la mesa, en particular la del Parlament de Catalunya. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", va dir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya al TSJC. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui. La mesa de Forcadell ha quedat inhabilitada i la de Torrent va pel mateix camí.
El Parlament, més limitat
L'expressió, dita per diversos juristes, la va fer servir també Nuet al Suprem: abans, el TC esperava a la porta del Parlament i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. Si en sortia alguna resolució inconstitucional, el TC la tombava, però no n'impedia el debat. "El debat parlamentari pot convertir una iniciativa inconstitucional en constitucional", va recordar Nuet al Suprem. El punt d'inflexió va ser el 2014, quan l'alt tribunal va tombar una resolució que feia referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". Era un acord polític, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya.
La pressió ha anat en augment des d'aleshores. Sigui casualitat o no, el Suprem ha dictat sentència sobre el cas de Nuet a l'inici de la nova legislatura i just després que l'estratègia de confrontació s'hagi posat en entredit per un dels independents de Junts més propers a Puigdemont. La legislatura tot just comença, però els jutges continuen marcant ben de prop l'activitat del Parlament.
Als dos tribunals que han vist la causa de la mesa de l'1-O s'han plantejat arguments diversos. Nuet va intentar desmarcar-se del procés, reivindicar el seu no-independentisme per mirar de sortir airós de la sala segona, i va assegurar que la seva conducta a la mesa havia anat encaminada a fer constitucionals les resolucions independentistes i a "frenar la independència". Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els membres independentistes van reivindicar la seva inviolabilitat parlamentària i que no volien desobeir el TC.
Cap dels plantejaments ha satisfet els jutges, que han sentenciat sempre en el sentit que demanava la Fiscalia: inhabilitació. Futurs casos en la mateixa línia previsiblement tindran el mateix desenllaç. Abans de ser apartat, Cuevillas defensava que no tenia sentit "immolar-se" per resolucions que no han de tenir "cap eficàcia". La seva substituta, Aurora Madaula, no té dubtes sobre l'estratègia de "confrontació".
La nova mesa, amb Borras al capdavant i per primera vegada amb presència de la CUP, vol tenir aquest paper. En el seu discurs després d'assumir el càrrec, Borràs va evidenciar un trencament amb l'herència de Roger Torrent, que també està investigat per la Fiscalia, juntament amb la resta de membres independentistes de la mesa, per haver permès el debat d'iniciatives contra la sentència de l'1-O i la monarquia. La CUP també planteja la legislatura amb un paper rellevant de l'òrgan rector de la cambra, que ha de garantir els drets dels diputats i frenar les ingerències del TC. La via que plantegen les dues formacions a la mesa sembla encaminada cap als tribunals i, vistos els precedents al TSJC i al Suprem, pot acabar amb noves inhabilitacions, com ja apuntava Cuevillas abans que se'n precipités la destitució.
Què farà el Parlament per evitar-ho? Encara no s'ha concretat. Fa poques setmanes, Junts va anunciar un "preacord" per un "decàleg" pensat per reformar el reglament del Parlament davant dels casos susceptibles d'esclatar aquesta legislatura. Aquesta declaració d'intensions encara s'ha de desenvolupar. Des de la CUP defensen "anar fins al final" en la defensa dels drets dels diputats i la "garantia de drets col·lectius". "L'important és garantir drets, ningú és imprescindible, si ens inhabiliten hi haurà algú altre", diu Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa. A l'horitzó, la primera decisió controvertida que podria tenir sobre la taula la mesa de Borràs és la delegació del vot de Lluís Puig. Fins ara, s'ha permès. Si el TC ho tomba, caldrà veure la resposta de la majoria independentista.
Punt d'inflexió el 2014
Els límits del Parlament són cada vegada més evidents. El judici a la mesa de l'1-O va servir per constatar com la involució del TC ha anat coartant cada vegada més el debat parlamentari. Des del 2014, l'alt tribunal ha anat restringint el criteri amb sentències que posen pressió i limiten l'activitat dels legislatius. En el cas del procés, la sentència 259/2015 que declara inconstitucional la resolució d'inici del procés aprovada pel Parlament ha condicionat tota l'actuació posterior de la mesa. El 2015, el TC va establir que l'òrgan rector de la cambra "havia d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió". És a dir, impedir la tramitació de qualsevol iniciativa d'impuls al procés independentista. La mesa de Carme Forcadell va ser condemnada per no haver fet cas de les reiterades advertències en relació a aquesta decisió del TC.
El canvi de criteri del TC ha augmentat la pressió en els últims anys sobre la mesa, en particular la del Parlament de Catalunya. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", va dir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya al TSJC. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui. La mesa de Forcadell ha quedat inhabilitada i la de Torrent va pel mateix camí.
El Parlament, més limitat
L'expressió, dita per diversos juristes, la va fer servir també Nuet al Suprem: abans, el TC esperava a la porta del Parlament i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. Si en sortia alguna resolució inconstitucional, el TC la tombava, però no n'impedia el debat. "El debat parlamentari pot convertir una iniciativa inconstitucional en constitucional", va recordar Nuet al Suprem. El punt d'inflexió va ser el 2014, quan l'alt tribunal va tombar una resolució que feia referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". Era un acord polític, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya.
La pressió ha anat en augment des d'aleshores. Sigui casualitat o no, el Suprem ha dictat sentència sobre el cas de Nuet a l'inici de la nova legislatura i just després que l'estratègia de confrontació s'hagi posat en entredit per un dels independents de Junts més propers a Puigdemont. La legislatura tot just comença, però els jutges continuen marcant ben de prop l'activitat del Parlament.