efemèride

El Carrasco i Formiguera més desconegut

L'historiador Lluís Duran culmina un voluminós estudi sobre la trajectòria del dirigent històric d'Unió, afusellat per Franco aquest divendres fa 83 anys

per Pep Martí , 9 d'abril de 2021 a les 07:00 |
Manuel Carrasco i Formiguera. | Arxiu Municipal de Barcelona
Aquest divendres es compleixen 83 anys de l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938), dirigent històric d'Unió Democràtica de Catalunya, en plena Guerra Civil, en mans del bàndol franquista. Tot i ser una figura recordada i homenatjada, la seva trajectòria vital i política encara resta poc coneguda, malgrat la recerca del malaguanyat Hilari Raguer, especialment Divendres de Passió, centrada en el seu processament i mort. L'historiador Lluís Duran porta ja set anys investigant el personatge, a petició de la família a través d'un dels nets del polític, Manuel Martí Carrasco.

Lluís Duran va capbussar-se en l'evolució política de Carrasco i ha culminat un treball de prop de 800 pàgines que ara busca editor. En declaracions a NacióDigital, destaca el caràcter "sorprenentment modern" de Carrasco i la seva capacitat per "trencar esquemes" de qui s'hi acosti amb apriorismes. "Va ser un dels primers, fora del camp marxista, a parlar de dret d'autodeterminació, i dins dels corrents democristians, va tenir una visió molt moderna del tema social, advocant pels drets dels treballadors i de la participació obrera en la gestió empresarial", assegura.


Manuel Carrasco i Formiguera va començar la seva formació política com a secretari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Però des de ben jove va voler anar més enllà d'una acció pietosa. Com explica Duran, Carrasco ho tenia tot per ser un jove de la Lliga Regionalista, però ben aviat hi va trencar. Va entrar com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona com a militant de la Joventut Nacionalista, la branca jove del partit de Francesc Cambó. 

Però ben aviat va xocar amb la Lliga. "Va defensar una política decidida en favor de la catalanització de l'administració municipal, però la Lliga, que feia una acció molt ferma en aquest àmbit a la Mancomunitat, a l'Ajuntament era més conservadora i Carrasco va topar amb la direcció". Va ser dels joves que van escindir-se per passar a Acció Catalana.

Amb la República, va continuar a Acció Catalana fins que va entrar a la democristiana UDC pocs mesos després de la seva fundació. "Però sempre va ser un macianista", explica Lluís Duran, per qui "Carrasco era un independentista que sempre es referia a la fraternitat entre tots els pobles".

En la seva recerca, Duran s'ha capbussat en l'hemeroteca i ha consultat la premsa del PNB, ja que Carrasco sempre va tenir en el partit basc un model a seguir: "Volia un partit com el PNB, que fos una organització de masses, amb un sindicat potent que no fos un sindicat groc, democristià però gens clerical". 


Defensor d'un aeroport internacional

Un dels aspectes estudiats per Duran ha estat el pas de Carrasco per l'Ajuntament de Barcelona. El regidor catalanista va ser dels primers a propugnar un aeroport internacional per a Barcelona, en uns anys en què s'estava a les beceroles de l'aviació comercial. Duran ha accedit a un informe editat pel consistori en què Carrasco explica un vol entre Barcelona i Brussel·les amb tota mena de detalls sobre la seguretat i les característiques del vol. També apostava perquè l'aeroport s'instal·lés al delta del Llobregat. En aquell moment, però, el projecte va quedar aparcat.

El dirigent d'UDC es va mantenir lleial a la República, tot i el seu catolicisme ferm, davant la política laica dels governs republicans. En plena Guerra Civil, el president Companys el va enviar a Euskadi com a delegat, però va ser fet presoner quan es dirigia a Bilbao en vaixell. Processat i sotmès a consell de guerra, va ser condemnat a mort l'agost del 1937. Les pressions del Vaticà van aconseguir ajornar l'execució uns mesos. Però Franco va ser implacable i Carrasco va ser afusellat el 9 d'abril de 1938. Un Divendres Sant, potser en un acte més de sarcasme pel seu catolicisme. Avui fa 83 anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació