08
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
09
d'abril
a les
15:39h
L'endemà d'anunciar la suspensió de la immunització dels menors de 60 anys amb AstraZeneca, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha insistit que es manté l'objectiu de tenir vacunats contra el coronavirus 33 milions d'espanyols a finals d'agost. El càlcul, però, depèn de l'arribada a temps de les dosis previstes i es pot veure afectat pel canvi de criteri amb la vacuna anglo-sueca, que fins ara era el fàrmac reservat per immunitzar la població més jove. Ara mateix poc més del 6% de la població de l'Estat ha rebut la pauta completa.
Per aconseguir l'objectiu del govern espanyol, que confia que el 70% de la població estigui immunitzada contra la Covid-19 a l'estiu, cal que el ritme de vacunació assoleixi les 300.000 dosis diàries. "Hi ha mà d'obra disponible per posar les vacunes, però no arriben les dosis pactades", explica Anna Vilella, epidemiòloga de l'Institut de Salut Global de Barcelona.
Per sostenir els optimistes objectius de vacunació, l'executiu confia en una acceleració del nombre de dosis que arribaran a Espanya des d'aquest mes. Està previst que Pfizer, la que a hores d'ara és la farmacèutica amb el subministrament més estable, enviï almenys 1,2 milions de dosis setmanals. D'AstraZeneca haurien d'arribar set milions de dosis fins al juny, de la vacuna monodosi de Jannsen, 5,5 milions de dosis; i de Moderna, 3,5 milions.
Si no es pot fer servir AstraZeneca en la població a què estava destinada, entre els 18 i els 55 anys, s'allargarà la immunització; llevat que s'hagin comprat "prou vacunes per cobrir aquest dèficit", preveu Vilella. L'experta destaca que cal "una estratègia única en l'àmbit europeu", ja que els canvis de postura sobre el fàrmac "fan caure la confiança de la ciutadania".
Per la seva banda, Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester, creu que és "difícil fer prediccions" sobre el compliment dels objectius de vacunació perquè pot haver-hi nous factors inesperats que dificultin la vacunació, per exemple amb la vacuna de Jannsen, de tecnologia similar a la d'AstraZeneca.
Per això, aposta per "intentar negociar amb el màxim de fabricants de vacunes", com ara Sputnik -si l'Agència Europea del Medicament (EMA) hi dona el vistiplau. La setmana vinent l'EMA començarà a analitzar la vacuna russa, alhora que té pendent donar llum verda a les de Novavax i Curevac, que podrien reforçar la campanya de vacunació.
Pel que fa a la suspensió de l'administració d'AstraZeneca entre els menors de 60 anys, Macip considera que "des del punt de vista de la salut pública hi ha més risc a deixar de vacunar que a continuar vacunant", per la qual cosa "Espanya està prenent decisions difícils d'explicar" davant el vincle remot entre la vacuna i casos de trombosi que es produeixen en proporcions "molt baixes" de la població.
En aquest sentit, posa l'exemple del Regne Unit, que ha inoculat el fàrmac anglo-suec sense "cap mena de restriccions" d'edat i "està evitant gairebé el 90% dels ingressos hospitalaris" entre els vacunats, fins i tot amb una sola dosi. "Costa d'entendre per què Espanya no ho està fent", rebla l'expert, que parla d'una "cadena d'errors" per valorar les decisions preses sobre aquest fàrmac, al qual poden haver afectat "motivacions polítiques" com ara les relacions entre Europa i el Regne Unit.
Per aconseguir l'objectiu del govern espanyol, que confia que el 70% de la població estigui immunitzada contra la Covid-19 a l'estiu, cal que el ritme de vacunació assoleixi les 300.000 dosis diàries. "Hi ha mà d'obra disponible per posar les vacunes, però no arriben les dosis pactades", explica Anna Vilella, epidemiòloga de l'Institut de Salut Global de Barcelona.
Per sostenir els optimistes objectius de vacunació, l'executiu confia en una acceleració del nombre de dosis que arribaran a Espanya des d'aquest mes. Està previst que Pfizer, la que a hores d'ara és la farmacèutica amb el subministrament més estable, enviï almenys 1,2 milions de dosis setmanals. D'AstraZeneca haurien d'arribar set milions de dosis fins al juny, de la vacuna monodosi de Jannsen, 5,5 milions de dosis; i de Moderna, 3,5 milions.
Si no es pot fer servir AstraZeneca en la població a què estava destinada, entre els 18 i els 55 anys, s'allargarà la immunització; llevat que s'hagin comprat "prou vacunes per cobrir aquest dèficit", preveu Vilella. L'experta destaca que cal "una estratègia única en l'àmbit europeu", ja que els canvis de postura sobre el fàrmac "fan caure la confiança de la ciutadania".
Per la seva banda, Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester, creu que és "difícil fer prediccions" sobre el compliment dels objectius de vacunació perquè pot haver-hi nous factors inesperats que dificultin la vacunació, per exemple amb la vacuna de Jannsen, de tecnologia similar a la d'AstraZeneca.
Per això, aposta per "intentar negociar amb el màxim de fabricants de vacunes", com ara Sputnik -si l'Agència Europea del Medicament (EMA) hi dona el vistiplau. La setmana vinent l'EMA començarà a analitzar la vacuna russa, alhora que té pendent donar llum verda a les de Novavax i Curevac, que podrien reforçar la campanya de vacunació.
Pel que fa a la suspensió de l'administració d'AstraZeneca entre els menors de 60 anys, Macip considera que "des del punt de vista de la salut pública hi ha més risc a deixar de vacunar que a continuar vacunant", per la qual cosa "Espanya està prenent decisions difícils d'explicar" davant el vincle remot entre la vacuna i casos de trombosi que es produeixen en proporcions "molt baixes" de la població.
En aquest sentit, posa l'exemple del Regne Unit, que ha inoculat el fàrmac anglo-suec sense "cap mena de restriccions" d'edat i "està evitant gairebé el 90% dels ingressos hospitalaris" entre els vacunats, fins i tot amb una sola dosi. "Costa d'entendre per què Espanya no ho està fent", rebla l'expert, que parla d'una "cadena d'errors" per valorar les decisions preses sobre aquest fàrmac, al qual poden haver afectat "motivacions polítiques" com ara les relacions entre Europa i el Regne Unit.