La Banda Municipal de Barcelona, a la proclamació de la República | Josep Maria Segarra / Banda Municipal de Barcelona
90 anys de l'embat republicà

17 d'abril de 1931: Catalunya passa de República a Generalitat

Macià i el govern espanyol acorden l'establiment d'una autonomia política després d'una negociació de nou hores

La Banda Municipal de Barcelona, a la proclamació de la República | Josep Maria Segarra / Banda Municipal de Barcelona
Abril 1931
Dues Repúbliques cara a cara. Dia de negociacions al més alt nivell entre el govern de la República espanyola i el de la República Catalana. Francesc Macià s'ha reunit durant nou hores amb els tres ministres vinguts de Madrid, Lluís Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo -els dos catalans en l'executiu d'Alcalá Zamora-, i el titular de Justícia, Fernando de los Ríos.

Macià ha acceptat fer-se enrere en la seva proclamació de la República Catalana diferenciada de l'espanyola. El govern central, a canvi, ha admès els fets consumats d'un canvi institucional a Catalunya. Tots dos poders han acordat el restabliment de la Generalitat, institució històrica d'autogovern del poble de Catalunya, que serà presidida per Francesc Macià i haurà de tenir amplis poders. El Govern de Macià que actuava fins ara s'anomenarà Govern de la Generalitat de Catalunya. 


Tant Francesc Macià com els ministres han mostrat en tot moment un clima de cordialitat. En un comunicat, s'ha explicat que s'iniciarà un procés d'elaboració d'un Estatut que haurà de ser ratificat pels municipis catalans i després enviat a les Corts. L'estada dels ministres a Barcelona ha estat saludada per un públic nombrós i entusiasta. Ha destacat un moment de la trobada dels ministres i Macià, quan Marcel·lí Domingo i Lluís Companys, governador civil, s'han trobat al Palau de la Generalitat. Companys s'hi ha abraçat i no ha pogut evitar esclatar en un plor.

El pacte d'avui consolidarà l'autonomia conquerida. Però quedarà curt al costat de l'ambició patriòtica de Macià, a qui s'atribueix la frase: "És un dels dies més tristos de la meva vida". A ulls d'un sector del nacionalisme, com Nosaltres Sols, és una traïció. Per una gran majoria de catalans, una victòria a preservar que un futur no molt llunyà convertirà en efímera.   


En el transcurs del dia, Macià també ha tingut temps per rebre diverses audiències. Una d'elles ha estat al president de la Lliga Regionalista, Raimon d'Abadal, qui ha expressat el suport del seu partit, el principal de l'oposició catalana, al fet que Catalunya obtingui més quotes d'autogovern. Abadal ha manifestat l'adhesió de la Lliga al nou règim polític.

És un altre dia atapeït de moments memorables. Com el pas per Barcelona dels oficials que van participar en l'aixecament republicà de Jaca, que va acabar amb l'afusellament de Galán i García Hernández. Les víctimes d'ahir són els màrtirs d'avui i els militars que van ser condemnats a presó han estat alliberats. Els que estaven reclosos a la presó de la Mola, a Menorca, passen per Barcelona i són rebuts de manera entusiasta al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament.


Es comença a parlar de quin serà l'himne oficial de la Catalunya republicana i autònoma. Avui, però, Macià ha escoltat una de les propostes, encarregada pel conseller Ventura i Gassol a l'escriptor Josep Maria de Sagarra, musicat per Amadeu Vives a partir del treball de Josep Anselm Clavé. S'anomena El cant del poble. La lletra agrada molt al president i expressa molt bé el sentiment que s'està vivint aquests dies als carrers de Catalunya. Comença amb un crit de joia: "Glòria, catalans, cantem!" i conclou amb una afirmació que mostra la voluntat de tot un poble però que ningú sospita en aquell moment fins a quin punt és un desafiament al destí: "Ningú ens prendrà la nostra llibertat!".  

per Pep Martí
periodista de NacióDigital i llicenciat en Història


El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.

El diari de la proclamació de la Segona República, 90 anys després












 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació