Lluís Companys, nou governador civil de Barcelona, a l'Ajuntament | Fundació Irla
90 anys de l'embat republicà

16 d'abril de 1931: el govern de la República espanyola negocia amb Macià

Carrasco i Formiguera es trasllada a Madrid per reunir-se amb l'executiu espanyol mentre la Guàrdia Civil es posa a les ordres de la República Catalana

Lluís Companys, nou governador civil de Barcelona, a l'Ajuntament | Fundació Irla
Abril 1931
Dos dies després de la seva proclamació, el règim republicà es va assentant. Una de les prioritats del govern provisional que presideix Niceto Alcalá Zamora és gestionar amb agilitat la situació creada amb la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. Alcalá Zamora ha convocat un nou consell de ministres per a avui, que tracta de manera destacada la carpeta catalana. En un moment donat de la reunió, Manuel Carrasco i Formiguera -conseller del govern català-, enviat a Madrid per Macià, entra al consell per explicar la posició de Catalunya.

Al final del consell de ministres, Alcalá Zamora i Carrasco i Formiguera expliquen als periodistes, sense donar detalls, que l'ambient en què s'ha tractat el tema de Catalunya ha estat "cordial". Hi ha voluntat de resoldre la situació i arribar a una entesa profitosa per a les dues parts.


Alcalá Zamora, un polític que té darrera seu una trajectòria de nacionalista espanyol acèrrim, es desfà en elogis envers els polítics catalans: "A Barcelona s'està actuant amb alçada de mires i gran afecte per les diferents regions d'Espanya". Carrasco, per la seva banda, assegura que "Catalunya cooperarà per afiançar el nou règim".

A darrera hora se sap que tres ministres del govern, els catalans Nicolau d'Olwer, membre d'Acció Catalana i ministre d'Economia, i Marcel·lí Domingo, del Partit Radical Socialista i titular d'Instrucció Pública, així com el ministre de Justícia, Fernando de los Ríos, volaran a Barcelona les properes hores per negociar amb Macià.       


Mentrestant, a Barcelona, l'ambient és de normalitat. Una figura molt activa aquests dies, a banda del president Macià, és el governador civil, Lluís Companys. En declaracions a la premsa, Companys elogia el caràcter pacífic de totes les manifestacions produïdes i especialment l'actitud de la classe treballadora. El governador, que representa el govern de la República a Barcelona, assegura que actuarà amb "absoluta energia" davant qualsevol alteració de la convivència.

Causa sensació el missatge enviat a Macià per part del capità de la quarta companyia del 21 Terç de la Guàrdia Civil, amb seu al Poblenou, on es rep una bandera republicana de part d'entitats del barri que és enlairada junt amb la catalana. L'oficial envia un telegrama a Macià que acaba d'aquesta manera: "Reciba V. E. con este motivo mi más cordial felicitación y adhesión inquebrantable así como de las fuerzas de esta compañía por todo ello y por su nombramiento de Presidente de la República Catalana".


Els poders tradicionals assumeixen els fets consumats. L'Església, gran aliada de la monarquia. Es fa públic un comunicat d'adhesió a les noves autoritats signada per un seguit d'entitats catòliques, entre les quals la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat -presidida per un pròcer del partit de Cambó com Ferran Valls i Taberner-, el Cercle Artístic de Sant Lluc i la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics.  

Fins i tot un prelat tan reaccionari com el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, fa un comunicat admetent el canvi de règim i demana als seus sacerdots abstenir-se d'intervencions polítiques i mostrar a les noves autoritats "el respecte degut". El bisbe diu als seus sacerdots: "Sou ministres d'un rei que no pot abdicar". Irurita adopta una posició cautelosa però aviat serà un dels grans enemics de la República, i adversari, dins de l'episcopat, del cardenal Vidal i Barraquer, favorable a una entesa amb el nou règim. 

Són dies plens de notícies i també de fets anecdòtics. Moltes entitats i alguns clubs de futbol canvien de denominació. El nom del rei Alfons XIII desapareix de nombroses associacions i el Reial Madrid perd el terme "reial" del seu nom.

En molts llocs es produeixen canvis en el nomenclàtor. En el cas de Barcelona, l'avinguda d'Alfons XIII (que és l'antiga Diagonal) passa a dir-se avinguda del 14 d'Abril i es rebateja el passeig de Sant Joan, en diversos trams com a passeig de Galán i de García Hernández, els militars afusellats per intentar proclamar la República. El passeig de Gràcia passa a dir-se de Pi i Margall. 

per Pep Martí
periodista de NacióDigital i llicenciat en Història


El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.

El diari de la proclamació de la Segona República, 90 anys després












 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació