Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, dirigint-se cap a l'Ajuntament de Barcelona | Fundació Irla
90 anys de l'embat republicà

15 d'abril de 1931: eufòria ciutadana mentre es decreta l'amnistia per delictes polítics

Francesc Macià forma l'executiu de la República Catalana i Lluís Companys assumeix el govern civil de Barcelona

Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, dirigint-se cap a l'Ajuntament de Barcelona | Fundació Irla
Abril 1931
Un dia després de la proclamació de la República a Espanya i de la República Catalana a Barcelona, es viuen hores d'eufòria. L'executiu espanyol ha decretat que avui sigui dia de festa nacional i s'han viscut escenes de concentracions populars i pacífiques a tot el territori.

A Madrid, el govern provisional de la República va decretar en les primeres hores un decret d'amnistia per a tots els delictes polítics, socials i d'impremta. L'executiu anul·la, en el primer consell de ministres del règim, el codi penal de la dictadura de Primo de Rivera. Són decisions que generen una gran acceptació en l'opinió pública.


Francesc Macià ha format el seu primer Govern, el de la República Catalana, format per dos membres més d'ERC, com Joan Casanovas (Defensa) i Ventura Gassol (Política Interior), dos de la Unió Socialista de Catalunya com Manuel Serra i Moret (Economia i Treball) i Rafael Campalans (Instrucció Pública), un membre del sindicat UGT, Salvador Vidal (Obres Públiques), un dirigent del Partit Catalanista Republicà, Manuel Carrasco i Formiguera (Comunicacions) i un membre del Partit Radical de Lerroux, Casimir Giralt (Finances). Es tracta d'un executiu d'urgència, amb persones molt properes a Macià com són Ventura i Gassol i Joan Casanovas, i ampliat a forces diferents per mostrar un front republicà ampli. 

En aquestes hores, també s'ha produït un moviment important al govern civil de Barcelona, on l'executiu espanyol ha designat Lluís Companys, que en les primeres hores semblava que seria alcalde. Hi ha canvis a tots els governs civils i a places delicades de l'exèrcit. El capità general de Catalunya, el monàrquic Ignacio Despujol, renuncia i és substituït pel general Eduardo López Ochoa, considerat en aquest moment un militar de fidelitat republicana. 


El canvi de règim a Espanya ha causat un impacte enorme en la política internacional. Hi ha un criteri majoritari entre la premsa europea a l'hora de considerar que el suport del rei al dictador Primo de Rivera ha estat clau en la caiguda de la monarquia. Els rotatius francesos no amaguen la major part d'ells la seva simpatia pel nou règim. Le Temps, prestigiós diari republicà, es felicita del caràcter pacífic del canvi de règim.

També en la premsa britànica es destaca la manera pacífica amb què la monarquia ha donat lloc a la República, potser amb un accent major en el desig que es mantingui l'estabilitat i d'evitin els "desordres públics", com reclama el Manchester Guardian. És en la premsa italiana on el to és més neutre. Il Lavoro Fascista, identificat plenament amb Mussolini, apunta a que Espanya, girant-se cap a la república, opta per "camins infecunds i vells".


per Pep Martí
periodista de NacióDigital i llicenciat en Història


El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.

El diari de la proclamació de la Segona República, 90 anys després












 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació