Francesc Macià proclamant la República catalana | Amadeu Aragay / Viquipèdia
90 anys de l'embat republicà

14 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana i el rei fuig

La monarquia és abatuda i Alcalá Zamora assumeix la presidència del govern provisional del nou règim republicà

Francesc Macià proclamant la República catalana | Amadeu Aragay / Viquipèdia
Abril 1931
S'estan vivint dies històrics en els quals els esdeveniments es precipiten i l'emoció fa difícil seguir amb fredor el curs de les hores. El rei Alfons XIII ha abandonat Espanya mentre la República s'ha proclamat a tot l'Estat.

La primera notícia de la proclamació de la República ve de la ciutat basca d'Eibar a primera hora del matí. Entre les grans ciutats, la primera és Barcelona, quan Lluís Companys, dirigent d'ERC que ha estat elegit regidor, entra a l'Ajuntament. És poc després de la una de la tarda. Poca estona després, Francesc Macià proclama des del balcó de l'Ajuntament "l'Estat Català, que amb tota cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Anuncia que el govern de la nova República es reunirà al Palau de la Generalitat, on ara hi ha la Diputació, davant per davant de l'Ajuntament. 


És dia de moltes proclames. Tot seguit, des del Palau de la Diputació, Macià anuncia que ha pres possessió del Govern de Catalunya i avisa: "D'aquí no ens trauran sinó morts". Les hores encara porten incertesa. L'entusiasme popular a la plaça de Sant Jaume és un fet. Poc després, es fa pública una declaració de Macià, qui, en nom del poble de Catalunya, "proclama l'Estat Català sota la forma d'una República catalana", alhora que demana als altres pobles d'Espanya la creació d'una "Confederació de pobles ibèrics". No serà fins més tard quan es fa públic el ban de Macià que és el que ha quedat com la declaració més coneguda. El líder republicà proclama "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica".

Francesc Macià ha fet una proclamació molt solemne en què anuncia que ha assumit els poders de president del govern de Catalunya amb caràcter provisional i fa la primera referència a les noves autoritats espanyoles. Esmenta la figura de Niceto Alcalá Zamora, cap del Govern provisional de la República, amb qui diu que ha ratificat els acords de Sant Sebastià, el pacte amb les esquerres espanyoles signat l'agost del 1930 que contemplava un reconeixement de la personalitat de Catalunya. Macià conclou demanant als catalans "saber fer-se dignes de Catalunya". Una invitació a mantenir la serenitat, mentre l'entusiasme es desborda pels carrers. 


Macià ha sabut aprofitar el buit de poder deixat per la victòria clamorosa dels republicans en les eleccions municipals de diumenge. Un triomf inesperat sobre el règim monàrquic, que va passar hores sense reaccionar. Amb els gestos de Companys i Macià, dos referents d'Esquerra han ocupat dues de les institucions més rellevants del país. Dues imatges, dues sensibilitats també: Companys, el lligam amb el republicanisme federal, actua com a alcalde provisional al consistori. A la tarda, els regidors elegeixen formalment Jaume Aiguader com a primer alcalde de la Barcelona republicana. Macià, a l'antiga seu de la Diputació, assumeix el poder polític d'una institucionalitat nova.

El vell dirigent ha demostrat tenir sentit del moment. El Pacte de Sant Sebastià havia establert que s'elaboraria un Estatut per a Catalunya, però dins del partit d'Estat Català, l'organització de Macià, hi havia una gran desconfiança envers les esquerres espanyoles, malgrat haver signat els acords a la ciutat basca. Per això, Macià s'avança i proclama la República catalana. És una manera de fixar la seva posició de cara a unes negociacions que es poden complicar. També és una manera de recordar -pensant en Companys i altres integrants d'ERC- que la seva és la posició hegemònica.   


A l'edifici de Capitania General es penja la bandera republicana. A la presó Model i a la presó de dones una multitud reclama la llibertat dels presos. Un grup dels concentrats entra al recinte i els reclusos són alliberats pacíficament, mentre guàrdies civils a cavall s'ho miren sense intervenir. Un símbol dels nous temps en què són normals coses que fins fa pocs dies, o poques hores, haguessin estat inversemblants.

Alcalá Zamora, cap del poder executiu


La monarquia s'ha ensorrat en poques hores. Durant el matí, membres del govern han conferenciat amb el rei. S'ha celebrat una trobada entre el cap del bloc republicà, l'exministre Niceto Alcalá Zamora, i el comte de Romanones, l'home fort dels monàrquics. En aquesta reunió, que ha estat cordial, Alcalá Zamora ha exigit la marxa del rei "abans que caigui el sol". 

A les quatre de la tarda s'ha reunit el consell de ministres al Palau Reial mentre les forces d'ordre encerclen el recinte i els voltants. La notícia de la proclamació de Macià ha començat a córrer mentre la República era proclamada en moltes ciutats, com es fa també a l'Ajuntament de Madrid. A dos quarts de vuit del vespre, Alcalá Zamora entra al Ministeri de la Governació acompanyat dels membres del Govern provisional de la República. La porta s'obre i la Guàrdia Civil presenta honors. Si hi ha un moment en què s'ha copsat la realitat de la República imposant-se, ha estat aquest.


El primer govern de la Segona República aplega totes les forces del bloc guanyador: la branca moderada dels republicanisme amb Alcalá Zamora i Miguel Maura; els socialistes Fernando de los Ríos, Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto; el republicà històric Alejandro Lerroux; i Manuel Azaña, líder del partit Acció Republicana, laic de centre esquerra. 

El rei marxa a Marsella


Gairebé a la mateixa hora, Alfons XIII surt del Palau Reial per la part posterior de Campo del Moro i, acompanyat pel ministre de Marina, almirall Rivera, i amb escorta de la Guàrdia Civil, es dirigeix amb cotxe a Cartagena, on salpa de matinada en un vaixell de l'Armada en direcció a Marsella. És l'inici d'un exili del qual no tornarà. Per ell, són hores aclaparadores. En algun moment, no pot evitar el plor. Dins del vaixell, li presenten honors. La nau s'anomena "Príncep Alfons".

Uns dies després, es farà públic el comunicat en què Alfons XIII anuncia la "suspensió de l'exercici del poder reial" al comprovar que "no tinc l'amor del meu poble". Assegura que podria haver resistit, però que no vol una "fratricida guerra civil" i afirma que no abdica de cap dels seus drets, "que són patrimoni de la història". Una història que ha girat full. Quan el vaixell que l'ha dut a França torni a Cartagena, el 17 d'abril, serà rebatejat com a "Llibertat".   

per Pep Martí
periodista de NacióDigital i llicenciat en Història


El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.

El diari de la proclamació de la Segona República, 90 anys després












 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació