13
d'abril
del
2021
Apoteosi republicana. Les candidatures de l'oposició al règim monàrquic han aconseguit una gran victòria a Catalunya i a tot l'Estat. En el cas de Catalunya, segons els resultats que es van coneixent en aquests moments, els candidats d'Esquerra Republicana han elegit més de 3.200 regidors davant els 1.014 de la Lliga.
A Barcelona capital, ERC ha obtingut 43.000 vots i 25 regidors davant dels 28.000 de la Lliga i els més de 18.000 del Partit Catalanista Republicà. Uns resultats que són una doble sorpresa, pel triomf republicà i, dins d'aquest bloc, per l'hegemonia d'Esquerra i el fracàs del PCR de Rovira i Virgili i Bofill i Mates, que es queda sense cap acta al consistori. La Lliga ha sumat 12 regidors de la Lliga i 12 més la Coalició Republicano-Socialista, que aplega en bona part els seguidors d'Alejandro Lerroux.
L'èxit esclatant d'ERC és general al territori. Esquerra s'imposa a l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Rubí, ERC tindrà l'alcaldia de tres de les quatre capitals provincials: Barcelona, Girona i Lleida. Sovint en coalició amb altres forces, com la Joventut Republicana a les comarques de Ponent o les restes de l'antiga Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les comarques de Girona. Al Baix Ebre, ERC ha sumat amb les forces de Marcel·lí Domingo (Partit Radical Radical Socialista) al territori.
El Partit Catalanista Republicà ha guanyat clarament a Vic i a punts del Pirineu com Tremp i la Seu d'Urgell, així com a part del Bages i el Berguedà. A falta de conèixer la totalitat dels resultats, el triomf de les llistes republicanes ha estat abassegador en bona part del territori català.
La Lliga Regionalista ha pogut aturar l'onada en alguns enclavaments com part de les Terres de l'Ebre (al Montsià), el Berguedà, l'Anoia (queden clarament primers a Igualada) i la ciutat d'Olot. El que queda clar és que en el camp conservador, la Lliga és la força hegemònica de llarg.
Des del PCR, s'ha atribuït l'èxit d'ERC al carisma de Francesc Macià i a la campanya emocional entorn la seva figura, gairebé mítica després del seu exili i l'intent d'invasió de Prats de Molló. Però la victòria del nou partit no s'entén sense la seva capacitat d'atreure un munt d'organitzacions, des de la socialista USC a un seguit d'ateneus i caasls republicans per tot el país, molts d'ells hereus d'antigues organitzacions populars.
L'Espanya rural, feu monàrquic
Amb els resultats a la ma, les candidatures monàrquiques han obtingut més regidors que les republicanes. El Ministeri de la Governació ha donat les dades de 21.150 regidors monàrquics enfront de 5.175 de republicans a tot Espanya quan encara falten els resultats definitius, però la majoria d'elegits favorables al règim ho són en pobles petits, molts d'ells en base al controvertit article 29 que proclama automàticament elegit aquell candidat que no té oposició. Aquest ha estat un mecanisme habitual en l'Espanya rural per preservar el domini dels cacics locals.
No era a l'Espanya rural on es decidien aquestes eleccions, sinó a les ciutats. En aquestes hores, els republicans, en coalició amb el PSOE, han triomfat com a mínim en 38 capitals de província, entre elles a quasi totes les grans ciutats. Només en 9 capitals provincials s'han imposat els monàrquics, entre elles Burgos i Pamplona. Aquí hi ha la clau del terratrèmol electoral que ha agafat el règim i el govern completament desprevinguts.
Consell de ministres i rumors a Madrid
Els primers resultats han caigut com una llosa sobre el Madrid oficial. Al llarg de tot el dia han circulat tot tipus de rumors amb el Palau Reial com a focus de tota la tensió política. L'almirall Aznar, president del govern, ha anat a Palau a informar el rei dels resultats electorals. Hi ha hagut reunions i conciliàbuls en molts centres de poder. Al Ministeri de la Guerra, el ministre Dámaso Berenguer ha conferenciat amb el director general de la Guàrdia Civil, José Sanjurjo.
A la tarda, Aznar ha convocat el consell de ministres. A l'entrada, ha pronunciat una frase que ha donat la idea exacta de la transcendència del moment. Al preguntar-li els periodistes si hi havia crisi de govern, ha dit: "Volen més crisi que un país que se'n va a dormir monàrquic i es desperta republicà?". Però també es perceben diferències dins del front governamental. En el moment d'arribar al consell, el ministre de Foment, Juan de la Cierva, ubicat en l'ala més intransigent del govern, responia així als rumors sobre l'abdicació del rei: "Abdicació? No hi ha res d'això. Quin disbarat!".
El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.
A Barcelona capital, ERC ha obtingut 43.000 vots i 25 regidors davant dels 28.000 de la Lliga i els més de 18.000 del Partit Catalanista Republicà. Uns resultats que són una doble sorpresa, pel triomf republicà i, dins d'aquest bloc, per l'hegemonia d'Esquerra i el fracàs del PCR de Rovira i Virgili i Bofill i Mates, que es queda sense cap acta al consistori. La Lliga ha sumat 12 regidors de la Lliga i 12 més la Coalició Republicano-Socialista, que aplega en bona part els seguidors d'Alejandro Lerroux.
L'èxit esclatant d'ERC és general al territori. Esquerra s'imposa a l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Rubí, ERC tindrà l'alcaldia de tres de les quatre capitals provincials: Barcelona, Girona i Lleida. Sovint en coalició amb altres forces, com la Joventut Republicana a les comarques de Ponent o les restes de l'antiga Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les comarques de Girona. Al Baix Ebre, ERC ha sumat amb les forces de Marcel·lí Domingo (Partit Radical Radical Socialista) al territori.
El Partit Catalanista Republicà ha guanyat clarament a Vic i a punts del Pirineu com Tremp i la Seu d'Urgell, així com a part del Bages i el Berguedà. A falta de conèixer la totalitat dels resultats, el triomf de les llistes republicanes ha estat abassegador en bona part del territori català.
La Lliga Regionalista ha pogut aturar l'onada en alguns enclavaments com part de les Terres de l'Ebre (al Montsià), el Berguedà, l'Anoia (queden clarament primers a Igualada) i la ciutat d'Olot. El que queda clar és que en el camp conservador, la Lliga és la força hegemònica de llarg.
Des del PCR, s'ha atribuït l'èxit d'ERC al carisma de Francesc Macià i a la campanya emocional entorn la seva figura, gairebé mítica després del seu exili i l'intent d'invasió de Prats de Molló. Però la victòria del nou partit no s'entén sense la seva capacitat d'atreure un munt d'organitzacions, des de la socialista USC a un seguit d'ateneus i caasls republicans per tot el país, molts d'ells hereus d'antigues organitzacions populars.
L'Espanya rural, feu monàrquic
Amb els resultats a la ma, les candidatures monàrquiques han obtingut més regidors que les republicanes. El Ministeri de la Governació ha donat les dades de 21.150 regidors monàrquics enfront de 5.175 de republicans a tot Espanya quan encara falten els resultats definitius, però la majoria d'elegits favorables al règim ho són en pobles petits, molts d'ells en base al controvertit article 29 que proclama automàticament elegit aquell candidat que no té oposició. Aquest ha estat un mecanisme habitual en l'Espanya rural per preservar el domini dels cacics locals.
No era a l'Espanya rural on es decidien aquestes eleccions, sinó a les ciutats. En aquestes hores, els republicans, en coalició amb el PSOE, han triomfat com a mínim en 38 capitals de província, entre elles a quasi totes les grans ciutats. Només en 9 capitals provincials s'han imposat els monàrquics, entre elles Burgos i Pamplona. Aquí hi ha la clau del terratrèmol electoral que ha agafat el règim i el govern completament desprevinguts.
Consell de ministres i rumors a Madrid
Els primers resultats han caigut com una llosa sobre el Madrid oficial. Al llarg de tot el dia han circulat tot tipus de rumors amb el Palau Reial com a focus de tota la tensió política. L'almirall Aznar, president del govern, ha anat a Palau a informar el rei dels resultats electorals. Hi ha hagut reunions i conciliàbuls en molts centres de poder. Al Ministeri de la Guerra, el ministre Dámaso Berenguer ha conferenciat amb el director general de la Guàrdia Civil, José Sanjurjo.
A la tarda, Aznar ha convocat el consell de ministres. A l'entrada, ha pronunciat una frase que ha donat la idea exacta de la transcendència del moment. Al preguntar-li els periodistes si hi havia crisi de govern, ha dit: "Volen més crisi que un país que se'n va a dormir monàrquic i es desperta republicà?". Però també es perceben diferències dins del front governamental. En el moment d'arribar al consell, el ministre de Foment, Juan de la Cierva, ubicat en l'ala més intransigent del govern, responia així als rumors sobre l'abdicació del rei: "Abdicació? No hi ha res d'això. Quin disbarat!".
El mes d'abril del 1931 la història es va accelerar. En pocs dies es va passar d'una campanya electoral municipal a la caiguda de la monarquia borbònica, que es troba sense suports. Aquests dies es compleixen 90 anys d'un embat que va triomfar. Des de NacióDigital, recordem a través d'un diari de campanya -dels dies 10 al 17 d'abril- els esdeveniments que van ensorrar la monarquia borbònica i van dur a la Generalitat republicana.