08
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
10:46h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les dades sobre hospitalitzats totals i a UCI els dies 30 de març i 6 d'abril, l'evolució entre tots dos, i les dades sobre la situació epidemiològica entre el 28 de març i el 3 d'abril (risc de rebrot, contagis, Rt, testos fets, positivitat, vacunats, defuncions...). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'augment recent del nombre d'hospitalitzats és l'indicador que per ara ha fet saltar les alarmes del Govern i que ha comportat, en primera instància, el retorn al confinament comarcal. Durant l'última setmana, els ingressats per Covid a Catalunya han passat de 1.506 a 1.712, mentre que, a l'UCI, l'augment ha estat de 408 a 458, increments notables que accentuen un canvi de tendència que ja es notava als hospitals des d'uns dies abans. Malgrat tot, les diferències territorials en aquest àmbit són notables, ja que els llits s'omplen de malalts a 22 comarques, mentre que a 6 s'han mantingut igual i a 14 fins i tot s'han buidat.
Tal com es pot observar al mapa superior, els principals increments es pateixen a les comarques més poblades: el Barcelonès (de 418 a 500 hospitalitzats), el Vallès Occidental (de 183 a 201) i el Baix Llobregat (de 112 a 134). En canvi, els ingressats per Covid cauen lleugerament a la quarta amb més habitants, el Maresme, de 72 a 70. Els descensos, en tot cas, són moderats quan hi són, com a màxim de cinc llits, al Baix Empordà (de 20 a 15) i al Bages (de 57 a 52), lluny del notable augment de 82 al Barcelonès.
Sigui com sigui, la quantitat d'ingressats ha crescut en total en quasi 400 persones des del punt mínim més recent, el 26 de març, l'inici del canvi de tendència. Malgrat aquest repunt, encara s'està lluny dels 3.158 del 31 de gener, el pitjor moment de la tercera onada. Pel que fa a les UCI, el mateix 26 de març havien tingut ocupats tan sols 392 llits per pacients de Covid, 66 menys que ara, malgrat que només van aconseguir estar dos dies -aquell i l'endemà- per sota dels 400. En el pitjor moment de la tercera onada, van arribar als 731.
Aquest increment tan accelerat de la pressió hospitalària es deu, en part, al canvi de tendència també en els contagis, els quals fa un mes que augmenten, tot i que lentament. Ha fet empitjorar més la situació la presència ja hegemònica de la variant britànica a Catalunya, la qual és més transmissible, però també més agressiva. Això provoca que, tal com van concloure en paral·lel el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i els investigadors de Biocom-SC, ara la ràtio d'infectats que acaben sent hospitalitzats sigui major que fa uns mesos.
Pel que fa a l'evolució de la pandèmia, l'impacte de la Setmana Santa en les dades dificulta calibrar-ne la situació real, ja que els dies festius sempre es detecten menys casos que els laborables i això distorsiona la majoria d'indicadors. Tot i això, sí que es pot observar que, pel que fa a la quantitat de positius detectats l'última setmana amb xifres consolidades, la gravetat és molt diferent entre territoris.
Així, el terç sud -i especialment les Terres de l'Ebre- és la zona amb una ràtio menor de contagis, mentre que la regió sanitària de Lleida i, per darrere l'Alt Pirineu i Aran, són les que en pateixen més. En concret, l'Aran presenta de nou la major ràtio de contagis setmanals per 100.000 habitants, de 431,7, per davant de l'Alta Ribagorça (335,3), la Conca de Barberà (311,5) i la Garrotxa (279,9). Es tracta de xifres molt superiors a la del Montsià (16,2), la comarca que té la ràtio més baixa, però també la del Baix Ebre (35,8), el Garraf (37) o el Baix Penedès (38).
L'augment recent del nombre d'hospitalitzats és l'indicador que per ara ha fet saltar les alarmes del Govern i que ha comportat, en primera instància, el retorn al confinament comarcal. Durant l'última setmana, els ingressats per Covid a Catalunya han passat de 1.506 a 1.712, mentre que, a l'UCI, l'augment ha estat de 408 a 458, increments notables que accentuen un canvi de tendència que ja es notava als hospitals des d'uns dies abans. Malgrat tot, les diferències territorials en aquest àmbit són notables, ja que els llits s'omplen de malalts a 22 comarques, mentre que a 6 s'han mantingut igual i a 14 fins i tot s'han buidat.
Tal com es pot observar al mapa superior, els principals increments es pateixen a les comarques més poblades: el Barcelonès (de 418 a 500 hospitalitzats), el Vallès Occidental (de 183 a 201) i el Baix Llobregat (de 112 a 134). En canvi, els ingressats per Covid cauen lleugerament a la quarta amb més habitants, el Maresme, de 72 a 70. Els descensos, en tot cas, són moderats quan hi són, com a màxim de cinc llits, al Baix Empordà (de 20 a 15) i al Bages (de 57 a 52), lluny del notable augment de 82 al Barcelonès.
Sigui com sigui, la quantitat d'ingressats ha crescut en total en quasi 400 persones des del punt mínim més recent, el 26 de març, l'inici del canvi de tendència. Malgrat aquest repunt, encara s'està lluny dels 3.158 del 31 de gener, el pitjor moment de la tercera onada. Pel que fa a les UCI, el mateix 26 de març havien tingut ocupats tan sols 392 llits per pacients de Covid, 66 menys que ara, malgrat que només van aconseguir estar dos dies -aquell i l'endemà- per sota dels 400. En el pitjor moment de la tercera onada, van arribar als 731.
Aquest increment tan accelerat de la pressió hospitalària es deu, en part, al canvi de tendència també en els contagis, els quals fa un mes que augmenten, tot i que lentament. Ha fet empitjorar més la situació la presència ja hegemònica de la variant britànica a Catalunya, la qual és més transmissible, però també més agressiva. Això provoca que, tal com van concloure en paral·lel el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i els investigadors de Biocom-SC, ara la ràtio d'infectats que acaben sent hospitalitzats sigui major que fa uns mesos.
Pel que fa a l'evolució de la pandèmia, l'impacte de la Setmana Santa en les dades dificulta calibrar-ne la situació real, ja que els dies festius sempre es detecten menys casos que els laborables i això distorsiona la majoria d'indicadors. Tot i això, sí que es pot observar que, pel que fa a la quantitat de positius detectats l'última setmana amb xifres consolidades, la gravetat és molt diferent entre territoris.
Així, el terç sud -i especialment les Terres de l'Ebre- és la zona amb una ràtio menor de contagis, mentre que la regió sanitària de Lleida i, per darrere l'Alt Pirineu i Aran, són les que en pateixen més. En concret, l'Aran presenta de nou la major ràtio de contagis setmanals per 100.000 habitants, de 431,7, per davant de l'Alta Ribagorça (335,3), la Conca de Barberà (311,5) i la Garrotxa (279,9). Es tracta de xifres molt superiors a la del Montsià (16,2), la comarca que té la ràtio més baixa, però també la del Baix Ebre (35,8), el Garraf (37) o el Baix Penedès (38).