07
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:13h
El govern espanyol ha decidit que no prorrogarà l'estat d'alarma a partir del 9 de maig. El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la mesura aquest dimarts, en el marc d'un discurs triomfalista, en el qual va assegurar que el 70% de la població adulta de l'Estat estarà vacunada a finals de l'agost. Què significarà que decaigui l'estat d'alarma? Quines restriccions es veuran afectades per la seva derogació?
Les principals limitacions que no es podran prorrogar són les que vulneren directament els drets fonamentals. El toc de queda i el tancament de les fronteres entre comunitats autònomes s'acabaran. Els governs autonòmics no tenen la potestat de fixar aquestes limitacions i, per tant, finalitzarà la mesura que dicta que tota la població ha de quedar-se a casa a partir de les 10 de la nit. Encara que el Consell Interterritorial de Salut continua sent l'òrgan de coordinació de les comunitats en matèria sanitària, que decaigui l'estat d'alarma obligarà els territoris a prendre mesures molt més concretes sense un paraigua que permeti establir restriccions fortes o importants.
Una de les mesures que també decaurà amb l'estat d'alarma serà la limitació de les reunions, tant en l'espai públic com en el privat. Diversos territoris havien arribat a prohibir aquestes trobades, amb grup bombolla o sense.
La responsabilitat de les limitacions per frenar els contagis de coronavirus pivotarà sobre les comunitats autònomes. Això implica tornar a una situació semblant a la de l'estiu, a nivell de restriccions i d'instauració de noves normes per part del Govern. Els confinaments perimetrals (un cop derogats els límits autonòmics), ja sigui a nivell de barri, ciutat o zona sanitària, es podran aplicar en casos d'incidència greu -com el de la conca d'Òdena o Lleida- i amb l'aval dels tribunals, que haurien de validar la disposició dictada pel Govern. La Generalitat dictarà les restriccions, però s'aplicaran amb l'aval del jutge.
La restauració mantindrà els seus límits horaris si així ho determina el Govern, sempre amb l'aprovació prèvia dels tribunals. Aquesta condició pot comportar situacions tenses com les que es van viure fa uns mesos, en un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el TSJC per designar quines mesures restrictives es podien aplicar.
En tot cas, diverses mesures vigents, com les restriccions de mobilitat dins d'un territori en concret, podran continuar aplicant-se si ho decideix l'executiu, en coordinació amb el Consell Interterritorial de Sanitat i prèvia aprovació judicial. Queda clar que les afectacions sobre drets fonamentals no tindran continuïtat sense estat d'alarma. En les pròximes setmanes s'aclarirà com s'aplicarà el sistema de cogovernança entre govern espanyol i comunitats autònomes defensat per Pedro Sánchez.
Les principals limitacions que no es podran prorrogar són les que vulneren directament els drets fonamentals. El toc de queda i el tancament de les fronteres entre comunitats autònomes s'acabaran. Els governs autonòmics no tenen la potestat de fixar aquestes limitacions i, per tant, finalitzarà la mesura que dicta que tota la població ha de quedar-se a casa a partir de les 10 de la nit. Encara que el Consell Interterritorial de Salut continua sent l'òrgan de coordinació de les comunitats en matèria sanitària, que decaigui l'estat d'alarma obligarà els territoris a prendre mesures molt més concretes sense un paraigua que permeti establir restriccions fortes o importants.
Una de les mesures que també decaurà amb l'estat d'alarma serà la limitació de les reunions, tant en l'espai públic com en el privat. Diversos territoris havien arribat a prohibir aquestes trobades, amb grup bombolla o sense.
La responsabilitat de les limitacions per frenar els contagis de coronavirus pivotarà sobre les comunitats autònomes. Això implica tornar a una situació semblant a la de l'estiu, a nivell de restriccions i d'instauració de noves normes per part del Govern. Els confinaments perimetrals (un cop derogats els límits autonòmics), ja sigui a nivell de barri, ciutat o zona sanitària, es podran aplicar en casos d'incidència greu -com el de la conca d'Òdena o Lleida- i amb l'aval dels tribunals, que haurien de validar la disposició dictada pel Govern. La Generalitat dictarà les restriccions, però s'aplicaran amb l'aval del jutge.
La restauració mantindrà els seus límits horaris si així ho determina el Govern, sempre amb l'aprovació prèvia dels tribunals. Aquesta condició pot comportar situacions tenses com les que es van viure fa uns mesos, en un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el TSJC per designar quines mesures restrictives es podien aplicar.
En tot cas, diverses mesures vigents, com les restriccions de mobilitat dins d'un territori en concret, podran continuar aplicant-se si ho decideix l'executiu, en coordinació amb el Consell Interterritorial de Sanitat i prèvia aprovació judicial. Queda clar que les afectacions sobre drets fonamentals no tindran continuïtat sense estat d'alarma. En les pròximes setmanes s'aclarirà com s'aplicarà el sistema de cogovernança entre govern espanyol i comunitats autònomes defensat per Pedro Sánchez.