06
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
22:32h
De nou a la casella de sortida. Els presos polítics tornen a estar tancats, en règim de segon grau, sense mesures de flexibilització -només poden accedir a permisos penitenciaris, 36 l'any- i continuen sumant dies a la presó. Les vies de sortida amb possibilitats de tirar endavant, els indults i la reforma de la sedició, no tenen calendari definit. L'amnistia, via compartida de l'independentisme, no té recorregut. El PSOE no té pressa, i cada dia que passa troba nous obstacles per allunyar la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat que passa, en bona mesura, per l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. La mesa de diàleg, defensada per ERC i els comuns, no està convocada a l'espera que es constitueixi nou Govern i la investidura continua bloquejada per les discrepàncies entre ERC i Junts.
Carme Forcadell i Dolors Bassa sabien que tornarien a entrar a la presó perquè, en última instància, el Tribunal Suprem tombaria el tercer grau. No esperaven, però, que fos el jutjat de vigilància penitenciària qui anticipés aquesta decisió. A diferència del que va passar a l'estiu, quan els presos van obtenir per primera vegada el tercer grau, aquest cop han estat els jutges de vigilància els qui l'han revocat a instàncies de la Fiscalia. No ha calgut que el cas tornés a la taula del Suprem, el tribunal que va dictar la sentència de l'1-O. En el cas dels presos de Lledoners, la decisió va arribar el 9 de març, un mes després que se'ls concedís el tercer grau. La decisió per Forcadell i Bassa s'ha fet esperar una mica més i totes dues han pogut mantenir el règim de semillibertat durant dos mesos. Al juliol se'n revisarà la situació.
"Els presos polítics compleixen tots els paràmetres per accedir el tercer grau", insistia Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en una entrevista aquest cap de setmana a NacióDigital. L'opinió és compartida per tots els advocats del procés i per les juntes de tractament de les presons catalanes. Els arguments que utilitza la Fiscalia, i que en aquesta ocasió ha comprat el jutge, són reiteratius: el tercer grau és prematur i els presos no reconeixen els delictes pels quals han estat condemnats. En conversa amb aquest diari, Pina recordava que la qüestió temporal s'ha de ponderar en relació a altres elements, com ara la perillositat dels interns o la seva integració social. I pel que fa al reconeixement del delicte, la llei estableix que els interns han de reconèixer els fets, no pas el caràcter delictiu d'aquests.
Indults i reforma de la sedició, sense calendari
En tot cas, els presos continuen sumant dies a la presó. A l'octubre farà quatre anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar-hi per ordre de la jutge Carmen Lamela. Per reconduir aquesta situació, s'han posat diverses opcions sobre la taula que, en alguns moments, han semblat que podrien ser vies ràpides per treure els presos de la presó i "corregir" la decisió del Suprem de condemnar-los a penes d'entre nou i tretze anys. Aquestes opcions són els indults i la reforma del codi penal. Ara com ara, no tenen calendari i el PSOE evidencia el poc interès en abordar dues qüestions que li poden portar problemes en clau electoral. Les eleccions a la Comunitat de Madrid són a tocar.
Els indults continuen sobre la taula del Suprem, que n'ha de fer un informe no vinculant per recomanar-ne o no la seva aprovació. La sala s'hi oposarà i comprarà bona part dels arguments de la Fiscalia malgrat que l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, no es va oposar a concedir el perdó per als presos independentistes. Un posicionament rellevant, tenint en compte qui el fa. Un cop el Suprem es pronunciï -tampoc té pressa-, la qüestió passarà al consell de ministres, que haurà de decidir. Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha demanat "respectar" els tempos de l'estat de dret. El procediment dels indults dels presos independentistes ja s'ha allargat més que els del GAL i els del cop d'estat del 23-F, segons apuntava eldiario.es. "Que deixin de fer promeses, sempre hi ha paraules però cap fet", han denunciat Forcadell i Bassa.
Paral·lelament, la reforma de la sedició tampoc sembla que s'hagi de resoldre a curt termini, malgrat la insistència de Podem i els comuns. Modificar el codi penal és un dels punts de l'acord del govern de coalició i, de fet, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo va dir que s'abordaria abans d'acabar l'any. La cosa, però, va per llarg i la setmana passada el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, qüestionava que hi haguessin les majories necessàries al Congrés per tirar endavant aquesta reforma, ja que els independentistes rebutgen "pedaços" i aposten per l'amnistia. Malgrat negar-ho en públic, les eleccions catalanes, primer, i ara les de la Comunitat de Madrid condicionen el PSOE a l'hora de fer concessions a l'independentisme.
Taula de diàleg, a l'espera del Govern
Mentre els presos tornen a la casella de sortida una vegada més, el govern espanyol compleix més d'un any a la Moncloa amb, entre d'altres, la voluntat de trobar una sortida dialogada al conflicte. La taula de diàleg, una de les grans apostes d'ERC, només s'ha reunit una vegada i, per la pandèmia i la poca voluntat política, no s'ha tornat a trobar. El govern espanyol tampoc té pressa per convocar-la i s'escuda ara en què no hi ha Govern a Catalunya. La investidura de Pere Aragonès continua bloquejada per les discrepàncies amb Junts, que podria acceptar donar els seus vots al candidat d'ERC i quedar-se a l'oposició. Tres anys i mig després dels fets de l'octubre de 2017, la repressió continua ben viva i les vies de solució, sense horitzó definit.
Carme Forcadell i Dolors Bassa sabien que tornarien a entrar a la presó perquè, en última instància, el Tribunal Suprem tombaria el tercer grau. No esperaven, però, que fos el jutjat de vigilància penitenciària qui anticipés aquesta decisió. A diferència del que va passar a l'estiu, quan els presos van obtenir per primera vegada el tercer grau, aquest cop han estat els jutges de vigilància els qui l'han revocat a instàncies de la Fiscalia. No ha calgut que el cas tornés a la taula del Suprem, el tribunal que va dictar la sentència de l'1-O. En el cas dels presos de Lledoners, la decisió va arribar el 9 de març, un mes després que se'ls concedís el tercer grau. La decisió per Forcadell i Bassa s'ha fet esperar una mica més i totes dues han pogut mantenir el règim de semillibertat durant dos mesos. Al juliol se'n revisarà la situació.
"Els presos polítics compleixen tots els paràmetres per accedir el tercer grau", insistia Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en una entrevista aquest cap de setmana a NacióDigital. L'opinió és compartida per tots els advocats del procés i per les juntes de tractament de les presons catalanes. Els arguments que utilitza la Fiscalia, i que en aquesta ocasió ha comprat el jutge, són reiteratius: el tercer grau és prematur i els presos no reconeixen els delictes pels quals han estat condemnats. En conversa amb aquest diari, Pina recordava que la qüestió temporal s'ha de ponderar en relació a altres elements, com ara la perillositat dels interns o la seva integració social. I pel que fa al reconeixement del delicte, la llei estableix que els interns han de reconèixer els fets, no pas el caràcter delictiu d'aquests.
Indults i reforma de la sedició, sense calendari
En tot cas, els presos continuen sumant dies a la presó. A l'octubre farà quatre anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar-hi per ordre de la jutge Carmen Lamela. Per reconduir aquesta situació, s'han posat diverses opcions sobre la taula que, en alguns moments, han semblat que podrien ser vies ràpides per treure els presos de la presó i "corregir" la decisió del Suprem de condemnar-los a penes d'entre nou i tretze anys. Aquestes opcions són els indults i la reforma del codi penal. Ara com ara, no tenen calendari i el PSOE evidencia el poc interès en abordar dues qüestions que li poden portar problemes en clau electoral. Les eleccions a la Comunitat de Madrid són a tocar.
Els indults continuen sobre la taula del Suprem, que n'ha de fer un informe no vinculant per recomanar-ne o no la seva aprovació. La sala s'hi oposarà i comprarà bona part dels arguments de la Fiscalia malgrat que l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, no es va oposar a concedir el perdó per als presos independentistes. Un posicionament rellevant, tenint en compte qui el fa. Un cop el Suprem es pronunciï -tampoc té pressa-, la qüestió passarà al consell de ministres, que haurà de decidir. Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha demanat "respectar" els tempos de l'estat de dret. El procediment dels indults dels presos independentistes ja s'ha allargat més que els del GAL i els del cop d'estat del 23-F, segons apuntava eldiario.es. "Que deixin de fer promeses, sempre hi ha paraules però cap fet", han denunciat Forcadell i Bassa.
Paral·lelament, la reforma de la sedició tampoc sembla que s'hagi de resoldre a curt termini, malgrat la insistència de Podem i els comuns. Modificar el codi penal és un dels punts de l'acord del govern de coalició i, de fet, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo va dir que s'abordaria abans d'acabar l'any. La cosa, però, va per llarg i la setmana passada el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, qüestionava que hi haguessin les majories necessàries al Congrés per tirar endavant aquesta reforma, ja que els independentistes rebutgen "pedaços" i aposten per l'amnistia. Malgrat negar-ho en públic, les eleccions catalanes, primer, i ara les de la Comunitat de Madrid condicionen el PSOE a l'hora de fer concessions a l'independentisme.
Taula de diàleg, a l'espera del Govern
Mentre els presos tornen a la casella de sortida una vegada més, el govern espanyol compleix més d'un any a la Moncloa amb, entre d'altres, la voluntat de trobar una sortida dialogada al conflicte. La taula de diàleg, una de les grans apostes d'ERC, només s'ha reunit una vegada i, per la pandèmia i la poca voluntat política, no s'ha tornat a trobar. El govern espanyol tampoc té pressa per convocar-la i s'escuda ara en què no hi ha Govern a Catalunya. La investidura de Pere Aragonès continua bloquejada per les discrepàncies amb Junts, que podria acceptar donar els seus vots al candidat d'ERC i quedar-se a l'oposició. Tres anys i mig després dels fets de l'octubre de 2017, la repressió continua ben viva i les vies de solució, sense horitzó definit.