Jaume Alonso-Cuevillas, de la «tardor calenta» a dir «no» al simbolisme

Pocs mesos després de quedar tercer a les primàries, Junts el defenestra per discrepar de Borràs

Jaume Alonso-Cuevillas
Jaume Alonso-Cuevillas | Adrià Costa
05 d'abril del 2021
Actualitzat el 06 d'abril a les 11:59h
L'advocat de Carles Puigdemont ha caigut en desgràcia i el qüestionament de les desobediències simbòliques ha provocat que Junts decideixi apartar-lo de la mesa del Parlament. Durant un temps, va ser el lletrat preferit de l'espai post-convergent que, amb un punt rebel, pronosticava de bracet de Pilar Rahola una "tardor calenta" el 2018 que acabaria "bé". A més de casos del procés i la defensa de l'expresident, Cuevillas també va esdevenir l'advocat de l'acusació particular per l'atemptat a Barcelona i Cambrils qüestionant la versió oficial i abonant la tesi que l'Estat ha amagat informació.

Cuevillas (Barcelona, 1961) ha estat, fins aquesta Setmana Santa, part imprescindible de la narrativa de les "jugades mestres" que ha alimentat una part de les bases sobiranistes i això, sumat al seu to didàctic i empàtic, li ha facilitat els darrers tres anys una carrera política meteòrica de la mà del mateix Puigdemont, de Quim Torra o de Laura Borràs. Fins que es va fer càrrec de la defensa de l'expresident no havia tingut perfil polític.

I, com els passa a molts meteorits, ha acabat topant. Així és com una entrevista concedida a Vilaweb ha desembocat un terratrèmol a Junts. El seu "no" al simbolisme i haver titllat de "bestiesa" la possibilitat de ser inhabilitats per debatre resolucions sense efecte jurídic ha despertat crítiques al seu partit i ha estat aprofitat per Esquerra Republicana, que amb Roger Torrent havia fixat una posició similar molt criticada per Junts. Cuevillas, però, assegura que és una opinió "personal" i que no ha estat debatuda al si del partit ni de la Mesa. La seva abstenció a la delegació de vot de Lluís Puig a la mesa ja va grinyolar i li va costar alguna crítica però el partit va assegurar aleshores que ho feia per preservar la seva neutralitat com a advocat de l'exconseller a l'exili.  

Aquest dilluns de Pasqua, Jaume-Alonso Cuevillas haurà de menjar-se la mona amb la notícia que, tres setmanes de ser escollit, l'apartaran de la mesa del Parlament. Si hi ha acord entre independentistes, el substituirà Aurora Madaula, com a secretària segona, i que va quedar dotzena a les primàries del partit celebrades al passat desembre.

En aquelles primàries Cuevillas va ser el tercer més votat per la llista de Barcelona entre els associats només per darrere de Joan Canadell i Elsa Artadi, i superant els consellers Jordi Puigneró, Lluís Puig, Meritxell Budó o Damià Calvet. Cuevillas, el nom del qual havia circulat com a possible conseller de Justícia si el seu partit assumia aquesta cartera al nou Govern, serà ara diputat ras a l'espera dels resultats de les negociacions amb ERC per a la investidura.

Degà del Col·legi d'Advocats

Cuevillas, que va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona entre 1997 i 2005 i és catedràtic de Dret Processal, va entrar en la política institucional el maig de 2019 acompanyant Laura Borràs a les llistes al Congrés. El seu nom també havia circulat com a candidat a les europees però al final la formació va optar per fer una llista amb els exiliats.

Mentre la resta d'advocats dels presos polítics i exiliats es van mantenir al marge del joc parlamentari i més allunyats del circuit mediàtic, Cuevillas havia assumit des del 2017, quan se li va encarregar la defensa de Puigdemont, un paper protagonista en la construcció del relat de la confrontació amb l'Estat malgrat que fins aleshores no havia estat especialment actiu en el terreny polític.

Un pols a Borràs

Així, doncs, es van fer virals les seves paraules l'agost de 2018 a Bellcaire d'Empordà, en què avançava que el Govern de la Generalitat amb Quim Torra al capdavant aniria "a per totes". La seva companya llavors, Pilar Rahola, ha afirmat aquests dies, com altres activistes de Junts a les xarxes, que no entén "res" de la postura de l'advocat, llegida com un pols a Borràs per part del seu company de mesa, sobre l'aprovació de resolucions simbòliques i vetades per la Justícia al Parlament.