sentència de l'1-O

Serret, cara a cara amb Llarena tres anys i mig després

L'exconsellera i diputada d'ERC compareix aquest divendres al Tribunal Suprem processada per desobediència per l'1-O

per Bernat Surroca , 30 d'abril de 2021 a les 06:30 |
L'exconsellera i diputada d'ERC, Meritxell Serret, saludant a l'entrada del Tribunal Suprem aquest divendres | ACN
Quan Meritxell Serret va comparèixer al Tribunal Suprem a mitjans de març, després de tornar per sorpresa -ho sabia molt poca gent- de l'exili, no es va trobar amb Pablo Llarena, magistrat instructor de la causa contra el procés i que en els últims anys ha tingut entre cella i cella aconseguir l'extradició a Espanya dels exiliats independentistes. A l'alt tribunal, Serret va comunicar la seva situació, i va ser citada, ara sí davant Llarena, pel 8 d'abril. Finalment, no va poder comparèixer-hi aquell dia perquè havia estat contacte d'un cas positiu de Covid-19 i el jutge instructor la va tornar a citar per aquest divendres a les 10.30 hores del matí.

L'exconsellera d'Agricultura i actual diputada d'ERC està processada per desobediència, després que la malversació caigués en la sentència de l'1-O. Està pràcticament descartat que el jutge l'enviï a presó provisional, com va passar amb els seus companys de Govern. Serret i la seva defensa, que comanda l'advocat basc Iñigo Iruin, un històric defensor de dirigent de l'esquerra abertzale, entre els quals Arnaldo Otegi, han mantingut un perfil baix aquests últims dies. Han donat pocs detalls de la línia de defensa que seguiran al Suprem. Se sap, això sí, que no serà una defensa estrictament tècnica i que es combinarà amb elements polítics.


Els partits i entitats sobiranistes acompanyaran Serret al Suprem. Per part d'ERC hi seran el vicepresident del Govern en funcions i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès; la consellera d'Agricultura en funcions, Teresa Jordà; i la diputada i portaveu dels republicans, Marta Vilalta. Des de Junts hi seran la diputada al Congrés Pilar Calvo, la diputada al Parlament Cristina Casol, i el secretari d'organització del partit, David Saldoni. La CUP hi enviarà el diputat al Congrés Albert Botran. Des d'Òmnium i l'ANC també hi enviaran representants. 


El procediment que Serret comença ara sembla tenir un horitzó definit, a jutjar per la sentència de l'1-O que va dictar el Suprem: una condemna d'inhabilitació per un delicte de desobediència, com en els casos de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Ella mateixa reconeixia fa uns dies que això seria "el més esperable". El seu procediment tot just comença mentre el dels presos polítics exhaureix el camí a Espanya i ja mira a Europa. La sentència del Tribunal Constitucional sobre Jordi Turull obre la porta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Ni la família de Serret sabia que tornaria. Ho sabien Oriol Junqueras i poques persones més. Els exiliats no s'ho esperaven i així ho va verbalitzar l'exconseller Lluís Puig, que en va qüestionar l'estratègia judicial i va alertar que es podria estar "blanquejant el Suprem". En una entrevista a NacióDigital, Serret apuntava fa uns dies que en funció de com evolucioni el seu cas podria establir precedents que a la llarga podrien ser positius per a la resta d'exiliats. La diputada d'ERC ha negat sempre cap pacte amb la Fiscalia i desconeix per què, un cop feta la comunicació oficial al Suprem per avisar del seu retorn, no es va activar l'ordre de detenció que pesava sobre ella a Espanya.


Serret feia temps que no tenia cap euroordre activa, com sí que passa amb Carles Puigdemont, Toni Comín i el mateix Puig. "Últimament tenia la sensació que estava regalant temps d'exili al repressor", va dir fa uns dies en una entrevista a TV3. L'objectiu, però, era tornar a casa i el consell professional del seu advocat va ser clau per activar el retorn. Iruin entenia que els càrrecs contra Serret permetien ser optimista. La tornada es va fer en cotxe i per la frontera del País Basc. Hi havia dos moments crítics: entrar al Suprem pel seu propi peu, és a dir, sense ser detinguda abans, i sortir-ne, també sense presó preventiva. De moment, Serret ha superat aquestes dues etapes. Ara en comença una altra.

L'exili, pendent de la justícia europea

La causa de Serret comença ara a fer camí a l'Estat. A l'exili, després de la victòria de Puig a Bèlgica, la causa contra Puigdemont i Comín està pendent de les qüestions prejudicials que Llarena va enviar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per delimitar l'abast de les euroordres i en quins casos s'han d'acceptar i en quins altres s'han de denegar. L'objectiu, aconseguir d'una vegada l'extradició de Puigdemont després del revès a Alemanya i les reticències de Bèlgica. De tota manera, la defensa de l'expresident és optimista. L'advocat Gonzalo Boye apuntava en una entrevista amb aquest diari que la justícia europea no donaria la raó a Llarena i Puigdemont no seria extradit a Espanya. La qüestió, en tot cas, va per llarg.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació