30
de març
del
2021
Actualitzat
a les
19:15h
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha convocat eleccions per al proper 3 de juny, que és quan conclou el mandat del biòleg Joandomènec Ros, al capdavant de la institució des del 2013. El 7 d'abril proper acaba el període de presentació de candidatures. Fins al moment, l'únic membre de l'Institut que ha donat el pas per ser elegit ha estat Teresa Cabré, de la secció filològica de l'entitat.
Doctora en Filosofia i Lletres, Cabré és una lingüista reconeguda. Pertany a l'IEC des del 1989 i dirigeix la secció filològica des del 2014. També està al capdavant de la càtedra Pompeu Fabra de la UPF i és Creu d Sant Jordi. Va ser també la primera directora del Termcat, el consorci que es dedica a integrar la terminologia catalana en l'àmbit tècnic i científic.
A hores d'ara es desconeix si acabarà presentant-se una altra candidatura. Dins de l'Institut, algunes veus manifesten que Cabré, pel seu pes i personalitat, pot ser un revulsiu necessari després d'una etapa en què l'IEC ha mantingut un to molt suau. Però la figura de la candidata també genera opinions crítiques. Alguns socis consideren que el caràcter "poc dúctil" de la filòloga també pot dur a més polèmiques. En la memòria de l'IEC resten vius alguns debats originats per les normes de la secció filològica, el més recent el sorgit arran de la reducció dels accents diacrítics.
Hi havia una norma no escrita dins de l'Institut que establia que el president de la institució no havia de ser un membre de la Filològica, ja que aquesta és la secció més potent de la casa i sempre manté una dialèctica delicada amb les altres, com la de Filofia i Ciències Socials, la Històrico-Arqueològica o la de Ciències i Tecnologia.
Doctora en Filosofia i Lletres, Cabré és una lingüista reconeguda. Pertany a l'IEC des del 1989 i dirigeix la secció filològica des del 2014. També està al capdavant de la càtedra Pompeu Fabra de la UPF i és Creu d Sant Jordi. Va ser també la primera directora del Termcat, el consorci que es dedica a integrar la terminologia catalana en l'àmbit tècnic i científic.
A hores d'ara es desconeix si acabarà presentant-se una altra candidatura. Dins de l'Institut, algunes veus manifesten que Cabré, pel seu pes i personalitat, pot ser un revulsiu necessari després d'una etapa en què l'IEC ha mantingut un to molt suau. Però la figura de la candidata també genera opinions crítiques. Alguns socis consideren que el caràcter "poc dúctil" de la filòloga també pot dur a més polèmiques. En la memòria de l'IEC resten vius alguns debats originats per les normes de la secció filològica, el més recent el sorgit arran de la reducció dels accents diacrítics.
Hi havia una norma no escrita dins de l'Institut que establia que el president de la institució no havia de ser un membre de la Filològica, ja que aquesta és la secció més potent de la casa i sempre manté una dialèctica delicada amb les altres, com la de Filofia i Ciències Socials, la Històrico-Arqueològica o la de Ciències i Tecnologia.