31
de març
del
2021
Actualitzat
el
01
d'abril
a les
8:39h
La celebració d'una festa il·legal en un domicili en temps de pandèmia és una situació problemàtica per a la policia. La contenció dels contagis de coronavirus ha dut els cossos policials a adoptar mesures extraordinàries que, en diversos casos, voregen la frontera de la legalitat. El vídeo de policies espanyols entrant a cops en un domicili a Madrid, el 21 de març passat, per identificar 14 persones que celebraven una festa il·legal ha aixecat polseguera en l'àmbit jurídic i ha plantejat dubtes sobre la potestat dels cossos policials per dur a terme aquest tipus d'actuacions. Els Mossos d'Esquadra podrien esbotzar una porta per aturar una festa il·legal? En el cas de no poder identificar les persones de l'interior, està justificada l'entrada? Els experts consultats per NacióDigital apunten que la policia catalana no estaria emparada per cap llei si es plantegés aquesta pràctica, però existeix una nebulosa judicial davant del supòsit obert a Madrid.
En termes pràctics, els Mossos podrien seguir el mateix camí que la policia espanyola en la interpretació parcial de diversos articles de la Constitució espanyola, la llei de seguretat ciutadana (més coneguda com a llei mordassa) i la llei d'enjudiciament criminal. "Com que són lleis generals, a Catalunya es podria aplicar aquesta interpretació massa expansiva dels articles", assegura la directora de l'Escola de Prevenció i de Seguretat Integral, Montserrat Iglesias. El conseller d'Interior, Miquel Samper, ho ha volgut deixar molt clar aquest matí a RAC1: "Els Mossos no s'hi senten vinculats. Aquesta instrucció [la de Madrid] no l'acabo d'entendre. No té recorregut".
Els atestats policials dels casos de Madrid, publicats per Vozpópuli, s'emparaven en els articles 9.13 i 16.1 de la llei mordassa (en els quals autoritza els policies a identificar persones que podrien estar cometent delictes i els obliga a identificar-se); l'article 16.5 de la mateixa llei (que en cas de no identificar-se, les persones podrien cometre un delicte); i l'article 545 de la llei d'enjudiciament criminal (que permet interpretar els efectes de l'article 18 de la Constitució). La qüestió és si la negativa a identificar-se davant la policia justifica esbotzar la porta d'un domicili, davant d'un delicte de desobediència, sigui greu o lleu.
Per què és il·legal aquesta actuació?
L'article 18 de la Constitució Espanyola deixa molt clar que el domicili és inviolable. Només davant de diverses excepcions, com el fet que s'estigui cometent un delicte flagrant en el domicili, es permet a la policia entrar-hi esbotzant la porta. En el cas d'una negativa a identificar-se (com és el cas de la festa il·legal de Madrid), no hi ha cap cobertura legal que permeti una actuació d'aquestes característiques. "Per damunt de tot prima el dret de la ciutadania", assegura la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz. "No hi ha cap justificació possible en aquest escenari. Només si hi ha indicis, com ensenya la llei, que s'està cometent un delicte flagrant en el moment", explica.
Els juristes consultats mostren unanimitat davant l'actuació de la policia espanyola a Madrid: és una extralimitació. La qüestió, però, és que no hi ha cap posicionament judicial davant d'una actuació d'aquest tipus. "En ser una actuació policial, caldria veure la ratificació d'aquesta per part d'un tribunal i després que el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional es pronunciessin per unificar un criteri", explica Montserrat Iglesias.
Les actuacions policials en pandèmia són font permanent de debat en els àmbits jurídics, també a Catalunya. El Tribunal Constitucional es va pronunciar el desembre passat sobre l'article 16.1 de l'anomenada llei mordassa, sense posar cap objecció a l'apartat b. S'hi especifica que, en tot moment, es respectaran de manera estricta els principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i discriminació. Totes aquestes característiques, argumenten els experts, no s'aguanten per enlloc davant una actuació policial d'aquestes característiques.
Sorprèn, per això, la justificació del Ministeri de l'Interior, que ha rectificat la seva interpretació dels fets diverses vegades en les últimes 48 hores. En un primer moment, el ministeri de Fernando Grande-Marlaska va assegurar que l'article 18 de la Constitució no donava cobertura als pisos turístics. Aquest dimecres, però, ja han rectificat i han assegurat que sí que hi ha empara legal en aquests domicilis. Tot i això, no hi ha hagut cap retret per part del ministeri als cossos policials espanyols que van dur a terme l'actuació ni cap rectificació sobre el procediment.
Una ordre policial podria justificar-ho?
Els experts consultats per NacióDigital i el conjunt de veus del món jurídic han estat clars: no hi ha cap precedent que els permeti fer-ho. Ara bé, tal com ha passat al carrer Legasca de Madrid, una ordre policial pot ser el paraigua que permeti als agents esbotzar la porta d'un domicili. "Si un comandament policial donés una ordre en aquest sentit", explica Andolz, situant un hipotètic cas dels Mossos que no ha passat encara, "el Departament d'Interior tindria la potestat de revocar i frenar aquella ordre". Montserrat Iglesias recorda que el cos policial és un "cos jerarquitzat" i que, en el cas dels policies espanyols, seguien una ordre dictada per la Direcció Adjunta Operativa del 16 de març.
En tot cas, totes les posicions coincideixen en el fet que la base inicial per dur a terme aquesta actuació -en un cas d'una festa il·legal i del requeriment d'identificació per part dels policies- no justifica, en cap cas, tirar la porta a terra. Si els Mossos procedissin d'una manera similar, existiria una mena de "buit legal" davant la falta de criteri establert per part dels jutjats i dels tribunals superiors. "El que haurien de fer és esperar fora del domicili", explica Andolz. "Tal com s'ha fet en altres intervencions similars", afegeix.
Els Mossos haurien de demanar una autorització judicial o preparar un dispositiu especial per a les persones que anessin abandonant el domicili, però en cap cas entrar-hi per la força. La proporcionalitat és la clau d'una actuació que encara no ha quedat resolta per una doctrina judicial unificadora.
Diversos mitjans espanyols han donat per vàlida la posició del jutjat de guàrdia d'aprovar l'actuació policial perquè va descartar acceptar a tràmit les peticions d'habeas corpus de diversos detinguts a Madrid. Són dues qüestions diferents, recorden els experts. Un fet és l'accés al domicili (el com i sota quin pretext) i un altre és amb quin procediment es deté una persona (en aquest cas, també, en negar-se a identificar-se, fet que comporta acabar a comissaria en procediment rutinari).
En el suposat cas que els Mossos decidissin fer-ho, les conseqüències serien mínimes, encara que tots els experts jurídics considerin l'actuació com a il·legal, improcedent o "una barbaritat". El Constitucional ja es va pronunciar sobre una llei anomenada "llei de la puntada de peu a la porta" el 1993. Impulsada pel llavors ministre de l'Interior, José Luis Corcuera, permetia que els policies entressin als domicilis sense ordre judicial. El TC la va anul·lar completament per vulnerar, completament, l'article 18 de la Constitució.
En termes pràctics, els Mossos podrien seguir el mateix camí que la policia espanyola en la interpretació parcial de diversos articles de la Constitució espanyola, la llei de seguretat ciutadana (més coneguda com a llei mordassa) i la llei d'enjudiciament criminal. "Com que són lleis generals, a Catalunya es podria aplicar aquesta interpretació massa expansiva dels articles", assegura la directora de l'Escola de Prevenció i de Seguretat Integral, Montserrat Iglesias. El conseller d'Interior, Miquel Samper, ho ha volgut deixar molt clar aquest matí a RAC1: "Els Mossos no s'hi senten vinculats. Aquesta instrucció [la de Madrid] no l'acabo d'entendre. No té recorregut".
Els atestats policials dels casos de Madrid, publicats per Vozpópuli, s'emparaven en els articles 9.13 i 16.1 de la llei mordassa (en els quals autoritza els policies a identificar persones que podrien estar cometent delictes i els obliga a identificar-se); l'article 16.5 de la mateixa llei (que en cas de no identificar-se, les persones podrien cometre un delicte); i l'article 545 de la llei d'enjudiciament criminal (que permet interpretar els efectes de l'article 18 de la Constitució). La qüestió és si la negativa a identificar-se davant la policia justifica esbotzar la porta d'un domicili, davant d'un delicte de desobediència, sigui greu o lleu.
Per què és il·legal aquesta actuació?
L'article 18 de la Constitució Espanyola deixa molt clar que el domicili és inviolable. Només davant de diverses excepcions, com el fet que s'estigui cometent un delicte flagrant en el domicili, es permet a la policia entrar-hi esbotzant la porta. En el cas d'una negativa a identificar-se (com és el cas de la festa il·legal de Madrid), no hi ha cap cobertura legal que permeti una actuació d'aquestes característiques. "Per damunt de tot prima el dret de la ciutadania", assegura la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz. "No hi ha cap justificació possible en aquest escenari. Només si hi ha indicis, com ensenya la llei, que s'està cometent un delicte flagrant en el moment", explica.
Els juristes consultats mostren unanimitat davant l'actuació de la policia espanyola a Madrid: és una extralimitació. La qüestió, però, és que no hi ha cap posicionament judicial davant d'una actuació d'aquest tipus. "En ser una actuació policial, caldria veure la ratificació d'aquesta per part d'un tribunal i després que el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional es pronunciessin per unificar un criteri", explica Montserrat Iglesias.
Les actuacions policials en pandèmia són font permanent de debat en els àmbits jurídics, també a Catalunya. El Tribunal Constitucional es va pronunciar el desembre passat sobre l'article 16.1 de l'anomenada llei mordassa, sense posar cap objecció a l'apartat b. S'hi especifica que, en tot moment, es respectaran de manera estricta els principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i discriminació. Totes aquestes característiques, argumenten els experts, no s'aguanten per enlloc davant una actuació policial d'aquestes característiques.
Article 16 de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) Foto: BOE
Sorprèn, per això, la justificació del Ministeri de l'Interior, que ha rectificat la seva interpretació dels fets diverses vegades en les últimes 48 hores. En un primer moment, el ministeri de Fernando Grande-Marlaska va assegurar que l'article 18 de la Constitució no donava cobertura als pisos turístics. Aquest dimecres, però, ja han rectificat i han assegurat que sí que hi ha empara legal en aquests domicilis. Tot i això, no hi ha hagut cap retret per part del ministeri als cossos policials espanyols que van dur a terme l'actuació ni cap rectificació sobre el procediment.
Una ordre policial podria justificar-ho?
Els experts consultats per NacióDigital i el conjunt de veus del món jurídic han estat clars: no hi ha cap precedent que els permeti fer-ho. Ara bé, tal com ha passat al carrer Legasca de Madrid, una ordre policial pot ser el paraigua que permeti als agents esbotzar la porta d'un domicili. "Si un comandament policial donés una ordre en aquest sentit", explica Andolz, situant un hipotètic cas dels Mossos que no ha passat encara, "el Departament d'Interior tindria la potestat de revocar i frenar aquella ordre". Montserrat Iglesias recorda que el cos policial és un "cos jerarquitzat" i que, en el cas dels policies espanyols, seguien una ordre dictada per la Direcció Adjunta Operativa del 16 de març.
En tot cas, totes les posicions coincideixen en el fet que la base inicial per dur a terme aquesta actuació -en un cas d'una festa il·legal i del requeriment d'identificació per part dels policies- no justifica, en cap cas, tirar la porta a terra. Si els Mossos procedissin d'una manera similar, existiria una mena de "buit legal" davant la falta de criteri establert per part dels jutjats i dels tribunals superiors. "El que haurien de fer és esperar fora del domicili", explica Andolz. "Tal com s'ha fet en altres intervencions similars", afegeix.
Els Mossos haurien de demanar una autorització judicial o preparar un dispositiu especial per a les persones que anessin abandonant el domicili, però en cap cas entrar-hi per la força. La proporcionalitat és la clau d'una actuació que encara no ha quedat resolta per una doctrina judicial unificadora.
Diversos mitjans espanyols han donat per vàlida la posició del jutjat de guàrdia d'aprovar l'actuació policial perquè va descartar acceptar a tràmit les peticions d'habeas corpus de diversos detinguts a Madrid. Són dues qüestions diferents, recorden els experts. Un fet és l'accés al domicili (el com i sota quin pretext) i un altre és amb quin procediment es deté una persona (en aquest cas, també, en negar-se a identificar-se, fet que comporta acabar a comissaria en procediment rutinari).
En el suposat cas que els Mossos decidissin fer-ho, les conseqüències serien mínimes, encara que tots els experts jurídics considerin l'actuació com a il·legal, improcedent o "una barbaritat". El Constitucional ja es va pronunciar sobre una llei anomenada "llei de la puntada de peu a la porta" el 1993. Impulsada pel llavors ministre de l'Interior, José Luis Corcuera, permetia que els policies entressin als domicilis sense ordre judicial. El TC la va anul·lar completament per vulnerar, completament, l'article 18 de la Constitució.