29
de març
del
2021
Actualitzat
el
30
de març
a les
17:43h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el el 19 i el 25 de març. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La quarta onada no acaba d'arribar, però la pandèmia empitjora progressivament a Catalunya. Ja fa pràcticament dues setmanes que el nombre de contagis setmanals va començar a créixer lentament, dels 7.353 fins a 8.669 -per ara-, però el cert és que aquest canvi de tendència no és generalitzat. El nombre de casos ha crescut clarament només a 19 de les 42 comarques, respecte dilluns passat, mentre que aquests es mantenen o fins i tot cauen a la majoria.
A les portes dels dies de forta mobilitat interna de Setmana Santa entre territoris de diferents nivells d'incidència, però, això tampoc no és massa bona notícia, sobretot si no es respecten les restriccions entre bombolles de convivència. La pressió hospitalària, a més, encara és elevada, malgrat que la vacunació creixent dels col·lectius més vulnerables pot facilitar que una nova onada no comporti necessàriament nivells de mortalitat tan elevats com les anteriors.
A banda de les 19 comarques on han augmentat els contagis setmanals, n'hi ha 14 on s'han mantingut força i 9 on han seguit reduint-se. El Pallars Sobirà és on més clarament han crescut, ja que ara n'hi ha 408,6 més per 100.000 habitants, seguit de lluny per la Garrotxa (+139,9), la Conca de Barberà (+132,8), el Moianès (+112,6), el Priorat (+105,9) i el Ripollès (+99,2). Es tracta, generalment, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, però el problema és que algunes de les comarques més poblades, com el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, també empitjoren tot i que més lentament.
Per contra, l'Aran és on més disminueixen els positius, 136,9 menys per 100.000 habitants, per davant de l'Alta Ribagorça (-111,8) i l'Alt Urgell (-97,9). En menor mesura, també cauen al Pallars Jussà (-56,3), les Garrigues (-22) i el Bages (-20,5). A nivell de regions sanitàries, empitjora sobretot la de Lleida, que ja empata amb l'Alt Pirineu i Aran en el primer lloc pel que fa a incidència recent, tot i que aquesta també augmenta a la de Girona i la del Camp de Tarragona, mentre que la resta es mantenen força estables o creixen poc.
Pel que fa a la incidència setmanal, la Ribera d'Ebre i el Solsonès són les dues en millor situació, amb tan sols tres i dos contagis detectats respectivament l'última setmana, cosa que equival a ràtios de 14,2 i 15 casos per 100.000 habitants. També es troba en força bona situació el Montsià (ràtio de 17,7), el Baix Ebre (19,2) i el Baix Penedès (28,3).
Tal com s'observa al mapa inferior, les Terres de l'Ebre concentren bona part de les comarques amb menys contagis recents, mentre que algunes de les que en pateixen més es troben a la zona nord o a Ponent. La incidència més elevada, de fet, és al Pallars Sobirà (572,1), per davant de la Conca de Barberà (480), l'Aran (336,9), la Garrotxa (331,1), el Pla d'Urgell (273,2), el Ripollès (239,8), Osona (223,6) i el Segrià (223,2). L'Aran es trobava en primera posició des de les festes de Nadal, lloc que ha trigat quasi tres mesos a abandonar, després d'unes setmanes difícils.
La situació és realment molt complicada, ja que el risc de rebrot és molt elevat a bona part del país. En concret, 27 comarques dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, per damunt dels 200 punts, 10 tenen risc alt -entre 100 i 200 punts-, i tan sols 5 tenen un risc baix o moderat. Aquestes darreres són la Ribera d'Ebre (29 punts), el Solsonès (30), el Baix Ebre (41), el Montsià (42) i el Baix Penedès (69), i a l'altre cantó de la balança hi ha el Pallars Sobirà (2.193), la Conca de Barberà (1.330), el Ripollès (928), la Garrotxa (748), l'Aran (698) i el Moianès (651).
El panorama no és millor als municipis de més de 20.000 habitants, ja que només 7 dels 66 no tenen risc alt: a Tortosa (28 punts), Amposta (31 punts), Calafell (48), Palafrugell (76), Vilafranca del Penedès (78), el Vendrell (87) i Vilanova i la Geltrú (97). Per contra, el risc de rebrot és molt elevat a Olot (916) i, a certa distància, Molins de Rei (688), Ripollet (602), Barberà del Vallès (511) i Vic (484).
Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 41, es mantenen a 12 i cauen a 13. On més augmenten és a Olot (175,9 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguit de Molins de Rei (+141,7), Ripollet (+98,6), Blanes (+70,4) i Pineda de Mar (+65,5), mentre que es redueixen especialment a Manlleu (-61,8), Rubí (-56,4), Vic (-52,7), Palafrugell (-47) i el Vendrell (-41,2).
La ciutat amb una ràtio major de contagis setmanal, de fet, és Olot (389,6 per cada 100.000 habitants), per davant de Ripollet (223,2), Barberà del Vallès (215,4), Lleida (207,2) i Vic (206,9). Per contra, la incidència és baixa a Tortosa (17,4), Amposta (18,4), Palafrugell (21,4) i Calafell (23,3), en tots aquests casos amb sis o menys contagis detectats durant l'última setmana.
La quarta onada no acaba d'arribar, però la pandèmia empitjora progressivament a Catalunya. Ja fa pràcticament dues setmanes que el nombre de contagis setmanals va començar a créixer lentament, dels 7.353 fins a 8.669 -per ara-, però el cert és que aquest canvi de tendència no és generalitzat. El nombre de casos ha crescut clarament només a 19 de les 42 comarques, respecte dilluns passat, mentre que aquests es mantenen o fins i tot cauen a la majoria.
A les portes dels dies de forta mobilitat interna de Setmana Santa entre territoris de diferents nivells d'incidència, però, això tampoc no és massa bona notícia, sobretot si no es respecten les restriccions entre bombolles de convivència. La pressió hospitalària, a més, encara és elevada, malgrat que la vacunació creixent dels col·lectius més vulnerables pot facilitar que una nova onada no comporti necessàriament nivells de mortalitat tan elevats com les anteriors.
A banda de les 19 comarques on han augmentat els contagis setmanals, n'hi ha 14 on s'han mantingut força i 9 on han seguit reduint-se. El Pallars Sobirà és on més clarament han crescut, ja que ara n'hi ha 408,6 més per 100.000 habitants, seguit de lluny per la Garrotxa (+139,9), la Conca de Barberà (+132,8), el Moianès (+112,6), el Priorat (+105,9) i el Ripollès (+99,2). Es tracta, generalment, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, però el problema és que algunes de les comarques més poblades, com el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, també empitjoren tot i que més lentament.
Per contra, l'Aran és on més disminueixen els positius, 136,9 menys per 100.000 habitants, per davant de l'Alta Ribagorça (-111,8) i l'Alt Urgell (-97,9). En menor mesura, també cauen al Pallars Jussà (-56,3), les Garrigues (-22) i el Bages (-20,5). A nivell de regions sanitàries, empitjora sobretot la de Lleida, que ja empata amb l'Alt Pirineu i Aran en el primer lloc pel que fa a incidència recent, tot i que aquesta també augmenta a la de Girona i la del Camp de Tarragona, mentre que la resta es mantenen força estables o creixen poc.
Pel que fa a la incidència setmanal, la Ribera d'Ebre i el Solsonès són les dues en millor situació, amb tan sols tres i dos contagis detectats respectivament l'última setmana, cosa que equival a ràtios de 14,2 i 15 casos per 100.000 habitants. També es troba en força bona situació el Montsià (ràtio de 17,7), el Baix Ebre (19,2) i el Baix Penedès (28,3).
Tal com s'observa al mapa inferior, les Terres de l'Ebre concentren bona part de les comarques amb menys contagis recents, mentre que algunes de les que en pateixen més es troben a la zona nord o a Ponent. La incidència més elevada, de fet, és al Pallars Sobirà (572,1), per davant de la Conca de Barberà (480), l'Aran (336,9), la Garrotxa (331,1), el Pla d'Urgell (273,2), el Ripollès (239,8), Osona (223,6) i el Segrià (223,2). L'Aran es trobava en primera posició des de les festes de Nadal, lloc que ha trigat quasi tres mesos a abandonar, després d'unes setmanes difícils.
La situació és realment molt complicada, ja que el risc de rebrot és molt elevat a bona part del país. En concret, 27 comarques dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, per damunt dels 200 punts, 10 tenen risc alt -entre 100 i 200 punts-, i tan sols 5 tenen un risc baix o moderat. Aquestes darreres són la Ribera d'Ebre (29 punts), el Solsonès (30), el Baix Ebre (41), el Montsià (42) i el Baix Penedès (69), i a l'altre cantó de la balança hi ha el Pallars Sobirà (2.193), la Conca de Barberà (1.330), el Ripollès (928), la Garrotxa (748), l'Aran (698) i el Moianès (651).
El panorama no és millor als municipis de més de 20.000 habitants, ja que només 7 dels 66 no tenen risc alt: a Tortosa (28 punts), Amposta (31 punts), Calafell (48), Palafrugell (76), Vilafranca del Penedès (78), el Vendrell (87) i Vilanova i la Geltrú (97). Per contra, el risc de rebrot és molt elevat a Olot (916) i, a certa distància, Molins de Rei (688), Ripollet (602), Barberà del Vallès (511) i Vic (484).
Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 41, es mantenen a 12 i cauen a 13. On més augmenten és a Olot (175,9 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguit de Molins de Rei (+141,7), Ripollet (+98,6), Blanes (+70,4) i Pineda de Mar (+65,5), mentre que es redueixen especialment a Manlleu (-61,8), Rubí (-56,4), Vic (-52,7), Palafrugell (-47) i el Vendrell (-41,2).
La ciutat amb una ràtio major de contagis setmanal, de fet, és Olot (389,6 per cada 100.000 habitants), per davant de Ripollet (223,2), Barberà del Vallès (215,4), Lleida (207,2) i Vic (206,9). Per contra, la incidència és baixa a Tortosa (17,4), Amposta (18,4), Palafrugell (21,4) i Calafell (23,3), en tots aquests casos amb sis o menys contagis detectats durant l'última setmana.