El bloqueig de la investidura d'Aragonès fa supurar les ferides entre Junts i ERC

"Ara és el moment de la unitat i de la confiança". La frase és de Carles Puigdemont i tancava un llarg fil de tuits publicats el matí del 25 de març, dijous de la setmana passada -tercer aniversari de la detenció a Alemanya i dia previ al debat d'investidura de Pere Aragonès-, en el qual defensava el rol assumit per l'exili des del 2017. Sense citar ERC, a Puigdemont se li entenia el malestar amb els republicans, senyal que indicava que Junts es decantaria per l'abstenció en la primera sessió del ple al Parlament. L'executiva del seu partit anunciava el sentit del vot unes hores més tard. En els darrers dies, Puigdemont només s'ha expressat a les xarxes -a vegades, de forma críptica- mentre les negociacions per a la investidura s'encallaven en el paper que ha d'assumir el Consell per la República, entitat que presideix. Sense acord de legislatura a la vista, Aragonès continuarà sense assolir la presidència de la Generalitat. I el bloqueig amenaça de fer supurar les ferides entre els dos principals partits de l'independentisme.

Junts ja ha anunciat que aquest dimarts, al Parlament, repetirà l'abstenció de divendres passat. Entén que l'entesa amb ERC no és madura per bastir un acord de legislatura que inclogui tant el funcionament del Govern com l'estratègia independentista mentre que els republicans consideren una "excusa" que Junts s'escudi en el pes del Consell per la República per no investir el seu candidat, encara més després que la CUP se sumés a l'estabilitat parlamentària i permeti fer possible un pacte "nítidament independentista". Hi veuen la voluntat de Puigdemont de fer pagar a ERC la investidura fallida del 30 de gener del 2018, el "pecat original" que ha minat les relacions dels darrers tres anys. Aragonès no serà president de forma immediata i el Parlament activarà en plena Setmana Santa el termini per a una entesa, que decaurà d'aquí a dos mesos. Ningú vol arribar a eleccions -és el que transmeten, almenys, les cúpules dels dos partits-, però la formació del Govern és avui una nebulosa.

Només unes hores abans que la formació de Puigdemont confirmés la seva negativa a investir Aragonès, el Consell per la República -també controlat per Waterloo- s'obria a reformular el seu funcionament si això permetia desencallar les negociacions a partir d'aquesta setmana. Una proposta de redefinició de l'anomenat "espai lliure d'Europa" -en paraules d'Albert Batet- que s'hauria de començar a abordar en una reunió, encara sense data, amb els màxims representants de Junts, ERC, la CUP, Òmnium i l'ANC. Puigdemont no participaria de la reunió plantejada pel Consell i seria Toni Comín qui pilotaria la trobada.

La proposta -que també recorda que l'expresident pot ser rellevat del lideratge en l'assemblea que s'ha de celebrar al juny- ha estat rebuda amb fredor pels republicans, que aquest dilluns encara veien possible un pacte perquè no hi havia diferències "insalvables". Així s'expressaven després de la voluntat expressada pel Consell per la República de reformular-se, un ens que encara va ser objecte de converses informals entre negociadors aquest cap de setmana.

L'entitat establerta a Waterloo, que situa la seva situació geogràfica -i legal- com un avantatge de cara a una possible persecució judicial de l'Estat, està oberta a repensar el funcionament i l'estructura per integrar-hi la direcció col·legiada que l'independentisme aspira a posar en marxa en paral·lel a la legislatura. "Creiem que el Consell és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a què ens vam comprometre a partir del resultat del referèndum", assegurava l'entitat aquest matí, en un document de quatre pàgines acordat després de dies de debat intern. A l'executiva del Consell i a la direcció ampliada són majoria dels dirigents que formen o han format part de partits que han fet costat Junts, tot i que l'organisme sempre destaca la seva "transversalitat" com a font de "legitimitat".

La iniciativa de l'organisme a l'exili casa amb el plantejament de "bifurcació" que plantejava Batet divendres des del faristol del Parlament. El president del grup de Junts no podrà repetir com a orador aquest dimarts, perquè ha estat contacte estret -juntament amb Elsa Artadi- d'un positiu i haurà de guardar quarantena. El substituirà Gemma Geis, veu amb futur -ja sigui a la cambra o al Govern- de la formació de Puigdemont. Artadi, en roda de premsa telemàtica, ha continuat espolsant-se la pressió per la investidura i ha assenyalat que la prioritat ha de ser "refer confiances". No els passa pel cap quedar-se fora del Govern -almenys per ara i, de fet, aspiren a ser-hi a través d'un acord estable- ni tampoc esgotar el termini de dos mesos fins a eleccions automàtiques. L'entesa, això sí, és qüestió més de setmanes que de dies.

Això és així perquè hi ha tres carpetes que no estan tancades. La primera, la més rellevant en termes de legislatura, és perquè no està perfilat definitivament el programa de Govern. Tampoc l'organigrama de l'executiu, que malgrat no ser un escull insalvable serà objecte de debat en funció de fins a quin punt es vulgui dur a terme una revisió de l'estructura governamental. I, per últim, no hi ha una entesa sobre quin ha de ser el rol de l'independentisme a Madrid. Junts avala la taula de diàleg i està compromesa a acompanyar-hi amb "lleialtat" ERC, però aspira a què els grups parlamentaris actuïn amb unitat d'acció al Congrés dels Diputats. Fins ara, Junts i els republicans han actuat per separat en qüestions tan sensibles com la investidura de Pedro Sánchez, els pressupostos del govern espanyol i les pròrrogues de l'estat d'alarma.

Són tres aspectes que han aparegut en les converses no presencials d'aquest cap de setmana, que no han servit per tancar la investidura. De l'Estat de les negociacions n'ha informat Jordi Sànchez i l'equip negociador de Junts en l'executiva celebrada aquest matí, que també ha incorporat el grup parlamentari i dirigents territorials. L'abstenció ha estat àmpliament defensada, tot i que en les últimes setmanes s'han escoltat veus que, en privat, defensaven situar Aragonès a Palau ja en primera volta. Segons ERC, no existeixen diferències "insalvables" perquè el seu candidat surti investit del Parlament i es procedeixi a la formació de Govern. Per ara, l'executiu continuarà en funcions.

"El país no pot aguantar això"

Els discursos transmeten el malestar acumulat -del qual intenten blindar-se els negociadors, que van parlar dissabte i diumenge només de forma telemàtica, sense assolir cap avenç significatiu- i ja apareixen veus -fora del nucli decisiu de les formacions- que plantegen la possibilitat que no hi hagi entesa. A la cúpula de Junts i ERC, però, no volen arribar a una repetició electoral. "El país no ho pot aguantar, això", ha afirmat aquest dilluns la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en relació al desacord. "No deixarem de treballar per fer possible que aquest acord arribi el més aviat possible", ha insistit Vilalta.

Els republicans s'han ratificat en la prioritat d'arribar a una entesa amb Junts -després del pacte amb la CUP- per possible la "gran aposta" d'un executiu independentista que doni recorregut als resultats del 14-F. Vilalta ha detallat que ERC no ha mantingut contactes amb els comuns en les últimes hores per explorar altres aliances. Fonts de la negociació asseguren que en el contacte d'ahir es va acordar no buscar altres suports i també comprometre's a evitar noves eleccions, tot i que els republicans neguen aquest pacte. Sobre la possibilitat, precisament, d'estudiar altres enteses si es confirma la investidura fallida, la portaveu d'ERC ha exposat que no preveuen "altres escenaris", en referència als comuns i també al PSC. Els socialistes, que es presenten com a alternativa, han burxat en les últimes hores en la desunió independentista per preguntar a Aragonès si pensa acceptar una "presidència tutelada per Puigdemont".

ERC no veu viable cap canvi de parer de Junts a curt termini, però el relat construït aquest dilluns passava per demanar un "gest de responsabilitat i de confiança" als seus socis al Govern en funcions per desencallar la posada en marxa de l'executiu. Vilalta ha recordat que el Consell per la República ja no es pot considerar un "escull" en les negociacions perquè la mateixa entitat s'ha obert a reformular-se. "Si estem d'acord, som-hi. Si realment aquest [el Consell] era un escull, el podem tenir encarrilat, i podem fer possible la investidura de Pere Aragonès", ha reblat Vilalta.

ERC continua pensant que el Consell per la República no és l'espai "idoni" per definir la manera d'actuar de l'independentisme, perquè la seva formulació és "partidista". Així mateix ho va dir l'exconsellera Meritxell Serret, ara diputada, en una entrevista a NacióDigital. "No ha sigut un espai prou transversal", insistia Vilalta 24 hores abans del ple al Parlament. L'acord encara és lluny. I aquests dies ressona, en cada retret, la investidura fallida de Puigdemont en ple 155, la retirada de l'escó a Torra, els lletjos a la taula de diàleg, i la pugna entre presó i exili. Les velles ferides no cicatritzen. De fet, no paren de supurar.