sentència de l'1-O

La reforma de la sedició segueix sense calendari i el PSOE hi veu noves pegues

Iceta dubta que els independentistes hi estiguin a favor mentre els comuns reclamen als socialistes que compleixin el pacte de govern de coalició

per Bernat Surroca, 29 de març de 2021 a les 17:48 |
El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta | Flickr Moncloa
La reforma del codi penal s'havia d'abordar abans d'acabar l'any 2020, però ara com ara segueix sense calendari definit ni horitzó. El PSOE no té pressa i refreda aquesta via, que podria ser útil per rebaixar les condemnes als presos polítics a través d'una modificació del delicte de sedició i, en funció dels termes de la reforma, permetria l'alliberament dels dirigents de l'1-O i també tindria beneficis per als exiliats. En una entrevista a La Vanguardia aquest dilluns, el ministre de Política Territorial i primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha desinflat -encara més- aquesta opció i ha assegurat que "costa veure quines majories podrien aprovar aquesta reforma". Els comuns insisteixen en reclamar al PSOE que compleixi l'acord de govern.

Fonts socialistes afirmen que el partit està compromès amb aquesta reforma, perquè consta en el pacte de govern de coalició, i així s'han pronunciat ministres com el de Justícia, Juan Carlos Campo. A l'entrevista, Iceta descarta que els partits conservadors puguin avalar aquesta reforma de la sedició però tampoc veu que els partits independentistes la puguin acceptar, perquè suposaria "admetre que van cometre un delicte" la tardor de 2017. Fonts del partit apunten, a més, que ERC, Junts i la CUP estan centrats ara en l'amnistia -el PSOE va impedir-ne el debat amb el suport de PP i Vox- i no necessàriament haurien de votar a favor de reformar el codi penal.


Sobre el paper, la majoria de la moció de censura, la mateixa que va investir Pedro Sánchez, estaria predisposada a avalar la reforma de la sedició. De tota manera, caldrà veure en quins termes es planteja. Fonts d'ERC consultades apunten en aquest sentit. Recorden que la prioritat és l'amnistia, però diuen que no "s'oposarien a una millora en termes de qualitat democràtica abolint un delicte anacrònic com el de sedició o determinats preceptes del codi penal". De tota manera, deixen clar que no participaran en una operació per "maquillar" la sedició. Les mateixes fonts dubten també que el PSOE tingui voluntat de tirar endavant una reforma del codi penal "veritablement democràtica" mentre encara no ha derogat la llei mordassa, un altres dels compromisos del govern de coalició.

 

La proposta estrella de Podem, bloquejada

La reforma de la sedició és una de les grans propostes de Podem i els comuns per destensar la situació en el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Depèn del govern espanyol portar-ho al consell de ministres i, després, passar-ho al Congrés perquè es tramiti. A la cambra alta, la majoria favorable a la moció de censura contra Mariano Rajoy també hauria d'acceptar aquest canvi. Ara com ara, però, el PSOE no té cap pressa per impulsar-la malgrat la insistència dels seus socis a la Moncloa. "La iniciativa començarà quan el president del govern ho determini, i té bastant a veure amb les possibilitats reals que es pugui aprovar", apuntava Iceta.


La qüestió genera tensions al govern de coalició. Podem té pressa per tramitar-la però el PSOE es fa pregar. En una entrevista amb NacióDigital, el portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, un dels principals impulsors d'aquesta via, reclamava celeritat als socialistes per abordar la reforma. "Cada dia que passa és un dia més d'injustícia i és insostenible. El ministre té la nostra proposta sobre la taula des de fa més d'un any", apuntava Asens, que assenyalava la "por" dels socialistes a pagar un "preu polític i electoral" en cas d'impulsar aquesta reforma del codi penal. 

Els efectes de la reforma

La reforma de la sedició fa mesos que està sobre la taula però mai se n'han concretat els termes. Transita paral·lelament als indults, també bloquejats en aquest cas al Tribunal Suprem, i sota l'ombra de ser utilitzats amb criteris electoralistes per part del PSOE. Els comuns tenen clar que la modificació del codi penal beneficiaria els presos, perquè s'aplicaria retroactivament de manera favorable als condemnats, i en permetria l'alliberament perquè eliminaria les penes més greus. Segons Asens, també seria d'aplicació per als exiliats, que si tornessin a Espanya no se'ls podria jutjar per sedició i només se'ls podria condemnar per malversació, amb penes sensiblement inferiors. La reforma tampoc estaria a l'abast del Tribunal Constitucional (TC). 

Sigui com sigui, Campo va anunciar que la reforma s'abordaria abans del desembre. No es va fer i tampoc hi ha cap calendari previst. Els indults tampoc tiren endavant i l'amnistia no es podrà debatre al ple. Els presos de Lledoners continuen tancats, en règim de segon grau després que el jutge de vigilància penitenciària els tombés el tercer grau, i Carme Forcadell i Dolors Bassa esperen que el Tribunal Suprem els tombi el seu règim de semillibertat. A l'horitzó, les eleccions a la Comunitat de Madrid donen arguments al PSOE per deixar per més endavant totes aquestes iniciatives.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació